A les xarxes

Quan comences a crear un negoci veus que has d’estar a Internet i quan vaig tenir la pàgina web em vaig adonar que havia d’estar a les xarxes socials. Fins aquí tot molt bé, però ja vaig veure que se’m giraria feina. Fa uns mesos ja vaig escriure un post sobre les xarxes on deia que em semblaven imprescindibles tot i que a la vegada eren unes lladres de temps prou importants.I com tinc certa obsessió amb els seguidors i la presència de la botiga a la xarxa, he decidit que faré una col.laboració amb una influencer cada més, per a donar-me més visibilitat i aconseguir crear una comunitat i de pas, incrementar les vendes. Vaig començar al mes de Juliol fent un concurs, bé, la influencer el va fer, jo em vaig dedicar a veure com funcionava. Com que va anar força bé, el mes d’agost en vaig fer un altre, on vaig tenir una pujada de seguidors important i em va agradar la repercussió.Va ser un concurs a dues bandes on em vaig tenir una participació més activa i em vaig divertir molt. A partir d’aquí, ja se’m van oferir dues influencers més per a col.laborar, es veu que el món 2.0 és petit i que la gent es coneix i si veuen que hi vols treballar et busquen com a client. Ara tinc pendent un parell d’accions durant octubre i novembre que si em seguiu a les xarxes (homeeee, esteu trigant!) ja veureu de què es tracta. Em falta pensar què faré al Desembre (que la botiga fa dos anys) i ja tinc l’any resolt (pel que fa a les xarxes, és clar).

La confecció a l´Índia

En un país com Índia, del que reps impactes a cada moment, el tema de la confecció no podia ser diferent. Tot i que ja m’havien informat de les botigues i tallers que em podria trobar, em va cridar molt l’atenció que els que es dediquen a la confecció són tot homes. Bé, de fet els que estan de cara al públic a les botigues tèxtils també ho són. Hi ha petits tallers que tenen uns quants models penjats a l’exterior i que te’l fan a mida en molt poc temps. Jo em vaig comprar una jaqueta i com vaig comentar que me la veia llarga em van dir que en mitja hora me l’arreglaven o que si en preferia una amb un altre estampat me la feien en tres hores. Això és rapidesa! Tots tenien màquines de cosir i em va cridar molt l’atenció que en tenen de tot tipus: molta màquina Singer d’aquestes a pedals que tenien les nostres àvies; màquines Singer a pedals, però adaptades al motoret elèctric i després màquines elèctriques com la que tinc jo a la botiga.
També hi ha botigues més grans, però que també compten amb un taller per a fer els arranjaments ràpidament i això em va agradar força. És molt més pràctic aquest sistema que el que fem servir nosaltres, una botiga de venta i una altra d’arranjaments.
En fi, que em va encantar veure com funcionen els meus col.legues tèxtils a sis mil quilòmetres de casa.

El retail a l’Índia

Aquest setembre he fet un viatge a l’India i tot i que era vacacional, he aprofitat per a fer unes compres per a la botiga i també vaig aprofitar per a visitar una fàbrica tèxtil a la ciutat d’Agra (la ciutat del Taj Majal). Quan parlem de fàbriques a l’Índia ens esperem les que veiem als reportatges, fàbriques massificades amb horaris infernals i que treballen per a grans firmes low cost. No cal dir que aquesta fàbrica no té res a veure amb aquest tipus de producció. Vaig demanar el contacte a Tiralahilacha, una de les firmes que tinc a la botiga que tenen la producció a l’Índia sota els estàndars de comerç just i em van facilitar l’adreça de Kishor Garments. Vaig concertar una cita per mail i vam concretar que faria una visita quan estigués a Agra. Només arribar a la fàbrica a la mateix porta tenen un cartell on indiquen que en aquesta fàbrica no hi ha treball infantil. És curiós que ho hagin de fer constar, és el primer que et xoca quan entres. Un cop dins, ens van fer una visita guiada per a tots els departaments, vam veure control de qualitat de teixits, patronatge, producció, control de qualitat de peces acabades i embalatge. Tot i que hi ha diferències amb les fàbriques que tenim aquí, em va agradar el que vaig veure. Tracten al seu personal de manera correcta, els horaris són respectuosos i reciclen el 80% de l’aigua que utilitzen. El que més em va agradar és que l’empresa ja té 30 anys d’antiguitat i que la seva fundadora és una dona (tota una heroïcitat a l’Índia) que ara compta amb tres fàbriques més al país. Va iniciar aquesta aventura per a donar feina a les dones i d’aquesta manera fer que tinguessin independència econòmica.Cal destacar que en aquell país els homes són els que es dediquen a la confecció en gran mesura, així que aquest projecte és important en molts aspectes. Vaig sortir molt contenta de veure que molt lluny de casa hi ha gent que creu en projectes que sobre el paper són molt complicats, però que amb tenacitat i molta feina al darrera arriben a bon port.

Morros

En altres posts ja he comentat algun cop les situacions que es donen quan estàs de cara al públic, que hi ha una mica de tot, i que no em deixen de sorprendre. Un dels fenòmens paranormals, per dir-ho d’alguna manera ,que em passen últimament, és la gent que ve a les segones rebaixes i que com no troben la seva talla, s’enfaden. No és que es molestin o que els hi sàpiga greu no, s’enfaden.I s’enfaden amb mi. I que no se m’acudeixi dir que està destallat perquè precisament estem al final de les rebaixes, que encara s’emprenyen més. Si vols una peça de roba, vine a principi de temporada on trobaràs totes les talles, però, és clar,no estarà rebaixat. Llavors la moralitat és la següent: o es ve a principi de temporada a triar o bé es ve al final de les rebaixes sense pretensions, a veure què es troba, no? Doncs això, que ja tenim la roba de nova temporada.