La nostra pell

Fa poc la meva amiga Carme em va recomanar un documental sobre la manera de consumir la roba que tenim a l’actualitat. Si el voleu veure, el documental és a Netflix i es diu “The true cost” i parla sobretot de la fabricació de roba que aquesta manera de consum massiu que ens han imposat genera i els costos, tan ecològics com humans, que comporta fabricar el que ara diem “fast fashion”. O sigui, allò que es fa que ara cada cop que surto em compro una samarreta que ,total, em costa quatre duros i així vaig renovant vestuari. El documental diu coses molt interessants, però que ja les he sentit altres cops, perquè ja sabeu que aquest és un dels temes que més tracto i que sempre parlo del terme contrari a la fast fashion, de la slow fashion.
Però una de les coses que em va cridar més l’atenció i que no m’havia plantejat fins ara és que surt la propietària d’una granja de cotó orgànic dels Estats Units que fa una molt bona reflexió: cada cop volem que el menjar sigui més orgànic i ecològic perquè ens preocupa (i fem molt bé de preocupar-nos) la nostra salut, però sobre l’òrgan més extens que tenim, la nostra pell, ens hi posem qualsevol cosa. No hi podria estar més d’acord.

 

Col.laboracions

Tenir una botiga de barri fa que el tracte amb la clientela sigui diferent que en una gran superfície o que en botigues del centre i, sovint es creen situacions molt xules com quan et demanen una peça específica que necessiten per a completar el look per a un esdeveniment important. Fa poc va venir una noia demanant si li podíem fer unes arracades per a un casament. El vestit era de color verd i volia unes arracades d’aquest mateix color. Vaig parlar amb la Mercè de la firma One Jewel i em va preparar dues alternatives de disseny que li vaig enviar a la clienta per a que les veiés. Ràpidament va triar i li vam fer les arracades a mida, tal com volia. Veure la foto del resultat em va fer molta il.lusió, perquè has viscut el procés desde l’inici i veus que has ajudat a algú a crear el seu estil.

Obert per vacacances

Aquest any he decidit no tancar la botiga el mes d’agost, fer les vacances al mes de Setembre i veure què passa. L’any passat vaig treballar la primera i la última setmana del mes i no va anar pas malament, així que aquest any he decidit provar a veure com va. Si bé es veritat que pel carrer hi ha menys gent, fins a la data he anat fent, sense gaires eufòries això sí. El Setembre passat va ser un mes d’allò més fluix ja que amb la tornada al col.legi la gent no està per a despeses extres. També s’ajunta que arriben les Vises de les vacances (ai, ai , ai…) i que continua fent calor. Per aquest motiu estic provant el mes d’agost, a veure què tal. Com que hi ha segones rebaixes, els preus més baixos sempre animen la venta. I si no, tinc wifi i Netflix, així que no cal patir!

Visites xules

Des que tinc la botiga i apareixo a les xarxes socials com a negoci, hi ha una pila de gent que en algun moment havíem estat propers i que després, per coses de la vida, ens havíem allunyat, que han vingut a veure’m i a fer una visita.
No sabeu la il.lusió que fa quan algú et contacta després de molt de temps (les xarxes socials han fet que tots estiguem més a prop i més connectats) i vol venir a veure’t. Han passat per aquí amics de la infantesa, veïns dels meus pares, companys d’institut i amigues de la facultat.
Si fins i tot tinc al facebook com a seguidor a un dels meus mestres de primària. Fa especial il.lusió que vinguin a compartir la teva aventura, que passin per la botiga a veure com et va i a fer-la petar, posant-nos d’aquesta manera al dia, després de molt de temps de no veure’ns.
És una de les coses més positives que he experimentat, ja sabeu que sovint comento que des que vaig començar amb la confecció em trobo com vivint sense sostre, a l’intempèrie, que és una imatge que descriu a la perfecció com ens trobem els que comencem un projecte. Però una de les coses que més m’ha omplert ha estat això, les visites inesperades que t’alegren el dia,la setmana i la vida en general.

 

El meu barri

Des que vaig començar amb la botiga m’han passat coses molt xules com retrobar-me amb gent que feia anys que no veia , ampliar la meva xarxa social al barri i conèixer a una pila de companys botiguers amb els que compartir els altibaixos de la nostra professió.
Portava uns mesos a la botiga quan va entrar una noia a comprar un regal i quan em va mirar vaig veure que era l’Anna, una companya de classe de primària (jo sóc de les que va fer EGB, però millor dir primària, que si no ,es veu els anys que tinc, je je…)que feia molt de temps que no ens vèiem. Total, que resulta que ella té un local d’estètica i salut molt a prop de la botiga, i des d’aquell moment ens hem recuperat. Ens va fer tanta gràcia que fins i tot va fer venir la seva mare a veure’m, ja que jo havia anat molts cops a casa seva (i ella a la meva) i la recordava molt. Va ser una visita molt emotiva, em vaig emocionar moltíssim, vaig tornar a la infantesa i a tots els bons records que tinc de l’escola.
I això ens ha portat a tornar a estar en contacte, ara sí que més que mai que el meu barri em sembla un poble!!