Trucs d’estilisme per a renovar l’armari

Suposo que aquests dies heu vist una pila de textos, articles i fotos on ens diuen que, com tenim temps, ens posem a ordenar l’armari. I la veritat és que ens trobem a l’inici de la primavera, així que no deixa de ser un bon moment per a fer canvis i convertir el nostre armari en un armari més sostenible.
En moltes entrevistes, hem llegit de la mà d’expertes que tenen tres o quatre peces vintage que són les que defineixen el seu armari. No només és una excel.lent idea, el fet de comprar vintage, sinó que al ser roba de diverses temporades anteriors i de trobar-les fora del circuit habitual del luxe, ens costaran quatre duros i tindrem peces ben especials.
També hem d’aplicar quan fem un estilisme és aquella màxima del “menys és més”. Un estilisme amb tres peces ja és un estilisme perfecte amb el que podrem sortir desde primera hora del matí fins a última hora del vespre, sense passar per casa i sense retocar-nos.
A l’hora de comprar, comprar poques, però bones peces. En altres articles ja us he parlat sovint de fugir com de la peste de les botigues low cost i de les seves peces que podrem dur només una temporada. Si invertim bé, podrem tenir un armari d’allò més bo, incorporant cada temporada un parell de peces de manufactura excel.lent.
Per a buscar inspiració, res com recórrer als clàssics. Tenim molts llibres d’història, o quadres on la moda és un tema important i on veiem vestits que, tot i tenir diversos segles, són de rabiosa actualitat. Molts dissenyadors beuen d’aquestes fonts i sovint miren enrere per a inspirar-se.
Un cop ja tenim el nostre armari construït, podem mirar d’arriscar amb les combinacions i així anirem innovant, sense sortir del nostre armari, però sí de la nostra zona de seguretat. En el fons la moda no deixa de ser un joc, i ja sabem si un dia no l’encertem, l’endemà tornem a començar.

Imatge de www.pexels.com

Confinats

 

Doncs sí, un article més sobre el coronavirus. Portem des de diumenge confinats a casa i la veritat que és una situació força estranya. No només perquè no havia passat mai abans, que també, sinó per la incertesa del retorn. I a més, per a donar-li emoció, us recordo que sóc autònoma i amb un negoci aturat. Trobo que en aquests moments és lògic que ens hàgim d’aturar, no és un retret, però la pregunta és:i ara què? Doncs aquests dies vaig de cul, la veritat. Estic pujant a la web els articles de la col.lecció primavera estiu i és molt entretingut, copiar les descripcions, pujar les fotos dels articles. Però així avanço i aprofito que no estic a la botiga per a avançar i així ja ho tindré fet quan torni a estar operativa.
No fa gaires dies vaig veure per la televisió una entrevista amb un polític que havia passat un parell d’anys reclús i deia que a la presó, tot i en teoria no tenia res a fer, arribava tard a tot arreu i anava estressat a les diferents activitats que la seva situació li permetia. I a mi m’està passant una mica igual, vaig de cul saltant d’una activitat a una altra i al vespre caic rodona. Que ja em va bé, no us penseu, però vaja, tampoc cal afegir més estrés a una situació que ja ho és d’alguna manera, d’estressant. També estic fent videotrucades que és una cosa que no havia fet mai, i que ara m’agrada fer-les i després, probablement les trobaré a faltar. I mai m’havia pensat que buscaria vídeos de fitness i ioga per a fer gimnàs des de casa. Ai, que aquest virus ens fa fer coses insospitades!
Home, s’ha de moure l’esquelet, que ara no camino gaire i prefereixo fer una mica de cardio que fer passadissos amunt i avall, la veritat. Però per insospitat, m’he trobat mirant-me un tutorial de monyos a instagram, a veure si estic perdent el nord.
Una cosa que vull destacar és que m’està costant el fet de vestir-me al matí, si no he de sortir, tot i que he llegit que va bé per a mantenir la moral alta, però ja he aconseguit passar del xandall al pijama, que és un grau també. Doneu-me temps.
Doncs res, que passi el confinament i recordeu que cada dia és un dia menys que ens queda.

Foto de www.pexels.com

Els lligacues triomfaran al 2020 (o això espero)

Per a inspirar-me a l’hora d’escriure i també per a estar al dia a la botiga pel que fa a les tendències em miro totes les pàgines de referència pel que fa a la moda. Miro les principals revistes , tipus Vogue o Elle i també repasso els portals que parlen de tendències i que m’encanta seguir. També m’agrada seguir els blogs de les principals prescriptores (em fa gràcia dir-ne prescriptores enlloc d’influencers, què voleu que us digui). I aquest matí he llegit un article on parlava dels scrunchies (el lligacues de tota la vida) , que es veu que guanyaran protagonisme al llarg del 2020. La veritat és que trobo que és un article prou agraït per a vendre’s (els tinc a una unitat 3 euros i dues unitats 5 euros) i la veritat és que durant els mesos de calor es venen la mar de bé.
No cal dir que l’esforç de fer-los és mínim, ja que es tracta de tallar unes tires , cosir-les i posar una goma. I ja tenim el lligacues fet. I es veu que aquest any es portaran en tamany maxi, és a dir, més grans i amb teles especials. I llavors a l’article es limitava a fer-ne una descripció dels diferents tipus de lligacues que podrem trobar a les nostres botigues favorites: comença amb uns de tons irisdiscents, després amb uns confeccionats amb una tela amb un plisat molt petit (vaig tenir una granota a la col.lecció de primavera de la mateixa tela i aquesta temporada a veure si la trobo per a fer-ne), després passa a un clàssic com l’animal print, segueix amb els scrunchies de piquets, de setí, passa pels scrunchies amb mocador, amb orelles de conill (sí, els va dur un dia l’Ariana Grande i durant un temps van fer furor), estampats, un parell que són d’organza, també repassa els d’estampat floral i remata amb un clàssic dels mesos d’estiu com són els quadres vichy.
Total, que ja puc començar a buscar retalls ben diferents i a tallar tires, que se m’ha girat feina.

Canvis de temps

Aquesta setmana està tornant a fer més fred, però la veritat és que hem passat uns dies d’autèntica primavera i he començat a vendre la nova col.lecció en ple mes de febrer, cosa que fins ara, no m’havia passat mai. Tampoc és molt normal estar en una terrassa fent un vermut el diumenge i que la meitat de la gent vagi amb màniga curta.
La veritat és que aquesta primavera avançada ens està fent tornar una mica bojos, la veritat. Jo he tingut un mes de febrer bastant parat,sol ser habitual en aquestes dates, però que ha sigut el millor des que tinc la botiga, la veritat.
Amb això vull dir que el temps ens condiciona i molt, al comerç. També és veritat que els dies que plou són dies molt fluixos pel que fa a la venta, com si el fet d’anar incòmodes amb el paraigües ens traguessin les ganes de voltar i d’anar de compres. De fet, en dies de pluja no hi ha gent ni al supermercat. Tot i que conec gent que aprofita aquests dies per anar de compres perquè saben que no trobaran gent i podran anar més tranquils. I de moment, d’ençà del Glòria, que la pluja ens ha tractat bastant bé.
Espero que es mantingui el bon temps, que ja tinc la major part de la col.lecció de primavera i tinc moltes ganes de que la pogueu veure. I ja veureu que serà posar-la i que torni a fer fred, com si ho veiés. Encara recordo que fa dos anys va fer un abril desastrós, a tope de pluja i que el sol el vam veure en foto. I que va nevar el març. De fet, les dues últimes nevades sempre han sigut en març, o sigui que no ens confiem gaire, que tela!
Sempre he pensat que això està directament relacionat amb el nostre caràcter mediterrani, sempre pendents del dia que fa i a partir d’aquí montem les nostres activitats del dia. Perquè a Sibèria,per a posar un exemple, entenc que les botigues tenen moviment tot i estar soterrats en la neu la major part de l’any.Entenc que anar a mirar aparadors no es contempli com a activitat, no sigui que es quedin glaçats al mig del carrer, però les botigues ve que funcionen, no?

Imatge de www.pexels.com