Tendències de moda: els anys 90

Si mireu revistes de tendències i acostumeu a seguir firmes mainstreem, us haureu adonat que una de les tendències que ve amb força és la dels anys 90.
El líder d’aquesta època en l’opinió pública i en la moda és els Estats Units , des d’on es van produïr sèries televisives i vídeos musicals que van influir en l’estil de la joventut de tots els continents. A mi personalment quan penso en els 90 sempre em ve al cap la sèrie “Sensación de vivir”, m’encantava com anaven vestits (la trames solien ser de traca, però jo hi estava enganxadíssima). Recordo que la feien els divendres al vespre i després feien “Melrose Place”, un altre mite dels 90.
Tornant a la moda,durant aquesta dècada la roba esportiva va sortir al carrer, el xandal es duia a totes hores, a l’hivern combinat amb anorak i a l’estiu la versió pantaló curt i samarreta amb logo.

Es duia la part de dalt estreta i de baix va tornar la campana (com ara, que arriba amb força i jo estic encantada).
Les claus de l’estil dels 90 van ser els crops tops, les transparències , els colors flúor, looks oversize, plataformes, samarretes amb logo i vestits de dues peces.
Si recordeu a les Spice Girls de la primera època entendreu perfectament de què estic parlant.
El grunge (la culpa va ser del grup de rock Nirvana) va esdevenir un estil amb aspecte descuidat que, tot i que en un principi anava en contra de la moda, va acabar convertint-se en una moda que va causar furor.
Seguint amb els dissenyadors americans, dos dels dissenyadors més minimalistes del moment, Donna Karan i Calvin Klein, van esdevenir icones de la època. Era el contrari que les tendències coloristes: senzill, net i linial, amb tons monocolors i sense estridències.

Una de les icones dels 90 van ser les top models, que van endur-se tot el protagonisme i la majoria d’elles continua en actiu actualment. La Cindy Crawford i la Claudia Schiffer eren les meves favorites i continuen a primera línea ocupant portades per tot el món.
També durant els 90 van aparèixer els piercings i tatuatges i sembla que encara no han marxat. Això va portar l’estil gothic chic, la combinació de làtex i tul , sempre de color negre, que va arrasar a les passarel.les.

Com es pot veure, en aquesta dècada hi ha molts canvis en la moda i cada cop aquests canvis són més radicals d’una temporada a una altra: comencen les tendències efímeres.

Imatge de www.pexels.com

 

Maneres d’entendre la moda

Les diferents formes d’entendre la moda també estan relacionades amb la seva producció. Canvien les seves característiques, el seu públic i per suposat, els seus dissenys.
-Alta costura: és la moda feta a mà i a mida per a un determinat client. Sempre es confecciona amb teixits de qualitat i el que els diferencia de la resta són els seus acabats, cuidats al màxim. A França, país que la va veure néixer, el terme “haute couture” està protegit per llei i és definit i regulat per la Càmara sindical de l’Alta Costura francesa. És l’organisme que s’encarrega de les normes de producció i decideix quins dissenyadors poden desfilar. Per a poder desfilar com alta costura, el dissenyador ha de rebre una invitació expressa de la càmara. Algunes de les característiques que han de reunir aquestes firmes per a poder ser considerades són les següents:

-Dissenyar roba sota comanda i a mida, amb un mínim de dues proves per disseny.
-Vendre únicament un disseny de cada peça de la col.lecció per continent.
-Comptar amb un atelier a París amb un número determinat d’artesans.
-Mostrar dues col.leccions per any.

-Prêt-à-porter: literalment significa llest per a portar. Es diferencia de l’alta costura en que es fabriquen en sèrie amb patrons per talles que es repeteixen a demanda. Pierre Cardin va ser el primer modista en fer-lo servir, en un intent de democratitzar la moda. Va començar a fabricar en sèrie, rebent crítiques per part dels seus companys, que van haver de rectificar al veure la rentabilitat de la idea. Actualment, tots els dissenyadors fan prêt-à-porter mentres que només uns quants fan alta costura.
Hi ha dues coleccions a l’any i en ocasions s’afegeix una tercera de Creuer o Resort, que en el seu origen era roba pensada per a períodes vacacionals.

-Fast fashion:és la moda ràpida. El terme fa referència al consum continuat de peces de roba i complements que es posen a la venda amb una gran rotació, a preus barats i amb grans produccions en cadena. Les botigues d’aquest tipus de moda tenen col.leccions noves pràcticament cada setmana. En la meva opinió, és la que la moda que promou la compra per impuls, ja que si t’ho penses molt, quan tornes a la botiga ja no queda res del que has vist fa uns dies.
-Slow fashion: es caracteritza per la producció en petites sèries, amb la major durabilitat i sent sostenibles. Tenyeixen la roba a mà, la fabricació és de baix impacte per al medi ambient, aposten per teixits naturals i s’engloven dins del comerç just. És un tipus de moda que es centra en la qualitat, en un intent de preservar les tradicions i materials locals.

Foto de www.freepik.es creada per rawpixel.com

Tipus de tendències: macrotendències i microtendències

Hi ha macrotendències i microtendències, tendències locals i altres universals, tendències a llarg i curt termini.
Les macrotendències són a la vegada globals i a llarg termini mentres que les microtendències són a curt termini i amb un caràcter més local.
Una macrotendència és una tendència que té llarga vida. Són tendències globals, que perduren en el temps i s’imposen com un estil de vida. Són tendències que afecten al futur dels negocis. Per posar algun exemple, seria el canvi en el consum a partir de l’augment de les botigues low cost, que ha comportat un augment de l´ús de la roba casual i de l’augment del made in China.
Altres macros serien l’augment de les compres per internet, que ens permet comprar còmodament desde casa i en qualsevol moment. Una altra macrotendència sorgida de les dues anteriors amb contraposició és l’increment de les col.leccions ecològiques.
Les microtendències serien el que denominem modes passatgeres, que canvien cada temporada. Són tendències que causen furor una temporada i ja a la següent es consideren demodé, tot i que tornen com a tendència altres temporades, ja que sabem que la moda és cíclica i tot torna.
Aquesta tardor estaran presents les següents tendències (entre moltes altres):
-Pantalons amples, desterrem els pantalons estrets (per fi)
-Conjunt oversize: com si el conjunt que portes fós del teu xicot.
-Els quadres, aquest estampat sempre torna. I els clapejats marxaran, quina pena!
-Animal print: sembla que mai hagi marxat, és una tendència que al comptar amb diferents possibilitats (zebra, tigre, lleopard, etcètera) sempre el tenim present, d’una manera o altra.
-El marró xocolata serà un dels colors de la temporada, encara que s’anuncien amb força els flúor, tot i que jo no ho acabo de veure.
-Sabates planes i amb punta: espero que sigui així, que jo ja els tinc i l’any passat no en vaig dur d’altres!

Tipus d’estampat

Al post d’avui parlarem sobre els diferents tipus d’estampats i, com n’hi ha una infinitat, he escollit els principals, com a mínim els que a mi m’ho semblen:
-Ratlles: és l’estampat clàssic i senzill que mai passa de moda. Poden ser ratlles horitzontals, verticals o marineres, combinant blau marí i blanc. És curiós saber que l’estampat mariner correspon a l’uniforme que portaven els mariners perquè així era fàcil veure’ls si queien a l’aigua.
-Ratlla diplomàtica: és un estampat teixit sobre un fons color fosc formant ratlles fines, molt freqüent en vestits jaqueta tant masculins com femenins.
-Polka dot: o els estampats clapejats de tota la vida. Ens remet a la moda flamenca i té sempre un punt naïf molt femení.
-Camuflatge o militar: aquest estampat que obviament ve de la moda militar, com moltes altres tendències, és perfecte per a atrevides. El color principal és el camuflatge en tons verdosos, però moltes vegades s’usa en diferents colors, especialment sobre les passarel.les.
-Animal print: com el seu nom indica, aquest estampat fa referència al pèl d’algun animal. El més habitual és el lleopard, però també els trobem de zebra o serp.
-Quadres vichy: aquest estampat té un aire vintage que aporta molta distinció a qualsevol outfit. Personalment em sembla molt afavoridor. El nom li ve per la ciutat francesa i el va posar de moda Brigitte Bardot que el va portar com a vestit de núvia el 1959. I també l’hem vist en moltes bates escolars.
-Quadres escocesos : aquest teixit d’origen escocès s’ha globalitzat sent ja un habitual en els outfits d’hivern. Encara que el més comú és el vermell també es poden trobar en verd o en blau , els colors els usaven els diferents clans per a distingir-se. En un principi, es fabricaven amb llana, però avui dia s’estampa en qualsevol material.
-Paisley: aquest curiós estampat amb forma de llàgrima corba té el seu origen a Pèrsia, però se’l denomina Paisley perquè els teixedors de la ciutat de Paisley, a Escòcia, el van fer molt popular.
-Floral: aquest tipus d’estampat no necessita explicació i és sens dubte el més comú. en concret dins de l’estampat floral destaca el liberty consistent en petites flors col.locades simètricament. El seu origen està al 1939, quan Arthur Lasenby Liberty, un comerciant britànic, va crear la seva companyia Liberty of London, en la qual destaquen les teles florals. És una marca registrada i segueix sent un referent.
-Pota de gall: un estampat d’aquests que mai acaba d’anar-se’n , és molt cridaner i dóna una apariència bastant formal, sempre és bicolor i habitualment blanc i negre.
-Patchwork: és la mescla de teixits diferents en una mateixa peça. Literalment significa treball amb pegats o pedaços.
-Tye dye: és el típic estampat hippie degradat i desigual que fàcilment es pot fer a casa, amb tinys i nusos. És molt desenfadat i cada estiu torna a nosaltres. És perfecte per a festivals o escapades d’estiu.
-Jacquard: el tel.ler de Jacquard va ser inventat per Joseph Marie Jacquard el 1801. Són estampats a gran escala. Els mecanismes complexes d’aquest tipus de tel.ler fan possible la realització d’estampats (flors, fulles, dissenys abstractes o qualsevol dibuix), que no poden realitzar-se amb màquines d’impressió convencionals.
-Príncep de Gal.les: un altre dels clàssics eterns, és un tipus de disseny de dos colors en forma de quadres, a vegades s’afegeix un tercer color. solen ser colors com el blanc o el gris junt amb el negre, o bé colors més apagats. Aquest disseny fou popularitzat pel Duc de Windsor quan era Príncep de Gal.les. Des del punt de vista tècnic, en realitat és un tipus de tweed.
-El tweed , el nom del qual prové del riu Tweed d’Escòcia, és un teixit de llana, càlid i resistent. Sovint mostra el patró en forma d’espina de peix. És molt característic de les jaquetes Chanel.

Imatge de www.pexels.com