La setmana de la moda de Milà

Tots els que seguiu Instagram més o menys al dia, us haureu adonat que aquests dies han sigut les setmanes de la moda de Milan, Londres, Paris i Nova york. A més, fa un temps que a les desfilades es deixen veure les influencers a la front row de les firmes i que ho van retransmetent tot minut a minut. Això, i el moviment d’street style que generen és una font de publicitat impagable. I em sembla la mar de bé que hi participin i que ensenyin les desfilades en directe, des d’un altre punt de vista. Recordo que quan estudiava estilisme començaven els blogs de moda i la meva professora deia que eren unes nouvingudes i que no durarien gens. Doncs mira, es va equivocar.
A la setmana de la moda de Milan s’han vist unes quantes tendències que formaran part de les col.leccions d’hivern 2020-21.
Prada torna a la sastreria reinventada, amb blazers i faldilles llapis , però amb materials nous, com acolxats, gomes o vestuari de basquet.
Moschino amb Jeremy Scott al davant (tinc debilitat per aquest dissenyador, em sembla molt original i amb una capacitat de treball estratosfèrica) s’ha inspirat en Maria antonieta i el rosa ha inundat la seva col.lecció.
Fendi ha optat per les peces de sastreria, els abrics d’oficials de l’exèrcit , però acampanats, els jerseis rinxolats, faldilles acordió i les bruses d’organza han completat una col.lecció de tons grisos i neutres.
Gucci ha optat per tornar als anys 70, però també amb superposicions i tocs d’estètica grunge, que sembla que torna (una altra vegada).
Jill Sandler continua amb la seva estètica minimalista, jugant amb capes de roba i usant tons neutres i colors on predominen el blanc, el negre i el cru.
Alberta Ferretti ha creat una col.lecció de roba de dia. Predomina el color negre, però també hi ha tocs de color i delicadesa en tops i vestits fluids i amb tons vibrants.
Max Mara ha fet una col.lecció per a la dona que treballa en una oficina i on el camel ha donat pas al color gris.
Versace acostuma a anar per lliure i continua en la seva línia amb xandals amb grans cremalleres, abrics militars i vestits amb talls per tot arreu, marca de la casa.
Bottega Veneta va del clàssic al modern en un gir des que ha canviat la seva direcció, amb en Daniel Lee al capdavant. I un cop més, van ser els accessoris els protagonistes de la col.lecció.

Imatge de www.pexels.com

El showroom (tornem-hi!)

Una de les coses que més m’agrada del món és anar de compres. M’encanta anar a comprar, no cal que sigui roba, m’ho passo d’allò més bé fins i tot anant al supermercat, així que no tinc el llistó massa alt, pel que es veu.
Per això m’agrada quan un parell de cops l’any, al final de les rebaixes, toca anar a visitar showrooms per a comprar la temporada següent. Reuneix un parell de característiques que ho converteixen en una molt bona experiència: comprar a tope i no gastar ni un euro. Dic comprar a tope perquè en una sola compra enllesteixes dues col.leccions de cop: primavera-estiu o tardor-hivern. I no gastes un euro perquè no ho pagues fins l’any següent, que és quan reps la col.lecció. I mentrestant, et passes uns quants matins visitant showrooms, veient roba de tots colors i xerrant amb els proveïdors, què més es pot demanar?
La veritat és que quan portes un cert temps ja coneixes els comercials i hi tens certa relació, i això està molt bé. Comentem la temporada,fem previsió de ventes i petem la xerrada. Ha estat així amb Pepa Loves i Behulah, però a Compañía Fantástica ha sigut diferent aquest cop, ja que han canviat a tot el personal del showroom. No sé què ha passat, però a la web encara estan els ex treballadors , així que és una mica estrany, tot plegat. Si m’entero, us ho faré saber.
I Behulah va venir a la botiga, que feia temps que no venien a portar-me la col.lecció a la botiga. No cal dir que em resulta infinitament més còmode, tot i que recórrer els showrooms també m’agrada, no us penseu, que sortir de la cova de tant en tant s’agraeix i molt!
Ja he començat a posar la roba de nova col.lecció. I la veritat és que la roba de primavera té molts més colors que la de tardor. I ara contrasta que no vegis. Tinc la botiga meitat i meitat, ara és bon moment per a venir a fer unes compres, ja que hi ha molta cosa rebaixada al 50%.
Doncs ara toca esperar fins al juliol a repetir procés i tornem a començar la roda.

Oscars 2020

A mi sempre m’ha agradat el cinema, no ens enganyem. I m’encanta la roba, cosa que suposo que a aquestes altures ja no és un secret. I els Oscars reuneixen les dues coses, cinema i moda. I a mi m’encanta, és clar. Si bé als stories d’instagram ja vaig fer una llista de les millors i pitjors vestides ara ho transfomaré en un post. I una cosa vull que quedi clara, que aquesta és la meva opinió, que cadascú té la seva i no hem de coincidir necessàriament.
Doncs bé, començaré per les que m’han agradat més. En primer lloc, la Penelope Cruz, que duia un Chanel vintage de color negre molt xulo. La Penelope té una figura tipus rectangle i la veritat és que el vestit li quedava molt bé, ja que marcava cintura i a partir d’aquí tenia una faldilla (molt) abullonada. I el color negre, que sempre estilitza i afavoreix a tot tipus de pell. No era arriscat, d’acord, però anava molt guapa. A curta distància seguida per la Charlize Theron, que anava també de negre, amb un Dior (casa de la que és imatge, com la Penelope ho és de Chanel) d’estil old Hollywood. Un clàssic que no podia fallar.
Ho va rematar amb un collar de cinc milions de dòlars (sí, heu llegit bé) i estava estupenda. Una altra actriu que anava old Hollywood va ser la Brie Larson, amb un vestit brilli brilli que s’ajustava a la seva (tremenda) silueta. Una altra que ens ha encantat és la Natalie Portman, que duia una capa amb el nom de les directores no nominades altre cop per l’Acadèmia de Hollywood. No m’oblidaré de la guanyadora, Renée Zellweger, amb un Armani impecable de color blanc ajustadíssim que li quedava com un guant. I m’agrada la tendència de portar vestits blancs a les entregues de premis, el rollo núvia sempre m’ha encantat. I una altra actriu que cada cop m’agrada més és la Lucy Bonton, que duia un Chanel en blanc i negre superestilós. I anava amb una de les tendències de la temporada: perles als cabells.
Pel que fa a les actrius que no em van agradar gens, faré un top tres. Comença la classificació la Salma Hayek, que també duia un vestit blanc, però que li quedava fatal. Com que té molt pit, té tendència a anar molt ajustada i encara es veu més baixeta. I l’altra no ho entenc, perquè l’he vist super ben vestida durant la temporada de premis i en aquesta ocasió la va pifiar una mica. La Laura Dern duia un Armani en un rosa empolvat amb passamaneria de color negre que no li feia justícia. I per acabar, la Greta Gerwig, que anava amb un verd fosc que no li quedava massa bé. A veure, el vestit no tenia res de dolent, però ella és molt pàl.lida i aquell color encara l’apagava més. I recordem que els Oscars són una nit per a brillar.

Imatge de www.oscars.org

Maestros de la costura

Ja van per la tercera temporada i ja fa temps que en volia escriure un post. És un programa que suposadament va de costura , però que no deixa de ser un programa d’entreteniment, tècnicament impecable, però que de costura no se n’acaba de veure gaire. Hi ha 12 concursants que no deixen de ser personatges, que cada setmana competeixen per veure qui se’n va o millor dit qui no se’n va. Al final n’han de quedar tres, que es repartiran els premis. El primer premi és una col.lecció de roba pròpia que es vendrà a El Corte Inglés, mentre que el segon i tercer premi són formacions dins del disseny.
Els concursants normalment no tenen massa idea sobre costura, o això sembla, perquè després presenten col.leccions a la Madrid Fashion Week quan tu els has vist que mesos abans no sabien posar una cremallera. També és veritat que el temps que els donen per a fer les proves és molt poc: es pot acabar un vestit en 90 minuts? Doncs no, jo en aquest temps puc acabar una faldilla, però a casa meva. En un plató amb les llums, els companys i la presentadora cada trenta minuts dient que no acabes, doncs ho hauria de veure.
Pel que fa als consursants, diuen que al casting s’hi van presentar més de 10.000 persones, però a mi em van contactar per a veure si podia fer-ne difusió. I consti que l’he fet a les tres edicions. I crec que trien els concursants en funció del que poden aportar com a personatges al show, no pels seus coneixements de costura.
El jurat està composat per tres dissenyadors (o modistes) que representen tres tipus de disseny diferents: el modista amb atelier que fa roba a mida per a les seves clientes que també fa de figurinista per a espectacles, la jove dissenyadora que representa el color i que ja porta temps donant guerra i el nouvingut, que porta poc temps, però que ha arribat per a quedar-se, que presenta col.leccions a Nova York i que ha aconseguit vestir a la Madonna i a la Beyoncé.
I si em pregunteu la meva opinió, la veritat és que el miro i m’agrada, tot i que el trobo un pèl massa llarg (són tres hores), surten dissenyadors i tallers superxulos que normalment no es veuen per televisió i han aconseguit que la costura estigui més de moda.