Londres

Pel pont de Maig vaig fer una escapada a Londres i ja em vaig reservar un matí per a la compra de teles al Soho, barri ple de botigues de roba, cafès i botigues de teixits. Ja m’havia preparat l’itinerari i cap allà que vaig anar, escortada per les meves amigues. Vam visitar tres botigues i ràpidament vaig localitzar teixits interessants. A la primera va ser on vaig comprar un teixit transparent (faré tote bags transparents, aquest estiu, a veure com van!)i un teixit de denim estampat que em va encantar. A la segona vaig comprar una pell vegana (la “polipiel” de tota la vida )de color blau molt xula, a veure què en surt. No cal dir que els preus no són els mateixos que aquí, però ja que hi era, no podia marxar sense teles, amb tantes com n’hi havia que m’encantaven! D’aquí a poc espero poder anar ensenyant les noves creacions “made in London”.

Teles a Nova York

Desde que tinc la botiga, ara quan viatjo vaig a comprar teles a les ciutats que visito, després faig peces diferents al que tinc normalment i les poso a la venda. A Nova York hi ha una zona a Manhattan que es diu “Garment District” on hi ha botigues de confecció a l’engròs, fornitures i botigues de teixits. Una de les més conegudes (surt a la tele, al talent “Project Runway” ) és Moods Fabrics. L’estiu passat hi vaig anar de cap, tenia moltes ganes d’anar-hi i em vaig reservar un matí per a fer unes compres. A la part de teixits de la llar vaig trobar una arpillera estampada, que aquí costen molt de trobar i la dependenta em va preguntar que quantes iardes volia. No havia comprat mai en iardes, quan em va veure la cara ja em va dir que una iarda és una mica menys d’un metre. Superat el primer obstacle, me’n vaig anar a la part de teixits de moda, que s’ha de pujar en ascensor, no hi ha accés des del carrer. Una vegada vaig entrar va ser com si estigués al cel, teixits per tot arreu, tot molt ben ordenat, amb gent, però no massa i uns dependents que et deixen anar al teu aire fins que ja ho tens clar. Vaig veure el gos que hi ha a la botiga (és la mascota, protagonista indiscutible de la web i a instagram), vaig remenar tot el que vaig voler i més i em vaig decidir per un parell de teles molt originals. D’aquests teixits vaig fer una sèrie de totes i bosses de mà que per Nadal no en va quedar ni una. Era comentar que la tela era de Nova York i anaven que volaven. Després d’això, ara ciutat que trepitjo, teles que m’emporto.

Les botigues de tela

Una botiga de teles per a una persona que sap cosir és com un ventall inmens d’oportunitats. Tot i que a mi m’agrada comprar, així, en general (al supermercat m’ho passo la mar de bé, també)i que considero que comprar és una de les millors sensacions del món (sí, què passa?), trobo que mai he sortit d’una botiga de teles més trista del que he entrat. Si bé és veritat que a vegades no acabes de trobar el que busques, sempre entres amb la il.lusió de veure “a veure què descubriré avui…”. Ja he comentat anteriorment que jo m’inspiro amb les teles, és a partir d’elles que veig el model que faré i no al revés. Així que mentres em passejo per la botiga veig el que podria fer i com quedaria el resultat final. Triar i remenar teles és una molt bona sensació, a vegades trobes teixits que no esperaves i de seguida se t’acudeixen mil idees, el cap et bull ple de possibilitats i ja estic pensant en el resultat final quan encara les teles ni han vist les tisores.

La desfilada

Fa uns mesos que amb la resta de botigues del barri vam fer una desfilada de moda per a presentar la temporada a la gent del barri, aprofitant el dia de Comerç al carrer. Es fa cada any, però per a mi va ser el primer cop. I cal dir que puc recordar cada minut d’aquella desfilada, la il.lusió que em va fer veure les meves peces desfilar i l’emoció que vaig sentir al veure el meu nom projectat en una pantalla gran.
Tenia quatre noies a la meva disposició que vaig vestir amb els models més especials, per tal de projectar la imatge de la botiga.
Llavors va començar a sonar la música. Les models eren una meravella i van lluir la roba com ningú, l’escenari era impressionant i teníem gent a vessar. La música marcava el ritme i el públic no podia estar més a favor.
Va ser una molt bona experiència i la repetirem molt aviat. Estigueu atents!!

IMG-20161001-WA0010

Caigudes del cel

A vegades entren a la botiga clientes molt especials. Consideren aquesta botiga com un lloc on trobar roba que no estigui molt vista, diferent de la que hi ha a la resta de botigues del barri. Tenen una energia especial, els sembla que la feina que faig triant marques pròpies d’altres zones de la ciutat i confeccionant les meves pròpies peces està molt bé i res els sembla car. El més curiós és que sempre apareixen després d’un mal dia, després de sentir un mal comentari o quan dubto (que encara em passa més solvint del que voldria) de si el camí que he pres és el que em portarà on vull arribar o si, al contrari, m’estic equivocant.
Cada cop més crec en que el karma existeix i que l’univers s’equilibra, i que després d’una tempestat sempre arriba la calma. Gent així és la que t’alegra el dia, la setmana i fa que creguis que vas pel bon camí. Són com àngels caiguts del cel.

20161201_111045