El taller

El dissabte passat vaig poder iniciar el tema dels tallers a la botiga, projecte que tenia previst des de fa temps i que vaig començar a publicitar fa poc. I vam inaugurar els tallers amb la confecció d’una tote bag. Vaig tenir dues alumnes molt aplicades que van venir amb moltes ganes de cosir i d’aprendre. Una d’elles portava la seva màquina de cosir perquè volia saber com funcionava, que encara no l’havia estrenada. Van triar les dues la mateixa tela i vam començar la confecció de la bossa. Primer vam planxar les nanses i la part de dalt de la bossa, per tal de dominar la roba. Un cop planxada, vam començar a cosir les nanses. En principi és una costura recta, però per algú que no ha cosit mai pot semblar una odisea. Però van sortir les dues airoses, la veritat és que van confeccionar la peça seguint les meves instruccions i van acabar en el temps previst. Van cosir les nanses i després van tancar la bossa, fent una costura francesa per a polir els acabats. Hi havia moments que estaven superserioses i era de la concentració que hi posaven. Van sortir amb la bossa acabada i molt satisfetes. Elles i jo, veure com van marxar molt contentes amb la seva peça acabada va ser molt satisfactori!
Quan vaig començar amb els tallers, ja fa uns anys, vaig veure que la gent preferia els tallers on es confeccionava una peça que es puguessin endur a casa que no pas les classes on fer una costura recta, un zig zag i confeccionar un mostrari.
I ja he començat, espero que tingui èxit aquesta nova faceta de tallerista!

El showroom

Una de les coses que més m’agrada del món és anar de compres. M’encanta anar a comprar, no cal que sigui roba, m’ho passo d’allò més bé fins i tot anant al supermercat, així que no tinc el llistó massa alt, pel que es veu…;)
Per això m’agrada quan un parell de cops l’any, al final de les rebaixes, toca anar a visitar showrooms per a comprar la temporada següent. Reuneix un parell de característiques que ho converteixen en una molt bona experiència: comprar a tope i no gastar ni un euro. Dic comprar a tope perquè en una sola compra enllesteixes dues col.leccions de cop: primavera-estiu o tardor-hivern. I no gastes un euro perquè no ho pagues fins l’any següent, que és quan reps la col.lecció. I mentrestant, et passes uns quants matins visitant showrooms, veient roba de tots colors i xerrant amb els proveïdors, què més es pot demanar?
A més, com que a aquestes altures ja estic una mica cansada de la roba que encara tens a la botiga sempre senta bé canviar una mica de paleta de colors i veure què es portarà!
Tot coses noves, ara ja he acabat amb les col.leccions de tardor-hivern del 2019, ara toca esperar fins al juliol a repetir procés.

 

Un dia rodó

Fa un parell de dissabtes feia un dia no massa bo i vaig arribar sense massa espectatives a la botiga. Els dissabtes no són dies de molta venta, especialment al matí. A això em va costar bastant acostumar-me al principi de ser-hi, ja que jo sempre havia aprofitat el dissabte per a anar a comprar roba i pensava que la majoria de gent feia com jo.I es veu que no.
Doncs al matí vaig tenir bastant moviment, ja que al estar en segones rebaixes, fa que la gent s’animi força.
Ja a la tarda vaig venir més animada i la veritat és que va anar la mar de bé. A una hora i una mica més de tancar, van entrar dues noies que em van encantar. Una d’elles volia una de les meves faldilles, però no tenia la talla. Li vaig dir que li podia fer i em va contestar que la volia estrenar aquell mateix dissabte al vespre. I sabeu què li vaig dir? Que li feia, que en una horeta llarga la tindria llesta. Es va sorprendre i em va dir que sí, que tornava en una hora. I em vaig posar a tallar ràpidament. Si anava fent a bon ritme tindria temps de confeccionar-la dins del límit . I sense córrer. El primer pensament va ser que millor que no vingués ningú, però va entrar una clienta i de les que més m’agraden, d’aquelles que sempre són amables i venen amb les idees clares. Total, que la vaig atendre sense mirar el rellotge i quan va marxar vaig seguir confeccionant la faldilla. No m’agrada córrer massa, que les presses mai són bones, però vaig continuar a bon ritme. A falta de deu minuts de l’hora acordada ja la tenia acabada, faltava etiquetar-la i planxar-la. I just quan vaig acabar amb la planxa, va entrar la noia per la porta. Se la va provar i li quedava molt bé, tant que li vaig demanar si li podia fer un parell de fotos per a les xarxes i em va dir que sí, que encantadíssima. I quan van marxar vaig tancar la botiga, conscient que havia estat un dia rodó, dels que m’agraden i em fan sentir que vaig per bon camí.

 

Canvis de temps

Tot i que ens trobem en ple hivern, fa més o menys uns deus dies vam tenir una setmana que va fer fins i tot calor. Va coincidir en ple inicis de rebaixes i no sabeu la de gent que va entrar a la botiga a preguntar si ja tenia la roba de primavera. No cal dir que un cop passada la calor ja no m’ho van preguntar més, i sort, perquè encara no la tenia.
És ben curiós com ens afecta el temps, ja que aquest estiu passat va fer una calor horrorosa i no vaig parar de vendre vestits de cotó. Més endavant, durant el mes d’octubre, feia molta calor i, tot i tenir la roba de tardor a la botiga, es va trigar a començar a vendre.
Amb això vull dir que el temps ens condiciona i molt, al comerç. També és veritat que els dies que plou són dies molt fluixos pel que fa a la venta, com si el fet d’anar incòmodes amb el paraigües ens traguessin les ganes de voltar i d’anar de compres. De fet, en dies de pluja no hi ha gent ni al supermercat. Tot i que conec gent que aprofita aquests dies per anar de compres perquè saben que no trobaran gent i podran anar més tranquils.
Sempre he pensat que això està directament relacionat amb el nostre caràcter mediterrani, sempre pendents del dia que fa i a partir d’aquí montem les nostres activitats del dia. Perquè a Sibèria,per a posar un exemple, entenc que les botigues tenen moviment tot i estar soterrats en la neu la major part de l’any. O no?

Foto de desEYEns via Freepik