Més vestuari, més sèries

Com que l’altre dia vaig fer un post sobre el vestuari de les sèries, avui seguiré per aquí, ja que és un tema que m’encanta. I em vaig quedar amb les ganes de parlar de les sèries de les que gairebé estic més pendent del vestuari que de l’argument. Una d’elles és Downtown Abbey, si l’heu vist ja sabreu de què us parlo. És una sèrie de la BBC ambientada a principis de segle XX on el vestuari té molta importància. La sèrie està centrada en una família, els Crawley, que veuen com la sort els està a punt de canviar. Es tracta d’una família aristocràtica, d’aquells que es muden a l’hora dels àpats, encara que no hagin de sortir de casa. La seva estilista, l’Anna Robbins, usa moltes peces vintage, però també n’hi ha moltes de confeccionades per a la sèrie (i la posterior pel.lícula).
Una de les sèries que també està ambientada a principis del segle XX, però una mica més endavant és la sèrie espanyola “Las chicas del Cable”,que s’ambienta als anys 20.La seva estilista, l’Helena Sanchís, ha usat dissenys seus o reproduccions originals de l’època adaptats al personatge i al físic de l’actriu. Una de les característiques de la sèrie és que les protagonistes treballen a la Companyia Telefònica on vesteixen d’uniforme, que es va inspirar en les fotos de l’època, que cal recordar que va ser una època molt important en la moda, on van desaparèixer els corsés i la silueta femenina es va alliberar. I s’ha de veure que cada protagonista vesteix en funció del seu caràcter, però sempre de les tendències de l’època.
Mad men és una d’aquelles sèries on el vestuari és excepcional, com a mínim per a mi. La seva dissenyadora de vestuari, la Janie Bryant, ha guanyat un Emmy al millor vestuari per la seva creació. No només els vestits que porten ells, que solen ser sota , cavall i rei, perquè no surten dels de les dues peces en marró o en gris. Trobo que és amb les protagonistes femenines on ha desplegat tot el seu talent, on canvien en funció de la seva personalitat: la Betty Draper en els seus inicis va vestida com si fós la Grace Kelly, sent una model reconvertida en mestressa de casa. Al contrari, trobem la Joan Harris, que sempre va mostrant silueta. El curiós és que l’actriu que la interpreta, la Cristina Hendricks, sempre es queixa que costa trobar vestits per als premis, ja que té una talla que surt dels estàndards, però que per l’època on està ambientada la sèrie és un prototipus de dona que fa girar el coll pel carrer. També l’altra protagonista de la sèrie, la Peggy Olson, mostra el seu canvi a través del vestuari. El seu personatge comença com a secretària que ve d’un entorn estrictament catòlic i vesteix com a tal. Però quan les coses van canviant, i arriba a ser publicista, el seu estil canvia amb ella i vesteix com una adicta a la feina, emulant als seus companys al portar una camisa blanca sovint.

El vestuari en les sèries del moment

No cal dir que quan miro una sèrie sempre em fixo en el vestuari, no ho puc evitar i des que hi ha tantes plataformes, no dóno l’abast a fixar-m’hi. No cal dir que la sèrie que va fer que ens fixéssim en la roba que duien les seves protagonistes va ser, sens dubte, “Sexe a Nueva York”. No només va fer (més) famoses a les seves protagonistes, sinó que la seva estilista , la Patricia Field, també es va situar en el mapa. La pròpia Patricia diu que durant la primera temporada va patir una mica per a aconseguir vestir a les seves protagonistes, però que després, un cop estrenada, no va donar l’abast a posar tota la roba que li cedien les marques. Quan va acabar la sèrie van fer un market a Nova York on van posar a la venda tot el vestuari de la sèrie i van haver de donar números de la gent que s’hi va acostar.
“Gossip Girl” també va ser una sèrie on des del principi va marcar que el vestuari era tant o més important que la trama. Cada personatge tenia molt clar les seves característiques i com havia d’anar vestit. I tots els estils estaven representats.I això que era una sèrie d’institut, però d’institut pijo de Nova York, on els protagonistes vivien a l’Upper East Side, la zona més cara de Manhattan. El seu estilista, l’Eric Daman, deixeble de la Patrícia Field, tampoc acabava de donar abast a vestir als personatges, de la roba que rebia constanment.I és que era un aparador impagable per a marques clàssiques com Chanel (sí, anaven a l’institut amb bosses de Chanel, i què?).
Una altra sèrie on els protagonistes van molt ben vestits és “Suits”, on són advocats i especialment els personatges masculins porten uns trajos que fan caure de cul. El protagonista masculí va sempre vestit d’Hugo Boss i li senten rematadament bé. Les protagonistes femenines van, dintre de la formalitat del despatx, amb volums i mànigues abullonades i no han repetit model ni una sola vegada en nou temporades, que es diu aviat. No cal dir que cada personatge vesteix diferent, per exemple la cap del bufet és la dels volums, la secretària va sempre amb vestit i la passant va amb faldilles tub i cardigans o camisa blanca.
Una de les sèries on sí que repeteixen vestuari és a “The walking dead”, és clar que després d’un holocaust zombie els personatges no estan per anar buscant outfits afavoridors. El protagonista porta la mateixa gama de colors que recorden els uniformes militars i els morts vivents van sempre en tons amarronats, com si s’haguessin arrossegat pel fang. I la resta de protagonistes, amb texans desgastats i camises de quadres, com si no pensessin en canviar-se gaire sovint.
Hi ha moltes series i molt vestuari per a repassar, faré un parell de posts més al respecte, que és un tema que m’encanta, ja que barreja dos dels meus passatemps favorits: tele i moda.

Imatge de www.pexels.com

Reciclant

Obro la pàgina del Vogue en la seva edició digital i llegeixo que el scrunchie és l’accessori per al cabell de temporada. Literal. I no hi puc estar més d’acord. Els scrunchies o lligacues ja fa un temps que tornen a aparèixer per tot arreu i, tot i que el titular és una mica agosarat, ja que es tracta d’un complement realment petit, jo en faig a la botiga i els vaig venent. La veritat és que els faig pràcticament en cadena, perquè només necessites un tros de tela i una mica de goma per a fer-ne. La gràcia es troba en els estampats, quan més llampants, millor. La veritat és que es tracta d’una manera d’aprofitar trossos de tela de peces més grans que et queden al magatzem i així van sortint. El meu pare em deia que tenia el síndrome de Diògenes,no ho deia en broma, però la veritat és que no m’agrada tirar res.
I ara que estic iniciant una mini col.lecció de bijuteria tèxtil, la veritat és que em va de conya haver conservat una pila de trossos de tela que ara estic usant per a fer collars. Fins i tot unes tires de tela d’Indonèsia que m’havien sobrat, ara les estic aprofitant i trobo que quedaran peces molt xules. Ara que es porta el tema del reciclatge i la sostenibilitat, puc dir que estic a la moda, perquè fins i tot estic aprofitant els botons que tenia de ma mare i que ja veureu el resultat. La idea era fer una col.lecció de bijuteria tèxtil amb elements reciclats i la veritat és que de moment la despesa és igual a 0. O sigui que de moment vaig bastant bé. Més endavant hauré de comprar alguna peça com tanques o alguna bola que ja tinc pensada. Ara estic oberta a tot, a noves idees i estic amb els ulls ben oberts. Espero que la nova col.lecció vegi la llum abans de Nadal i també espero que us agradi d’allò més.

Tendències d’hivern 2019-2020

Si bé fa unes setmanes vaig escriure un post sobre les tendències de tardor, ara hi torno amb aquestes tendències una mica més ampliades. Ja vam parlar de les mànigues abullonades, les espatlles marcades i el retorn de les muscleres, els teixits brillants, la tendència oversize i les plomes i llaços. Si bé amb el tema llaços hauria de fer un apunt: tornen com a complement capil.lar, i quan més grans són, millor. Mira, igual en preparo uns quants i em forro, que no se sap mai. I amb els turbants i les bandanes he tingut èxits inesperats, les coses com siguin.
Però tornant a les tendències, com a color que es pot trobar en totes les botigues low cost és el fúcsia, que ve dels colors fluors de l’estiu, però sembla que es quedarà una estona més entre nosaltres.
Un altre estampat que ve cada cert temps és el de la pota de gall, un clàssic que cada cert temps torna. I el veurem en abrics, però també en vestits i en bruses o pantalons. També tenim els quadres, que ja fa un parell de temporades que es neguen a marxar. Per a mi personalment ja es poden quedar, especialment en peces d’abric. El príncep de Gal.les el trobarem en jaquetes i pantalons.
Els teixits que venen amb força són l’organza i el tul, que també fa temporades que ens acompanyen .Sembla que torna la pell,o millor dit, l’efecte pell, que vivim un moment animalista i es pot anar a la moda i ser sostenible. També ve com a tendència els plisats en faldilles tipus midi i també els colors metal.litzats. Jo tinc unes faldilles que tenen les dues tendències: són plisades i metal.litzades. Ja us explicaré més endavant què tal funcionen.Com que arriba l’hivern, veurem textures acolxades en peces d’abric i també botes cowboy per als peus, que ja les hem vist durant l’estiu combinades amb vestits amb volum, una altra tendència que es queda una temporada més.

Imatge de www.pexels.com