Les rebaixes

Abans de tenir la botiga, he de dir que m’encantaven les rebaixes, que era un dels moments de l’any que esperava amb il.lusió. Era de les que anava una setmaneta abans a mirar què hi havia i després el primer dia de rebaixes anava corrents no fos cas que em prenguessin les peces que havia fitxat una dies enrere. Però des que sóc botiguera, m’ha canviat el punt de vista d’una manera, si bé no radical, sí significativa. Ara quan la gent em pregunta per les rebaixes he de vigilar de no arrufar el nas, penso que el meu marge és més petit i que els meus beneficis s’encongeixen. I, és clar, les despeses són les mateixes…No és el mateix ser l’Amancio que tenir una botiga de barri.I molta gent ens tracta igual, que a mi ja m’agrada que em comparin amb una gran cadena, però, és clar, no tenim res a veure. Però també he de dir que els mesos que hi ha rebaixes hi ha més moviment a la botiga,que vendre m’encanta i que la gent se’n va encantada amb les seves compres. Així que, benvingudes siguin!!!

Comerç al carrer

Un dels moments que m’agrada més de l’any a la botiga és el Comerç al carrer, potser perquè fer fires enganxa i ho trobo a faltar, perquè el tema dels mercats a Barcelona està fatal, car i difícil. Però això és un altre tema, ja en parlaré un altre dia. M’agrada molt tenir la carpa muntada davant de la botiga, estàs fent un mercat, però amb les avantatges logístiques de la botiga (tens lavabo, internet, etc). Et veu molta gent, perquè estàs al mig del carrer, sense trànsit, i parles amb clientes i no clientes, que veuen potser per primer cop la teva feina i la roba que tens. Sempre comença molt tranquil, però a mig matí hi ha com una hora punta que sembla que tothom es posi d’acord per a venir a la vegada. Aquest últim mercat es va sumar al moment àlgid que una clienta volia una granota per a una graduació d’aquella mateixa tarda i s’havien d’ajustar els baixos del pantaló. Total, que ja em veus a mi retallant, cosint i planxant a la vegada que atenia un parell de clientes sense perdre el somriure (o això vull creure!). Mentres, la meva amiga Gema, que sempre m’ajuda incondicionalment els dies del Comerç al carrer, atenia la parada que també estava a tope. Són moments d’aquells que sembla que perds una mica el nord, però que després recordes com el gran moment del dia.

Portes obertes

Amb l’arribada del nou temps tinc la porta de la botiga oberta , quan arriba la calor ja tanco i em quedo dins fins l’arribada de la tardor. Això de tenir les portes obertes fa que senti els comentaris que fa la gent que mira l’aparador. Suposo que no tothom és conscient, per bé o per mal,que se sent tot el que diuen i la veritat és que sovint és molt divertit. Se sent de tot, senyores que diuen “mira, com els vestits que teníem nosaltres de joves” a senyors que diuen “Què bonic, quin vestit més bonic” i em pugen la moral fins a dalt de tot, a nenes petitíssimes que comenten els colors de la bijuteria que veuen. També hi ha comentaris negatius, és clar, però aquests avui me’ls salto. És com un canal d’informació d’on m’arriben les opinions i gustos de la gent, tinc el meu propi estudi de mercat, actualitzat i sense filtres, a cada minut. I això no hi ha diners per a pagar-ho!

La bisuteria

Una de les coses que m’encanta tenir a la botiga (a part de la roba, of course!) és la bijuteria. Quan feia mercats vaig conèixer una pila de gent que feia bijuteria original i quan vaig muntar la botiga no vaig dubtar a trucar-los. Tenir peces d’artesania que no estan vistes trobo que és un valor afegit.
Considero que hi ha molta gent que mira de fer coses diferents, sortir-se una mica dels estàndars i que val la pena oferir a la clientela coses una miqueta especials.
Com que la meva idea desdel principi ha estat tenir coses que normalment no es troben a Horta, amb la bijuteria he seguit el mateix camí. I he de dir que amb força èxit, perquè la gent ja va coneixent les diferents marques i sovint ja venen a buscar-les directament.