La mascareta ha arribat per a quedar-se

Tot i que no han passat ni tres mesos, sembla que faci una eternitat quan vaig escriure un post on deia que els scrunchies serien el complement de moda de l’estiu. Si bé en aquell moment tot apuntava a que no anava desencaminada del tot, ens va passar per sobre una pandèmia i ara, sent una mica frívola, diré que ens equivocàvem i bastant. La mascareta serà el nou complement de moda o no serà. Al principi de la pandèmia, quan costava molt trobar-ne, ens vam unir unes quantes botigues del Cor d’Horta i en vam fer de tela per al CAP d’Horta. Se les van quedar totes i espero que fessin el fet. Vaig fer un vídeo per les xarxes i ho vaig tenir a instagram. Va ser una revolució, va tenir més de 400 visualitzacions. Vaig penjar una foto amb les mascaretes i també va ser revolucionària. Després ja es van poder aconseguir més fàcilment i la cosa es va relaxar.
Van començar a obrir les botigues i vaig aconseguir teles llises. La meva idea era fer-ne amb colors llisos per a combinar amb els vestits d’estiu, però després vaig trobar teles estampades i també en vaig cosir unes quantes. Cada cop les faig més elaborades, amb gomes de color combinades amb la tela. I acabo de començar. He vist que molts dissenyadors de moda que van començar a cosir mascaretes per a la pandèmia, han anat derivant cap a unitats més artístiques, amb teles xules, brodades i cada cop més elaborades. Jo en un principi les regalo per cada compra, però la veritat és que m’han començat a preguntar si les venia i sí, si només voleu una mascareta, també les venc. I estigueu atentes a les noves col.leccions de mascaretes que aniran sorgint, a Zara les models ja comencen a sortir a les fotos amb mascareta i això voldrà dir que d’aquí a res treuran col.lecció i si no, ja ho veureu. Jo ja les tinc fetes, no us dic més. Per una vegada vaig més ràpid que l’Amancio!

El retorn

Escric aquestes línies el diumenge abans de tornar a obrir les portes de la botiga. I de manera diferent, amb mesures d’higiene extremes i amb nous equipaments per a mi (portaré una pantalla EPI, semblaré una soldadora, es farà realitat la meva fantasia infantil d’assemblar-me a la protagonista de “Flashdance”). I és que han estat dos mesos amb la botiga tancada i un mes i mig sense publicar al blog. La veritat és que els primers quinze dies vaig anar de cul, pujant a la web, escribint articles, publicant a instagram. Després em vaig relaxar i vaig deixar de publicar al blog. Si no podíem sortir de casa, no tenia cap sentit escriure consells de moda. O com a mínim, jo ho sentia així. Tot i estar bé, no em sentia amb massa ànims. I ara que sembla que poc a poc tornarem a la normalitat, doncs vull reprendre la costum de publicar cada dimecres, com feia des de fa més de tres anys.
Espero que tots els que em llegiu estigueu bé, vosaltres i les vostres famílies. Ara ens hem d’anar ajustant als nous temps, però està sent una experiència extranya. El confinament ha estat pesat, no ens enganyem, i personalment l’he portat el millor que he pogut. Tot i que, com milers d’autònoms, m’he sentit abandonada per les tres administracions, tant del govern central, que m’ha obligat a tancar un negoci mentres no deixava de cobrar-me ni un euro; com de la Generalitat, que no m’ha ajudat en res; com de l’ajuntament, que encara m’ha ajudat menys. I especialment de l’ajuntament esperava que, com volia fer una Barcelona més social, es posés al nostre lloc, i deixés de fer veure que no s’adona que Barcelona sembla cada cop més un parc temàtic d’Inditex i de franquícies de restauració. Parlo del teixit comercial, que consti.
Doncs a partir de demà, tornaré a aixecar la persiana i espero que totes les clientes que m’han escrit durant la pandèmia (que no són poques) vinguin a veure’m i poguem xerrara una estona, encara que sigui amb mascareta. Espero que ens veiem ben aviat!