El cinema com a generador d’estil

El cinema és un mitjà que genera estil, inspira tendències, serveix d’inspiració per a firmes i sovint és un aparador per a dissenyadors.
En alguns moments de la història, el cinema i amb posterioritat la televisió, han estat la principal font de referència per a la societat i d’ell han sorgit modes i tendències.
La moda característica dels anys 50 comença l’any 1947 amb l’estrena de “Gilda” i la mítica escena del guant, que no només va suposar un escàndol sinó que va suposar un nou prototipus de dona potenciat per Dior.
La dècada dels 60 va ser Brigitte Bardot qui va marcar tendència, dins i fora de la pantalla. Als anys 70 va ser l’era de Tony Manero, personatge interpretat per John Travolta a ” Saturday Night Fever” que va posar de moda les camises cenyides i els pantalons de campana.
Als anys 80, la televisió (sobretot l’americana) entra amb força i sèries com “Falcon Crest” o “Miami vice” esdevenen referents(en aquesta última, tots els homes van començar a portar americanes arromangades sobre samarretes de punt).
Als anys 90, les sèries com “Melrose Place” i “El príncep de Bel Air” són una gran influència d’abast planetari. Quan es va estrenar Matrix als cinemes va suposar una revolució estètica i els looks que apareixen al film ,looks en tons negres i el cuir com a teixit estrella, van acabar arribant a les passarel.les i, posteriorment, al carrer.
Últimament hi ha dissenyadors de renom que s’han encarregat de fer el vestuari de pel.lícules, com el cas de Prada i Salvatore Ferragamo que es van encarregar del vestuari i del calçat de Nicole Kidman a “Australia”, film de 2008. Prada també es va fer càrrec del vestuari de la pel.lícula El Gran Gatsby, estrenada l’any 2013.
Durant els primers anys del segle XXI la televisió també s’ha relacionat amb la moda, com per exemple les sèries “Sex in the city” i “Gossip Girl”, les dues ambientades a Nova York i on la moda que llueixen els seus protagonistes són pràcticament un personatge més.

Imatge: www.pexels.com

I ja en van tres

Aquests dies estic a punt de complir tres anys amb la botiga i ja sabeu que de tant en tant m’agrada fer una mica de reflexió. Aquesta temporada ha costat una mica d’arrencar, si bé el temps ens ha acompanyat perquè de fet, ha sigut la primera castanyada,en molt temps, que hem celebrat en màniga llarga. Però no sé ben bé què ha passat, si pel temps, o potser del Black Friday,que novembre ha estat un mes complicadet.
Tinc sentiments contraposats pel que fa a aquesta celebració del Black Friday. Per una banda, vull vendre, això està clar, però per l’altra no em convenç això de fer descomptes constants si al final estic vivint del marge. Tinc unes despeses fixes que em genera tenir un negoci i no em fan pas descompte per estar en una determinada data del calendari.Però sorprenenment la última setmana va ser una bogeria i ho vam rematar amb un Comerç al carrer aquest últim diumenge que, contra pronòstic, va ser un èxit, de vendes i també de visites.
Durant aquests tres anys, he conegut a molta gent que m’encanta, els botiguers del meu barri són ara els meus companys, he vist passar els Reis d’Orient per davant de la botiga, he arribat al sopar de la nit de Nadal rebentada, però contentíssima de tenir tanta feina durant tot el dia, he convertit la botiga en una galeria d’art per una nit, he vestit a dues núvies i he cedit vestuari per a un curtmetratge. Ara tinc previst fer presentacions de col.lecció i tallers d’estilisme, així que desitgeu-me sort.
L’altre dia un amic em va preguntar si no era avorrit estar tantes hores a la botiga i la veritat és que no. Sempre hi ha coses a fer: a part de tenir la botiga organitzada, m’agrada tenir les xarxes socials actualitzades (estic lleugerament enganxada a instagram),intento tenir temps per a cosir una estona i anar confeccionant peces i també escric un post per al blog cada setmana. O sigui que sovint me’n falta, de temps.

Psd de fons creat per rawpixel.com – www.freepik.es

 

Tendències de tardor hivern

Tot i que sóc partidària de seguir l’estil personal de cadascú, m’agrada estar enterada de les tendències i adaptar-les a la meva manera de vestir. Ja sabeu que l’estil de la roba que jo tinc a la botiga no segueix les tendències al peu de la lletra, però trobo que val la pena parlar-ne en aquest post. Les tendències que ja hem vist a les passarel.les i que veurem al carrer (o no, que això no se sap mai) són les següents:

-Pantalons amples i de cintura alta, que són els que més estilitzen, així que estem d’enhorabona. Pel que fa als estampats, ben llampants i també llisos en color més clàssics com beige, negre o camel.
-Els dos peces es porten un parell de talles més grans, amb estètica oversize i marcant espatlles amples.
-Els quadres manaran i els estampats tipus pota de gall i Gal.les, que ja es van dur l’any passsat, tornen amb força.
-Animal print: i a tot arreu, trobem abrics de pèl artificial amb estampat animal, jaquetes, faldilles, vestits, sabates i fins i tot a les arracades, que les tinc a l’aparador. I en aquest estampat trobem tota la selva: tigre, serp, zebra…
-Botes de cowboy: tendència que ens arriba del nord d’Europa i que estem veient combinades amb vestits midi. Són dels complements que tornen una vegada i una altra.
-Desapareix l’estètica monocolor en bloc, així podrem jugar una mica més amb les combinacions.
-El color marró també és un clàssic d’aquesta època de l’any, tot i que la tendència marca el marró xocolata com a protagonista.
-Rosa pal: l’hivern passat ja va aparèixer amb força i sembla que en tenim per estona. A mi és un color que no em pot agradar més, però per gustos tenim els colors (literalment).
-LLuentons: desapareixen els colors metalitzats, però els lluentons es mantenen. I en looks de dia, combinats amb altres peces que no siguin de festa.

Imatge de www.pexels.com

Tipus de teixits (segona part)

Seguim amb la descripcció dels tipus de teixits que vam iniciar en el post anterior:

Cashmere: és un teixit molt luxós perquè ve d’unes cabres molt exclusives. Ja sé que fa riure el tema de cabra exclusiva, però és una raça molt reduïda, d’aquí el seu alt preu. Normalment es barreja amb altres fibres i s’usa sobretot en la confecció de cardigans, estoles i peces d’abric.
Tafetà: teixit originalment de seda, amb una superfície satinada i que sembla un teixit arrugat. L’aspecte és rígid i és una tela gruixuda, amb tornasol metalitzat o en un altre color. També pot ser sintètica i es fa servir per a vestits de festa.
Shantung: teixit que imita la seda salvatge en els nusos de la trama , amb un acabat molt característic. És sedós, lleuger i amb una superfície en relleu.
Organza:és similar al tafetà, però més rígid i transparent. El veiem sovint en vestits de núvia.
Mikado: és un teixit de seda natural molt gruixut, amb una textura lleugerament granulada i molt cos. També el trobem en la confecció de vestits de núvia.
Vellut: tipus de tela molt suau, amb caiguda i brillantor variable si es passa la mà per sobre.Els fils es distribueixen uniformement, amb pèl curt i dens. El bon vellut és de seda, encara que ara mateix hi ha versions de polièster.
Pana: teixit gruixut i de tacte similar al vellut , però amb un característic acabat en forma de ratlles en relleu. Es fabrica en cotó i es fa servir per a peces d’hivern.
Piqué: teixit fraccionat en dotze fils, normalment usat amb fil de cotó, que es caracteritza per la meitat dels fils aixecats de cada secció canvia alternativament en cada passada.
Presenta un acabat en relleu en forma romboidal. Es fa servir en la confecció de roba infantil, però hi ha una marca de polos amb logo en forma de cocodril que fa la majoria de les seves peces amb aquest teixit.
Blonda: teixit format per fils de seda, cotó, lli, or o plata, torts o trenats. Hi ha diferents tipus de blonda: chantilly, guipure, soutache…
Franela: és un teixit suau que es va posar de moda amb el grunge dels anys 90. És el teixit de la característica camisa de quadres de llenyataire. Dóna calor i és resistent i durador.
Damasc: és el tipus de teixit en el qual per una banda la trama serveix de fons i l’ordit forma els dibuixos i per l’altra banda es veu del revés. Es considera que la cara té el fons brillant i els dibuixos mat. Els dibuixos són de tipus barroc, sovint de flors i animals en tons daurats, en contrast.
Tartà: tipus de teixit d’origen escocès(recordeu les faldilles escoceses?) .Acostumen a ser de color vermell o verd i normalment es fa servir a l’hivern.
Paisley: motiu de tipus vegetal també d’origen escocès (d’aquí el nom) i que presenta unes figures rodones en forma de gota d’aigua. És un estampat psicodèlic i que té l’origen en la Índia.
Pota de gall: tela gruixuda amb estampat bicolor que es caracteritza per la repetició de petites figures abstractes de quatre puntes que semblen quadrats partits.

Tipus de teixits (primera part):

Hi ha molts tipus de fibres, tant naturals com artificials que possibiliten la creació de multitud de teixits amb característiques diferents.

Seda: és una fibra natural produïda pels famosos cucs de seda abans d’acabar la seva metamorfosi.Té una textura suau i llisa, és una de les fibres naturals més fortes i és sensible a la llum del sol, es debilita si s’exposa massa a la llum del sol.
Llana: fibra natural que s’obté a partir de les ovelles. És ignífuga i resistent. També és elàstica i flexible i manté la nostra temperatura corporal.
Cotó: és un teixit fet de la planta del mateix nom. El cotó representa el 45% de la producció mundial total de fibres tèxtils. És un teixit molt resistent, tot i que hi ha diverses qualitats. Per a la seva fabricació es necessita molta aigua, per això és més recomanable el cotó orgànic, sempre més respectuós.
Setí: es un teixit fet de cotó, brilla per la part exterior, característica que s’aconsegueix amb els fils tramats. S’utilitza en cotilleria, camises de dormir i vestits de nit.
Tweed: és el teixit característic de les jaquetes Chanel. És un teixit de llana càlid, aspre i resistent.
Lli: es compòn principalment de cel.lulosa i acostuma a ser blanc o de colors clars. Absorveix molt l’aigua, sense que al tacte es noti humit. Es fa servir sobretot a l’estiu, ja que la fibra és bona conductora de la calor i otorga certa sensació de frescor.
Tul: teixit lleuger , però rígid que sembla una petita reixa. Normalment es confecciona en seda de qualitat . N’hi ha de llis i també brodat o treballat i també hi ha microtul, amb la trama quasi imperceptible.
Muselina: tela molt fina, amb molta caiguda i pràcticament transparent. Pot ser de teixits naturals com seda, llana o viscosa i també de teixits sintètics.
Crep: és un teixit que es distingueix per una superfície lleugerament granular i arrugada.
Georgette: tela semitransparent, amb molta caiguda. Originalment, es confecciona de seda, però també la trobem en fibres sintètiques. Presenta una superfície lleugerament arrugada que es genera per l’alternança del filat amb fibres retorçades.
Lycra: és una fibra sintètica patentada, el seu nom és una marca registrada, molt elàstica.
Punt: és un mètode per a teixir amb llana, encara que a vegades s’utilitzen també altres teixits com el cotó. Molt elàstic, que sovint es reforça amb l’elastà.
Polièster: és un teixit sintètic que prové del petroli. S’assembla a la gasa o a la seda i és un dels més usats per la indústria low cost.

Els anys 50

Els anys 50 són la dècada del New Look de Christian Dior. L’alta costura viu un moment d’esplendor i és imitada per les grans cadenes americanes. Itàlia veu que la moda pot ser un gran negoci i comença a presentar col.leccions d’alta costura a Milà.
El New Look consiteix a ressaltar les formes del cos, fent que la silueta femenina sigui una X, marcant espatlles i caderes i ajustant la cintura per mitjà de cinturons. Les mides 90-60-90 comencen a ser l’ideal desitjat. Les faldilles s’allarguen per sota dels genolls i són principalment de dos tipus: acampanades o bé tot el contrari, la faldilla llapis, completament enganxada a la cama, imprescindible un tall a la part de darrera per a facilitar els moviments.
Els vestits de dues peces, jaqueta i faldilla, són molt populars i es porten també conjunts de faldilla i brusa, com també els jerseis ajustats de coll alt i màniga japonesa.
Els abrics són amples i es posen de moda les pells.
Els pantalons són cada cop més populars, portats sobretot per les més joves. Quedaven entre el turmell i els genolls i eren ajustats a la cama.
A la platja, manaven els banyadors elàstics i els barnussos curts. Es comencen a veure shorts i samarretes a ratlles a conjunt amb barret de palla i sandàlies.
També canvia molt la moda masculina. Al cinema manen en James Dean i en Marlon Brando i el prototip de jove rebel. Però pel carrer els homes segueixen sent formals i elegants, amb dues peces grisos, negres i marrons.

Imatge: www.vogue.es

Talent local

Els que em coneixeu ja sabeu que sóc una mica plom amb el tema de l’artesania i el comerç local. Que el fet de comprar samarretes a cinc euros comporta moltes llàgrimes al darrera i que som responsables de la precarietat de la nostra indústria tèxtil, gairebé finiquitada. I que se’m trenca el cor quan em diuen que una peça feta per mi és cara quan estem parlant de 35 euros. Per això us vull compartir que participo en una iniciativa de la mà de Comunicraft, que ha posat en marxa un directori de marques sostenibles i de proximitat que ajudi a conscienciar al públic del consum responsable. En res ens trobarem a les festes de Nadal i estaria molt bé que els regals es compressin en el petit comerç i de marques sostenibles. Darrera del hastag #joregalotalentlocal (o en castellà #yoregalotalentolocal) trobareu totes les marques que participem en aquesta iniciativa conjunta. Si hi voleu donar un cop d’ull, podeu consultar la web www.talentolocal.org, on està la llista de tots els dissenyadors , artesans i botigues que hi participem.
Sempre és millor col.laborar amb les botigues i els artesans que tenim a prop, que les grans marques ja venen prou durant tot l’any, i nosaltres ens trobem en una lluita constant, si bé és un camí que ens encanta, no ho negarem. I que tampoc ens farà rics, però la satisfacció que dóna fer la teva pròpia producció és una gran recompensa. Sempre dic que des del primer minut de començar he tingut a gent que ha entès el que faig i que m’ha donat el seu suport, i no puc estar-hi més que agraïda.
Doncs espero que aquest post us animi una miqueta més a pensar on comprar els regals de nadal i ja posats, els regals en general. Que som petits, però tenim molta energia per a fer peces que marquen la diferència. Entre tots fem que una altra manera de consumir sigui possible.

Els anys 60

El clàssic estil New Look arriba a les acaballes i més quan mor el seu creador, Christian Dior. L’any 1964 Mary Quant inclou per primer cop la minifaldilla a la seva col.lecció d’estiu. Va ser una revolució, però també molt criticada. De tota manera, molt aviat es van incloure minifaldilles a totes les col.leccions. La faldilla ja no cobria els genolls i va ser Jackie Kennedy qui la va popularitzar. Una dissenyadora que mai va acceptar la minifaldilla va ser Coco Chanel, que durant aquesta dècada va crear el seu clàssic vestit de dues peces que encara avui es considera imprescindible per a qualsevol dona elegant i que s’ha imitat fins a l’avorriment per marques mainstreem i per modistes de tot el món.

Durant aquesta dècada, mana el prêt-à-porter, millora la situació econòmica i això fa que la moda visqui un gran moment.
És en aquest moment quan es comença a veure a diferents generacions que volen vestir igual. Fins als 50 estava molt diferenciada la manera de vestir per edats, però als 60 tothom abraça l’estil juvenil. Una de les icones de l’època ve de França i és la Brigitte Bardot, que després s’ha vist que no ha sabut adaptar-se al pas del temps. Tothom volia portar els cabells (ben crepats) i els ulls (ben marcats)com ella.
L’any 62 neix el moviment ye-ye, on es passa de l’estil juvenil a vestits tipus princesa o imperi, escots rodons i màniga curta, tipus escolar.
Les peces es separen del cos i els vestits baby doll són els més populars. Desapareixen les costures de les mitges, els barrets adopten un aire camperol i els bikinis són cada cop més petits, com els que portem actualment.

Les línies són molt efímeres, les tendències canvien i la moda s’agilitza en resposta al mercat.Un parell de moviments que podem destacar d’aquesta època és el Op Art i el Futurisme.
El primer correspon a un moviment artístic abstracte on combinen blanc i negre i formen estructures repetitives, com si fos un tauler d’escacs.
El futurisme va ser el moviment de línies marcades on van destacar Courreges i Paco Rabanne, va ser una corrent que auguraba un món millor, més racional, però també més creatiu.

Pel que fa a la moda masculina, no hi ha grans novetats, els homes van amb dues peces i a l’estiu es posen de moda les camises i polos Fred Perry i Lacoste, que cinquanta anys després, no han canviat gaire i continuen sent un clàssic de moda.

Imatge de www.freepik.com

Els anys 70

Els anys 70 són la dècada on la moda americana perd força i el centre de totes les tendències es troba a Londres. Anglaterra es converteix en el centre de totes les mirades a partir de la irrupció de la minifaldilla (mèrit de Mary Quant) i és d’on sorgiran les tribus urbanes que marcaran l’estil de la dècada.
S’ha de destacar que es diferenciava entre la moda de dia (colors i teixits neutres i formes més recatades) i la moda de nit, on explosionaven totes les formes i colors i on s’usaven teixits sintètics i plàstics.
Si ens parem a veure com eren les faldilles, hi havia tres mides, que curiosament han arribat fins a l’actualitat: la minifaldilla, 10 o 15 cm per sobre del genoll, la midi (just cobrint els genolls) i la maxi (llarga fins als turmells).
Les marques de luxe ja no són volgudes per la joventut, tot i que no perden prestigi.

Als anys 70 comença la moda unisex, la roba masculina incorpora més colors. Els dos sexes porten pantalons de campana i alts de cintura, amb la part de dalt ben cenyida.Els abrics llargs es combinen amb faldilles curtes i les sabates són altes i quadrades.
Dues de les tribus urbanes que neixen en aquesta època són els hippies i els punks, que són pols oposats.
El moviment hippie s’inicia en aquesta dècada i es caracteritza per l’anarquia no violenta, la tornada a la natura i la preocupació pel medi ambient. Pel que fa a la moda, la roba és de colors brillants, amb estampats florals i teixits destenyits.
Les camises llargues i els pantalons de campana són molt utilitzats i fins i tot hi havia molts que fabricaven la seva pròpia roba com a protesta davant de la cultura consumista.

El moviment punk va sortir més tard, cap al 1975 com a expressió inconformista. Quan pensem en el punk ens venen al cap imatges com el cuir amb xinxetes, els cabells de punta i els pantalons ben estrets. Tot això és correcte, però en el look punk es combinen elements de glam, de rock dels 50, de la cultura rastafari , el reggae i fins i tot el look sado. Una de les dissenyadores o , perquè no dir-ho, la dissenyadora que relacionem amb aquest moviment és la Vivienne Westwood, que continua a la cresta de la onada presentant col.leccions a les passarel.les internacionals any rere any. I segueix sent punk, no em negareu que no té mèrit, perquè actualment té 77 anys.
Les claus d’aquest estil és la roba negra (també el vermell s’acceptava força), molt gastada, xinxetes, collarets de gos, piercings, texans ajustats i animal print. I, és clar, els cabells de colors i ben punxeguts.

Imatge de www.pexels.com

Els anys 80

El lema dels anys 80 va ser “vesteix com vulguis”,tot estava permès. El cinema sempre ha reflectit la moda i una pel.lícula que va ser molt imitada i que va marcar el principi dels anys 80 va ser “Fiebre de sábado noche”, tot i que es va rodar a finals dels 70. El personatge de John Travolta va ser molt imitat i encara aquest 2018 el propi Travolta l’ha recuperat per al número musical que es va fer per obrir la cerimònia de l’entrega dels Oscar. Per a les noies, el model a seguir va ser la Madonna, icona d’aquella època i que encara ara marca tendències pel que fa a la moda. En aquella dècada, va posar de moda la superposició de peces, les blondes, els guants amb els dits tallats, els llaços , les creus i els cabells ben despentinats (amb els anys, ha millorat i molt pel que fa a estètica capil.lar).

Molta de la influència va venir un cop més d’Estats Units i de les sèries que s’hi feien. Si recordem Falcon Crest i com anaven vestides les seves protagonistes veurem com era l’elegància de la dècada. Per a l’estil masculí informal, les jaquetes amb les màniques arremangades i samarreta a sota com duia el Don Johnson a Miami Vice. Encara recordo que els meus avis veien “Las chicas de oro” per com anaven vestides les seves protagonistes, dones de certa edat, però vestides a la última.
Un altre artista, també americà, i icona de la moda va ser Michael Jackson. La jaqueta vermella d’inspiració militar encara ara és un referent que es veu a les passarel.les col.lecció rere col.lecció.I també els mitjons blancs i el guant de pedreria van passar a la història per a sempre.

En aquesta dècada es posa de moda que les blondes de la roba interior quedin a la vista (tendència que ara torna a estar de moda), cuir i cadenes, roba oversize , tot amb esperit rebel.
Sense tenir res a veure, també es posa de moda la roba d’una tribu urbana que s’inicia en aquesta època, els yuppies, tots perfectament vestits amb peces d’Armani, ben estructurades (i amb muscleres, que amenaçen amb tornar). I un altre cop, si tornem al cinema, la imatge de la Melanie Griffith a “Armas de mujer”, agafant el vaixell per arribar al Manhattan dels 80 vestida amb un dos peces i unes bambes blanques també és un fidel reflexe de l’època.
Trobo que de cada dècada hi ha coses que queden i coses que espero que no tornin mai, però ja se sap que està tot inventat i que la moda és cíclica.

Imatge de www.pexels.com