Tipus de silueta

En funció del nostre tipus de silueta debem vestir-nos d’una manera o altra si volem destacar els nostres punts forts i amagar petits defectes que tenim. Encara que m’agradaria destacar que sempre ens veiem més defectes dels que realment tenim. Ho veig sovint a la botiga, on molta gent m’explica complexos i puc dir que moltes vegades són imaginaris.
Aquí van els diferents tipus de silueta:

SILUETA RELLOTGE DE SORRA: la silueta ideal, si és que n’hi ha alguna que ho sigui. Defineix la silueta amb corbes per excel.lència i es caracteritza pel següent:
-Les espatlles queden aliniades amb la cadera.
-El pit i la cintura ben definits.
-Les natges ben tornejades.

Si és la teva, per a vestir-te, la teva cintura ha de ser el punt central del teu look. Has de destacar la silueta amb peces que segueixin la línia del cos. Vestits, faldilles i pantalons amb la cintura marcada. Pantalons rectes. Faldilles de tot tipus, però marcant la cintura amb cinturons. A evitar peces que no tinguin forma o que siguin rectes.

SILUETA RECTANCLE:
Es caracteritza per:
-Les espatlles queden aliniades amb la cadera i la cintura.
-Natges, abdomen i cadera molt poc definits.
-Espatlles rectes

Per a vestir has de definir la cintura i corbes. Peces amb la part de dalt poc estructurada. Espatlles arrodonides i mànigues abullonades. Jaquetes per sobre de la cadera. Teixits amb més caiguda en pantalons i faldilles. Vestits amb la cintura baixa.
A evitar roba ajustada i accentuar la cintura, no podem marcar una cosa que no existeix.

SILUETA TRIANGLE

La silueta triangle es caracteritza per:
-Espatlles estretes (pot ser que caigudes)
-L’ample de la cadera és més gran que l’ample de les espatlles.
-Cadera i cuixes arrodonides.
-Cintura definida.

A l’hora de vestir, has d’atraure l’atenció a la part de dalt i suavitzar les caderes. Jaquetes o samarretes amb detalls a les espatlles. Jaquetes amb muscleres. Cintura alta. Pantalons sense butxaques i faldilles sense volum.
I a evitar pantalons ajustats, pantalons amples, faldilles o pantalons cridaners i/o estampats.

SILUETA TRIANGLE INVERTIT
La silueta triangle invertit es caracteritza per:
-L’ample d’espatlles és més gran que l’ample de cadera.
-Espatlles rectes i quadrades.
-Cadera i natges llises, planes.
-Cintura poc definida.

Per a vestir has d’atraure l’atenció a la part de baix i suavitzar les espatlles. Jaquetes amb línies arrodonides. Bruses amb llaçada al costat. Pantalons amples estampats, a la cadera, arrodonits. Faldilles clares, de color intens o amb motius geomètrics. Butxaques, ornaments, estampats en la part del darrera per a afegir més volum.
A evitar muscleres i bruses o tops amb volants. Res d’afegir volum a la part de dalt de la silueta.

Photo by Fancycrave from Pexels

La tonalitat:

La utilització del color va més enllà de la simple resposta: “ aquest color m’agrada”, s’ha d’aprendre a usar-lo. I a jugar amb les diferents combinacions.
És molt important conèixer les formes físiques, així coneixem les avantatges i limitacions, i d’aquesta manera crearem les il.lusions òptiques adequades.
Per a descobrir quins colors et van millor has de saber la teva tonalitat dominant. I la manera de saber-ho és amb el color dels ulls i dels cabells com es descriu a continuació:
Cabells i ulls clars: lluminosa
Cabells i ulls foscos: intensa
Cabells clars rossos vermells o castany vermellós: càlida
Cabells gris o tons cendra: freda
Cabells foscos i ulls clars: clara
Cabells clars i ulls foscos: suau

Com sabem si el color és l’adequat? Si ens posem una peça a la part de dalt del cos i la nostra cara sembla més il.luminada és que és un color que ens afavoreix. També veiem que la pell sembla més suau i que les imperfeccions es redueixen. Els ulls destaquen més i una altra cosa és que se’t veu més a tu que al color.
Si usem un color que no és l’adequat tindrem ombres fosques a la barbeta i el coll, les nostres faccions es veuran més desdibuixades i es veurà més el color que la persona.
Les persones rosses amb pell broncejada, segons la teoria específica dels colors càlids, estableixen armonia amb els colors marrons, beiges, grocs suaus i verd ampolla.
Les persones morenes amb pell broncejada tendeixen a vestir-se amb colors freds: blaus, rosa, violeta, morats, blancs i negres.
En la cultura mediterrània preval el gust pel daurat i broncejat de la pell a l’estiu i la blancor de la pell a l’hivern. Per a ressaltar un i altre, s’utilitzen colors en contrast amb la lluminositat: foscos a l’hivern i clars i vius a l’estiu.
Els colors pàl.lids, molt lluminosos, donen a la figura humana un aspecte més angelical mentre que els colors intensos i foscos donen a la figura humana un aspecte més extremat.

Imatge de <a href=’https://www.freepik.es/foto-gratis/cosmeticos-en-polvo-de-cerca_1204787.htm’>Foto de Fondo creado por nikitabuida</a>

Els colors secundaris

En el post anterior, parlàvem dels colors primaris. En el d’avui, parlarem dels colors secundaris, que són verd, porpra, marró i rosa.
D’aquests, el verd i el porpra són menys freqüents en la roba que els primaris, especialment en èpoques conservadores.
El verd ,el color de l’herba i de les fulles, transmet calma i tranquil.litat.
El porpra denota creativitat, a més d’indicar sensibilitat.
El marró projecta estabilitat, serietat i fraternitat. El marró molt clar o beige és el més neutre de tots els colors, el menys comunicatiu. I tot i que ha viscut moments de glòria amb el nude que s’ha vist tant, no és un color massa afavoridor, tot i que això dependrà del nostre to de pell.
El rosa suggereix dolçor i empatia, reafirma la feminitat de la dona. A mi personalment és un color que m’encanta i no trobo just que tingui aquesta fama pel fet que, durant molts anys, era el color que et vestien si eres nena. Després ha evolucionat i és un color que acostuma a estar present en la moda en diverses modalitats.
Coneixent el significat de cada color, podràs adaptar-lo a cada ocasió i/o necessitat. I és que a través dels colors de la nostra roba estem comunicant un missatge i una intenció.

Imatge de Freepik.com

La psicologia del color

Hi ha certs aspectes del llenguatge de la moda que es poden llegir en tot el món: el primer i més important d’aquests signes i el que causa més i major impacte és el color. La psicologia ha descobert que una simple ullada a diferents colors ens altera la pressió sanguínia, els batecs del cor i el ritme de la respiració, igual que un so discordant o un acord musical armoniós. Quan algú s’acosta a nosaltres el primer que veiem de lluny és el color de la seva roba i com més s’acosta, més espai ocupa aquest color en el nostre camp visual i major efecte causa en el nostre sistema nerviós.
En aquest post parlarem principalment dels colors primaris, que són els següents:blanc, negre i gris; vermell , groc i blau; i també veurem el què signifiquen.
El blanc: puresa i innocència.
Els vestits completament blancs suggereixen delicadesa . La dona que desitja semblar especialment innocent i delicada pot ser que es posi una indumentària tota blanca. Aquí podem parlar de les núvies, per exemple.
El negre: tristesa i sofisticació. Si volem crear un efecte d’autoritat i domini es recomana combinació de faldilla negra i brusa blanca, que en un look executiu haureu vist mil vegades.
El gris: modèstia i misteri.
El vermell: energia, calor i passió. A mi personalment és un dels colors que més m’agraden, aixeca qualsevol outfit. I m’encanta en els complements, tot i que en bijuteria em costa trobar peces en aquest color.
El groc: joventut, esperança i alegria.
El blau: el color més comú a la roba, qui el porta declara que és equilibrat, treballador i digne de confiança. Us heu fixat en el color de les camises dels presentadors de les notícies televisives? Doncs ja ho tenim. També cal destacar que és un color força afavoridor.

Coneixent el significat de cada color és fàcil adapatar-lo a les nostres necessitats o a les ocasions que se’ns presentin.

Imatge de Freepik

La convidada perfecta

Ara arriba l’època de les celebracions i segur que deus tenir algun casament, comunió o potser una graduació. I potser vols fugir dels vestits clàssics amb els que normalment es va a aquest tipus d’esdeveniment. Et proposo cinc opcions diferents que a mi personalment m’agraden i que, a part de resoldre aquell dia, després els podràs reutilitzar:
-Dues peces: si tries una part de dalt tipus top que sigui especial, amb una tela diferent i que porti algun element tipus llaçada, només et caldrà una faldilla bàsica tipus llapis per a tenir-ho acabat. Si et poses unes sabates de taló i un clutch ja ho tindràs del tot. I el millor de tot és que les dues peces les podràs aprofitar també per separat.
– Un vestit llarg: aquí haurem de decidir si serà una peça que voldrem reutilitzar molt, si és així haurà de ser monocolor, però si volem impressionar, millor buscar un estampat ben llampant, amb tots els colors de la primavera. Aquí la sabata alta esdevé imprescindible.
-Una granota: n’hi ha de tot tipus, si en triem una que sigui llisa ens farà semblar més altes, tot i que haurem de jugar fort amb els complements.Un kimono estampat resultarà perfecte. Si triem la granota estampada, hem de ser minimalistes amb els complements, per a no anar massa recarregades.
-Un vestit curt: la meva opció favorita, si volem veure’ns més arreglades posarem unes sabates de taló tipus saló o talons oberts, tipus sandàlia de festa. Si volem anar més informals ens posem unes cunyes i una bossa de mà de ràfia.
-Un dues peces tipus jaqueta i pantaló: no cal que sigui massa formal, ara n’hi ha uns tipus pijama que amb unes bones sabates de taló ja no necessitarem res més i anirem còmodes i estiloses.

Fons d’armari d’estiu (la meva proposta personal):

Ara que arriba el bon temps, voldria proposar un fons d’armari bàsic per a l’estiu, l’he fet pensant en un model que es pot adaptar als diversos tipus de dona, ja que no és el mateix fons d’armari per a una executiva que per a una estudiant.
Jo ho he resumit en 10 imprescindibles que són fàcils de reunir:
-Una jaqueta blazer, un clàssic que no passa de moda. Si la tenim en color negre la podem utilitzar també durant l’entretemps i és fàcilment combinable amb pantalons, faldilles i vestits.
-Un pantaló blanc: és una peça que no acaba mai de marxar, sempre fa estiu portar un pantaló de color blanc. Realment es pateix una mica perquè s’embruten fàcilment, però com que només els porten durant uns tres mesos no ens suposarà un gran esforç.
-Samarreta navy: si ho combinem amb els pantalons blancs ja tenim un look d’estiu que ens salvarà en moltes ocasions. Cal recordar que les ratlles fines estilitzen i les gruixudes fan exactament el contrari.
-Vestit de dia: en podem tenir dos com a mínim, el little black dress i un vestit estampat en tons alegres.
-Vestit de nit: un vestit que pot ser llarg, quan ve una mica de fresqueta sempre és d’agraïr.
-Samarretes de cotó bàsiques: en diferents colors per a poder combinar de mil maneres.
-Pantaló estampat: millor si és tipus palazzo o de camal ample, que fa molta més calor si portem roba ajustada!
-Pantaló curt: n’hi ha de molts tipus, però a mi el que més m’agrada és el short de denim. I el millor, que no cal comprar-lo, quan et cansis d’uns texans que ja no vulguis portar, els retalles i ja ho tindràs!
-Faldilla: estampada i curta, que estem a l’estiu i fa molta calor!!
-Kimono: és una peça que arregla qualsevol look bàsic, si portes uns shorts texans i una samarreta de cotó llisa, afegint un kimono estampat elevaràs el look fins a l’infinit.

Aquesta és la meva proposta, a partir d’aquí es pot construir un fons d’armari de temporada personalitzat al teu gust.

Foto de Topntp26 – Freepik.com

Londres sempre és una bona idea

Cada cop que faig un viatge sempre acabo comprant teles, o visitant merceries o les dues coses a la vegada. Menció apart tenen els mercats. Els que em seguiu ja sabeu que sempre m’ha tirat el carrer i que, encara ara que tinc botiga, enyoro els meus temps de firaire. Durant el pont de Maig vaig estar uns dies a Londres, ciutat que m’encanta desde que hi vaig posar per primer cop els peus quan tenia dotze anys (potser perquè va ser el primer viatge sense els pares, tres setmanes de classes d’anglès a Hastings) i hi torno sempre que puc.
No cal dir que a les ja obligades visites als mercats de Candem (m’encanta l’artesania que hi tenen a les parades, tot i que la part de botigues ja no és tan especial, està ple de botigues mainstreem que comparteixen espai amb l’autenticitat) i de Portobello (Notting Hill sempre serà una de les meves debilitats, va ser la primera vegada que vaig menjar street food allà per als anys 80 quan aquí encara no havíem vist ni una food truck)també vam voltar i vam trobar botigues d’allò més interessants.
Una d’aquestes va ser la botiga Blade Rubber, prop del British Museum, quan buscàvem un lloc on entrar per a salvar-nos de la pluja londinenca que ens estava atacant en aquell moment. És una botiga on els amants de les manualitats es pensaran que han arribat al cel. En principi és una botiga de segells de goma, però tenen molts articles complementaris com tintes, ceres, plantilles i cintes adhsesives de colors. Però una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser que també venien patrons de confecció. Són de la firma Merchant & Mills, una firma creada al 2010 per una dissenyadora de moda i un fotògraf on et faciliten tot el que necessites per a confeccionar pel teu compte: teles, fornitures i patrons. Aquests últims els venen d’un en un, així que pots triar entre les diferents opcions: un vestit, uns pantalons, una faldilla o també una bossa. Els venen separats, pots comprar només el que vols fer servir per a cosir. Em sembla una molt bona idea, no ho havia vist en aquest format. Són dissenys atemporals i de dificultat baixa, així que si vols començar a cosir amb patrons, ja tens una bona manera d’iniciar-te!

El turbant

Hi ha articles que són clarament estacionals, que es venen durant una part de l’any i que, passada la temporada,es deixen de vendre fins l’any vinent. Els turbants són un article que m’agrada molt de fer. En guardo un gran record perquè quan vaig començar a fer mercats, va ser una de les coses que van tenir més èxit i que, durant un estiu, em va pagar totes les fires de la temporada. Va ser fa quatre anys, quan feia una fira a prop de la platja, que la gent sortia tota escabellada de l’aigua i veien la meva parada de turbants i la veritat és que en venia molts, em passava els dies vinga cosir-ne. A la botiga sempre en tinc uns quants durant la temporada d’estiu.

L’altre dia va venir una clienta amb un dels turbants posats i em va dir que en necessitava un parell més. Just me’n quedaven poquets de l’any passat, però se’n va quedar un i me’n va encarregar un altre per l’endemà. I quan va venir a buscar-lo em va comentar que li encantaven, que li anaven molt bé per a treballar i portar els cabells recollits. I que els va descobrir l’any passat a la parada del comerç al carrer, que se’n va enamorar quan va veure que n’hi havia de tots els colors. I ara tornava a buscar-ne, que els trobava molt pràctics. I aquesta setmana n’he fet uns quants més, també bandanes i lligacues (els “coleteros” de tota la vida) per a adornar els cabells amb els colors de l’estiu.

 

Fashion Revolution Week

Aquesta setmana s’acompleixen cinc anys de l’esfondrament d’una fàbrica tèxtil a Bangladesh que va causar més de mil morts i va donar lloc a la Fashion Revolution Week. Tots els treballadors d’aquella fàbrica estaven cosint roba per a les grans marques que ja coneixem i per això va sorgir aquest moviment, que ens convida a fomentar el consum responsable i a reflexionar sobre el sofriment que hi ha darrera d’una samarreta de 5 euros.
Haureu vist a les xarxes les marques que s’afegeixen a aquest moviment publicant una foto amb la llegenda “Who made my clothes?” i on les marques de proximitat expliquen com funcionen les seves empreses.
Jo voldria aportar el meu granet de sorra. Tinc una botiga de barri, ja ho sabeu, i la majoria de marques que tinc a la botiga són de les que encaixem en la filosofia slow. Roba feta aquí, i trobo que la meva lluita és intentar que la gent entengui que un vestit que he fet jo no és caríssim si val més de 40 euros, que la qualitat s’ha de valorar i la nostra feina (i sobretot, el nostre temps) també val uns diners. La confecció em dóna moltes alegries, tot i que sovint em veig aplicant la pedagogia de mostrar que la meva feina té un valor i que intentem no carregar-nos (més) el planeta. És clar que hi ha roba molt més barata, però que no ajuda ni a la nostra indústria ni al nostre teixit comercial. Ser coherent és molt complicat, però com a mínim ho hem d’intentar.

El maniquí

El dissabte passat em va passar una cosa d’aquelles que m’encanten i que t’alegren el dia de cop. Va venir una noia, veïna del barri, a fer-me un regal. Havia fet una un maniquí a mà, un maniquí de nen i ara que la casa se li feia petita (està embarassada del seu segon fill) no sabia què fer-ne. Per una banda no se’l podia quedar i per l’altra li feia llastimeta el fet d’haver-lo de llençar. Era una peça que havia fet a mà, que havia folrat i que li havia posat unes puntes amb tota la il.lusió i que ara no volia llençar-la a les escombraries. I va pensar a regalar-me-la, ja que trobava que encaixava molt bé amb l’estil de la botiga.
Quan va entrar a explicar-m’ho vaig pensar que me’l volia vendre (sí, sóc una mica mal pensada, no hi puc fer més!), però no, me’l volia regalar. És el primer regal que em fan a la botiga, i em va fer molta il.lusió, la veritat. El maniquí és preciós i casualment fa temps que buscava una peça similar (dubtava entre un penjador o maniquí baixet) per a posar les tote bags en exposició i mira, deu ser veritat allò de si vols una cosa intensament al final s’acaba acomplint.