Looks de convidada amb el que ja tens a l’armari

Cada cop que ens conviden a un casament, ja sabem que ens tocarà rascar-nos la butxaca i moltes vegades podem trobar un look perfecte amb el que ja tenim a l’armari.
Si tenim una camisa blanca podem fer dos outfits on la camisa blanca és l’element perfecte. El primer és amb una faldilla llarga, que pot ser llisa o estampada, combinada amb cinturó i sabates altes. Quan es van casar els llavors Prínceps d’Astúries, la convidada que va causar furor va ser Rània de Jordània, que portava un conjunt de Carolina Herrera que era precisament això, una camisa blanca i una faldilla llarga. Des de llavors, aquesta idea s’ha copiat fins a l’infinit.La segona versió és la camisa blanca amb un pantaló palazzo, que són molt afavoridors. Fan les cames llargues i estilitzen la figura. Aconseguiràs veure’t les cames més llargues si ho remates amb unes sandàlies de taló.
Amb una faldilla midi també pots muntar un look apanyat de cerimònia. Ha de ser una faldilla que sigui una mica especial, perquè a la part de dalt hi posarem un jersei (si la cerimònia és a l’hivern), una camisa i fins i tot una samarreta bàsica. Les sabates tipus saló són imprescindibles en aquest outfit i hauràs de jugar amb complements de tendència per a rematar l’efecte. Com som al 2019, arracades llargues i clutch amb el color de la temporada.
Si tens un dos peces amb pantaló, ara és el moment de recuperar-lo. En aquest cas, res de camises blanques que tampoc ha de semblar que vinguis directament de l’oficina. Un top tipus llenceria i unes sandàlies de taló i seràs la reina de la festa.
Si apreta la calor, ja se sap que la majoria de cerimònies són durant els mesos de clima suau, pots portar els pantalons sense la jaqueta i conjuntar-los amb un top paraula d’honor. Cabell recollit i sandàlies de taló i a córrer.
Sí, sóc conscient que he escrit diversos cops la paraula “taló”, però a les cerimònies són un must. Amb una mica de sort, el detall dels nuvis seran unes espardenyes.
Amb una despesa mínima en la zona de complements (una bossa de mà, unes arracades llargues i un collar vistós) podem convertir el nostre fons d’armari en un look de convidada perfecta.

Imatge de www.pexels.com

Instagram o com acabaré en una granja de “Projecte Home”

Estic enganxada a Instagram, ho he de reconèixer. Sempre el miro abans d’anar a dormir i al matí, després de la dutxa, m’agrada veure quants likes he acumulat durant la nit. Publico foto cada dia i m’encanta pensar quines fotos faré i quan les publicaré. He de dir que les fotos les publico pràcticament tal qual, que en temes d’edició no m’hi entretinc gaire ja que no vull perdre (més) el temps.
Vaig trigar molt a començar i al principi no l’hi feia massa cas, però quan vaig arribar a un número de seguidors que no estava malament per a un negoci com el meu, ja vaig començar a publicar stories matí i tarda i una foto a la galeria cada dia. I quan vaig arribar a tenir ventes a través d’instagram ja m’hi vaig enganxar irremeiablement. La veritat és que és un lladre de temps, però què bé t’ho passes quan t’ho passes bé.
Ara aprofito qualsevol excusa per a fer fotos, sempre dins del context de la botiga, encara no estic en plan influencer retransmetent la meva vida per ig. I crec que no hi arribaré, però ara mateix no estic per assegurar res.
Crec que he arribat massa gran per a que la meva autoestima vagi lligada al número de likes, però sí que és veritat que amb Instagram tinc petites alegries i petites decepcions també. No cal patir per la meva austoestima perquè sóc filla única i la tinc a prova de bomba. Però a vegades quan publico una foto a la que hi he dedicat una estona i li agrada a poqueta gent sí que em sap greu.
També m’han passat coses xules, com tenir un encàrrec i fer stories del procés de confecció i que això generi més encàrrecs. I també el fet d’estar connectada amb la gent, que algú et demani alguna cosa desde fora del país i tu li puguis fer arribar. I conèixer a altre gent que està portant un negoci i crear comunitat. Hi ha infinitat de coses positives i la veritat és que no aconsegueix cansar-me. Crec que serà una amistat ben llarga.

Imatge de www.pexels.com

Bàsics que no ho són tant (i que han arribat per a quedar-se)

Ja fa un temps que estem veient peces que fa uns anys estaven de moda i que ara tornen amb ganes de quedar-se.
I n’hi ha per a tots els gustos, no us penseu. Per començar, trobem la ronyonera, que ha tornat cortesia de Gucci, però ara la veiem per tot arreu. No cal dir que l’Amancio ha corregut a fer-ne una tirada llarga i ara tenim ronyoneres fins i tot a la sopa. Ara bé, millor si la portes creuada sobre el pit, que fa més fashion. Estic pensant en fer-ne alguna, que és una peça que no he fet mai i a veure com em quedaria. Seguiré informant.
Les botes de cowboy també han tornat, o sigui que si no vas llençar les teves quan es van posar de moda allà cap als 90, això que t’emportaràs, que aniràs a la última sense gaire esforç. Es porten tan d’un color com de dos i a les editorials de moda les podràs veure en format botí.
Una shopping bag, si pot ser de firma millor. A mi la que m’agrada de tota la vida és la Neverfull de Louis vuitton. Sí, es veu la imitació per tot arreu, però a mi em té el cor robat, i sé que algun dia la tindré, encara que em passi la resta del mes menjant bledes.
Un vestit de canalé, a més ara els trobem tant d’estiu com d’hivern. Els d’estiu s’arrapen més a la silueta i marquen tots els defectes, però els d’hivern són com un jersei llarg i afavoreixen als diferents tipus de cos.
Els pantalons de punt, tant a l’estiu com a l’hivern, són una peça extremadament còmoda, que si combinem amb diversos bàsics podem crear un look tot terreny que ens farà sentir molt confortables. Si bé és una peça més d’estiu, aquest any l’hem vist en format hivernal vestint a les influencers d’Instagram.
Els jerseis curts, que arriben més o menys a la cintura i que són força quadrats, ja que acostumen a ser amples. Fins i tot una de les marques que tinc a la botiga, Pepa loves, que no acostuma a seguir les tendències, fa dos anys que repeteix patró i he de dir que cada any s’esgoten.

Imatge de www.pexels.com

Els texans

Són una peça que sempre està al nostre armari i que no passa mai de moda. És cert que canvien els models, es posen de moda els texans estrets, després de campana, ara tornen els “mom jeans”. Cintura alta, cintura baixa, llargs fins al punt d’arrossegar-los, curts per a ensenyar els turmells…Si miro enrere, he portat texans tota la vida i no em canso de portar-los. Recordo que durant l’època de la universitat en duia uns que els arrossegava per darrere i se’m van acabar trencant. No cal dir que ma mare, modista de professió, ho trobava tot un atemptat estètic.
I trobo que el fet que hi hagi diversos estils tan diferents fa que cada persona pugui triar els que més l’afavoreixen, sense deixar de seguir les tendències.
Aquests dies de fred els podem combinar amb un jersei de llana ben acolorit. Ho rematem amb uns botins i ja tenim un look tot terreny i que acompleix la norma de les tres peces.
Ja fa unes quantes temporades que veig que volen que ens posem els texans blancs a l’hivern i he de dir que si els combinem amb un jersei de llana acolorit que porti el color blanc no ho veig pas tan malament.
El look clàssic de camisa masculina blanca amb texans i una blazer no falla mai, tampoc. Ja deixem la nota de color per a un mocador o per una bossa de tendència.
Una molt bona combinació és amb una camisa texana, tens un look modern, de tendència. La primera vegada que ho vaig provar em va semblar que anava vestida de mecànic, però és un look informal que m’ha donat molt joc. La única condició és que t’agradi el color blau, és clar.
Una dessuadora i uns texans ens servirà per a un look més relaxat, ideal per si hem de viatjar, per exemple. I si busquem un outfit una mica arreglat, hi afegim una camisa blanca a sota.
És una peça que la pots dur tot l’any, a l’estiu hi ha la versió shorts que és més informal, ideal per a la platja i les vacances.
També és ideal per a l’entretemps, en aquella època que encara no pots anar sense mitges perquè no acaba de fer calor, però amb mitges t’ofegues. Especialment a la primavera, que encara no has pres gens el sol i et fa vergonya ensenyar les cames tan blanques.

Imatge de www.pexels.com