I ja en van tres

Aquests dies estic a punt de complir tres anys amb la botiga i ja sabeu que de tant en tant m’agrada fer una mica de reflexió. Aquesta temporada ha costat una mica d’arrencar, si bé el temps ens ha acompanyat perquè de fet, ha sigut la primera castanyada,en molt temps, que hem celebrat en màniga llarga. Però no sé ben bé què ha passat, si pel temps, o potser del Black Friday,que novembre ha estat un mes complicadet.
Tinc sentiments contraposats pel que fa a aquesta celebració del Black Friday. Per una banda, vull vendre, això està clar, però per l’altra no em convenç això de fer descomptes constants si al final estic vivint del marge. Tinc unes despeses fixes que em genera tenir un negoci i no em fan pas descompte per estar en una determinada data del calendari.Però sorprenenment la última setmana va ser una bogeria i ho vam rematar amb un Comerç al carrer aquest últim diumenge que, contra pronòstic, va ser un èxit, de vendes i també de visites.
Durant aquests tres anys, he conegut a molta gent que m’encanta, els botiguers del meu barri són ara els meus companys, he vist passar els Reis d’Orient per davant de la botiga, he arribat al sopar de la nit de Nadal rebentada, però contentíssima de tenir tanta feina durant tot el dia, he convertit la botiga en una galeria d’art per una nit, he vestit a dues núvies i he cedit vestuari per a un curtmetratge. Ara tinc previst fer presentacions de col.lecció i tallers d’estilisme, així que desitgeu-me sort.
L’altre dia un amic em va preguntar si no era avorrit estar tantes hores a la botiga i la veritat és que no. Sempre hi ha coses a fer: a part de tenir la botiga organitzada, m’agrada tenir les xarxes socials actualitzades (estic lleugerament enganxada a instagram),intento tenir temps per a cosir una estona i anar confeccionant peces i també escric un post per al blog cada setmana. O sigui que sovint me’n falta, de temps.

Psd de fons creat per rawpixel.com – www.freepik.es

 

Tendències de tardor hivern

Tot i que sóc partidària de seguir l’estil personal de cadascú, m’agrada estar enterada de les tendències i adaptar-les a la meva manera de vestir. Ja sabeu que l’estil de la roba que jo tinc a la botiga no segueix les tendències al peu de la lletra, però trobo que val la pena parlar-ne en aquest post. Les tendències que ja hem vist a les passarel.les i que veurem al carrer (o no, que això no se sap mai) són les següents:

-Pantalons amples i de cintura alta, que són els que més estilitzen, així que estem d’enhorabona. Pel que fa als estampats, ben llampants i també llisos en color més clàssics com beige, negre o camel.
-Els dos peces es porten un parell de talles més grans, amb estètica oversize i marcant espatlles amples.
-Els quadres manaran i els estampats tipus pota de gall i Gal.les, que ja es van dur l’any passsat, tornen amb força.
-Animal print: i a tot arreu, trobem abrics de pèl artificial amb estampat animal, jaquetes, faldilles, vestits, sabates i fins i tot a les arracades, que les tinc a l’aparador. I en aquest estampat trobem tota la selva: tigre, serp, zebra…
-Botes de cowboy: tendència que ens arriba del nord d’Europa i que estem veient combinades amb vestits midi. Són dels complements que tornen una vegada i una altra.
-Desapareix l’estètica monocolor en bloc, així podrem jugar una mica més amb les combinacions.
-El color marró també és un clàssic d’aquesta època de l’any, tot i que la tendència marca el marró xocolata com a protagonista.
-Rosa pal: l’hivern passat ja va aparèixer amb força i sembla que en tenim per estona. A mi és un color que no em pot agradar més, però per gustos tenim els colors (literalment).
-LLuentons: desapareixen els colors metalitzats, però els lluentons es mantenen. I en looks de dia, combinats amb altres peces que no siguin de festa.

Imatge de www.pexels.com

Tipus de teixits (segona part)

Seguim amb la descripcció dels tipus de teixits que vam iniciar en el post anterior:

Cashmere: és un teixit molt luxós perquè ve d’unes cabres molt exclusives. Ja sé que fa riure el tema de cabra exclusiva, però és una raça molt reduïda, d’aquí el seu alt preu. Normalment es barreja amb altres fibres i s’usa sobretot en la confecció de cardigans, estoles i peces d’abric.
Tafetà: teixit originalment de seda, amb una superfície satinada i que sembla un teixit arrugat. L’aspecte és rígid i és una tela gruixuda, amb tornasol metalitzat o en un altre color. També pot ser sintètica i es fa servir per a vestits de festa.
Shantung: teixit que imita la seda salvatge en els nusos de la trama , amb un acabat molt característic. És sedós, lleuger i amb una superfície en relleu.
Organza:és similar al tafetà, però més rígid i transparent. El veiem sovint en vestits de núvia.
Mikado: és un teixit de seda natural molt gruixut, amb una textura lleugerament granulada i molt cos. També el trobem en la confecció de vestits de núvia.
Vellut: tipus de tela molt suau, amb caiguda i brillantor variable si es passa la mà per sobre.Els fils es distribueixen uniformement, amb pèl curt i dens. El bon vellut és de seda, encara que ara mateix hi ha versions de polièster.
Pana: teixit gruixut i de tacte similar al vellut , però amb un característic acabat en forma de ratlles en relleu. Es fabrica en cotó i es fa servir per a peces d’hivern.
Piqué: teixit fraccionat en dotze fils, normalment usat amb fil de cotó, que es caracteritza per la meitat dels fils aixecats de cada secció canvia alternativament en cada passada.
Presenta un acabat en relleu en forma romboidal. Es fa servir en la confecció de roba infantil, però hi ha una marca de polos amb logo en forma de cocodril que fa la majoria de les seves peces amb aquest teixit.
Blonda: teixit format per fils de seda, cotó, lli, or o plata, torts o trenats. Hi ha diferents tipus de blonda: chantilly, guipure, soutache…
Franela: és un teixit suau que es va posar de moda amb el grunge dels anys 90. És el teixit de la característica camisa de quadres de llenyataire. Dóna calor i és resistent i durador.
Damasc: és el tipus de teixit en el qual per una banda la trama serveix de fons i l’ordit forma els dibuixos i per l’altra banda es veu del revés. Es considera que la cara té el fons brillant i els dibuixos mat. Els dibuixos són de tipus barroc, sovint de flors i animals en tons daurats, en contrast.
Tartà: tipus de teixit d’origen escocès(recordeu les faldilles escoceses?) .Acostumen a ser de color vermell o verd i normalment es fa servir a l’hivern.
Paisley: motiu de tipus vegetal també d’origen escocès (d’aquí el nom) i que presenta unes figures rodones en forma de gota d’aigua. És un estampat psicodèlic i que té l’origen en la Índia.
Pota de gall: tela gruixuda amb estampat bicolor que es caracteritza per la repetició de petites figures abstractes de quatre puntes que semblen quadrats partits.

Tipus de teixits (primera part):

Hi ha molts tipus de fibres, tant naturals com artificials que possibiliten la creació de multitud de teixits amb característiques diferents.

Seda: és una fibra natural produïda pels famosos cucs de seda abans d’acabar la seva metamorfosi.Té una textura suau i llisa, és una de les fibres naturals més fortes i és sensible a la llum del sol, es debilita si s’exposa massa a la llum del sol.
Llana: fibra natural que s’obté a partir de les ovelles. És ignífuga i resistent. També és elàstica i flexible i manté la nostra temperatura corporal.
Cotó: és un teixit fet de la planta del mateix nom. El cotó representa el 45% de la producció mundial total de fibres tèxtils. És un teixit molt resistent, tot i que hi ha diverses qualitats. Per a la seva fabricació es necessita molta aigua, per això és més recomanable el cotó orgànic, sempre més respectuós.
Setí: es un teixit fet de cotó, brilla per la part exterior, característica que s’aconsegueix amb els fils tramats. S’utilitza en cotilleria, camises de dormir i vestits de nit.
Tweed: és el teixit característic de les jaquetes Chanel. És un teixit de llana càlid, aspre i resistent.
Lli: es compòn principalment de cel.lulosa i acostuma a ser blanc o de colors clars. Absorveix molt l’aigua, sense que al tacte es noti humit. Es fa servir sobretot a l’estiu, ja que la fibra és bona conductora de la calor i otorga certa sensació de frescor.
Tul: teixit lleuger , però rígid que sembla una petita reixa. Normalment es confecciona en seda de qualitat . N’hi ha de llis i també brodat o treballat i també hi ha microtul, amb la trama quasi imperceptible.
Muselina: tela molt fina, amb molta caiguda i pràcticament transparent. Pot ser de teixits naturals com seda, llana o viscosa i també de teixits sintètics.
Crep: és un teixit que es distingueix per una superfície lleugerament granular i arrugada.
Georgette: tela semitransparent, amb molta caiguda. Originalment, es confecciona de seda, però també la trobem en fibres sintètiques. Presenta una superfície lleugerament arrugada que es genera per l’alternança del filat amb fibres retorçades.
Lycra: és una fibra sintètica patentada, el seu nom és una marca registrada, molt elàstica.
Punt: és un mètode per a teixir amb llana, encara que a vegades s’utilitzen també altres teixits com el cotó. Molt elàstic, que sovint es reforça amb l’elastà.
Polièster: és un teixit sintètic que prové del petroli. S’assembla a la gasa o a la seda i és un dels més usats per la indústria low cost.