Jornades de no venta

Hi ha dies que entra molta gent a la botiga i no es ven res. O dies que entra poca gent i tampoc es ven. Són les jornades de no venta, on tu has de treballar igual, però que no hi ha resultats. O com a mínim, resultats dels que no es veuen reflectits a la caixa, dels que no llueixen quan tens un negoci. Són dies que quan tanques te’n vas una mica depre a casa, sembla que el projecte no acabi de funcionar i que el que fas no agradi. És curiós, aquest sentiment, ja que fas el mateix que altres dies en que sembla que tot va bé i en canvi, a tu et sembla diferent. És veritat que encara que no es vengui, hi ha molta gent que entra a mirar i que compra més endavant, o sigui, que són dies que també són útils, encara que no ho semblin. O sigui que , encara que em costi de dir, les jornades de no venta tenen la seva funció.

Una bona clientela

Fa uns dies parlant amb una companya botiguera em va fer una reflexió que em va arribar a l’ànima. Estàvem parlant de la dificultat amb la que ens trobem a moltes botigues de barri, ja que nosaltres oferim productes de qualitat i com que estem acostumats a les grans cadenes que rebenten preus (i qualitat, no ho oblidem) sovint la gent troba que els preus del petit comerç són alts. Sempre dic que jo no considero que tingui preus alts, no tinc cap vestit que arribi als 70 euros, però tot i així hi ha gent que li costa. Tenir marques que confeccionen al nostre país o que quan ho fora ho fan sota els estàndards de comerç just no fa que tingui peces cares, fa que tingui peces bones. Les cadenes grans ens han fet creure que és possible vendre vestits de temporada a preus baixos,per sota dels 30 euros, però si és possible és precisament perquè la seva producció sovint es duu a terme en condicions properes a l’esclavitud. I tornant a la reflexió que em feia la meva companya, si tens coses mediocres la teva clientela també ho serà i nosaltres tenim coses bones perquè tenim una clientela bona.

Els encants i les seves teles

Anar als encants m’agrada moltíssim, anava a dir que m’encanta, però ja queda com si m’estigués repetint. Recordo que de petita no hi volia anar mai, i cada cop que ma mare hi feia cap em posava de mal humor i tot. Qui m’hauria dit que ara seria un dels llocs on vaig a buscar moltes de les teles que utilitzo en les meves creacions. Abans no hi podies anar amb una idea fixa del que volies, perquè cada cop hi havia coses diferents, però, pel que fa a les teles, ara ha canviat molt. Les parades que tenen teixits tenen un gènere definit i depèn del que necessitis ja vas a una o altra. El que no canvia és l’ambient, tot i que amb la nova ubicació corria el perill de canviar i de que es perdés aquell aire que el caracteritza. Hi ha una parada que tenen teixits de tapisseria i cortines on sempre hi trobo lonetes molt especials. També si busques punt llis o estampat el trobaràs en moltes de les seves parades. O sigui que és realment difícil que hi surtis amb les manes buides!

La meva botiga favorita de teles a Barcelona (i té sucursals)

La meva botiga de teles favorita de Barcelona és Ribes i Casals, una botiga on ja desde ben petita m’hi portava ma mare. Era un dia especial cada cop que hi anàvem, ja que normalment compràvem les teles a una botiga de teixits (Teixits Marisa) que hi havia prop de casa i que quan es van jubilar els propietaris (la Marisa i el seu germà, un pèl peculiars) va passar a millor vida. Però tornem a Ribes i Casals, una botiga que només passar per la porta ja et transporta a un altre estat anímic. És una botiga molt gran, plena de teles perfectament ordenades en seccions: tapisseria, plana, llar, núvia…i l’atenció personal, que trobo que és el que li dóna el toc rematadament especial. Quan arribes et poses al costat d’una columna verda on la gent sol fer cua i allà et ve a buscar la persona que t’atendrà durant les teves compres. No només són venedors, també t’assessoren perquè si d’alguna cosa hi entenen és precisament de teixits. T’acompanyen per tota la botiga buscant el que necesssites i t’atenen de manera personalitzada i finalment et porten a la caixa, on et deixen la teva compra a punt per a que un cop la paguis, ja puguis anar a casa a cosir!