Maneres d’entendre la moda

Les diferents formes d’entendre la moda també estan relacionades amb la seva producció. Canvien les seves característiques, el seu públic i per suposat, els seus dissenys.
-Alta costura: és la moda feta a mà i a mida per a un determinat client. Sempre es confecciona amb teixits de qualitat i el que els diferencia de la resta són els seus acabats, cuidats al màxim. A França, país que la va veure néixer, el terme “haute couture” està protegit per llei i és definit i regulat per la Càmara sindical de l’Alta Costura francesa. És l’organisme que s’encarrega de les normes de producció i decideix quins dissenyadors poden desfilar. Per a poder desfilar com alta costura, el dissenyador ha de rebre una invitació expressa de la càmara. Algunes de les característiques que han de reunir aquestes firmes per a poder ser considerades són les següents:

-Dissenyar roba sota comanda i a mida, amb un mínim de dues proves per disseny.
-Vendre únicament un disseny de cada peça de la col.lecció per continent.
-Comptar amb un atelier a París amb un número determinat d’artesans.
-Mostrar dues col.leccions per any.

-Prêt-à-porter: literalment significa llest per a portar. Es diferencia de l’alta costura en que es fabriquen en sèrie amb patrons per talles que es repeteixen a demanda. Pierre Cardin va ser el primer modista en fer-lo servir, en un intent de democratitzar la moda. Va començar a fabricar en sèrie, rebent crítiques per part dels seus companys, que van haver de rectificar al veure la rentabilitat de la idea. Actualment, tots els dissenyadors fan prêt-à-porter mentres que només uns quants fan alta costura.
Hi ha dues coleccions a l’any i en ocasions s’afegeix una tercera de Creuer o Resort, que en el seu origen era roba pensada per a períodes vacacionals.

-Fast fashion:és la moda ràpida. El terme fa referència al consum continuat de peces de roba i complements que es posen a la venda amb una gran rotació, a preus barats i amb grans produccions en cadena. Les botigues d’aquest tipus de moda tenen col.leccions noves pràcticament cada setmana. En la meva opinió, és la que la moda que promou la compra per impuls, ja que si t’ho penses molt, quan tornes a la botiga ja no queda res del que has vist fa uns dies.
-Slow fashion: es caracteritza per la producció en petites sèries, amb la major durabilitat i sent sostenibles. Tenyeixen la roba a mà, la fabricació és de baix impacte per al medi ambient, aposten per teixits naturals i s’engloven dins del comerç just. És un tipus de moda que es centra en la qualitat, en un intent de preservar les tradicions i materials locals.

Foto de www.freepik.es creada per rawpixel.com

Tipus de tendències: macrotendències i microtendències

Hi ha macrotendències i microtendències, tendències locals i altres universals, tendències a llarg i curt termini.
Les macrotendències són a la vegada globals i a llarg termini mentres que les microtendències són a curt termini i amb un caràcter més local.
Una macrotendència és una tendència que té llarga vida. Són tendències globals, que perduren en el temps i s’imposen com un estil de vida. Són tendències que afecten al futur dels negocis. Per posar algun exemple, seria el canvi en el consum a partir de l’augment de les botigues low cost, que ha comportat un augment de l´ús de la roba casual i de l’augment del made in China.
Altres macros serien l’augment de les compres per internet, que ens permet comprar còmodament desde casa i en qualsevol moment. Una altra macrotendència sorgida de les dues anteriors amb contraposició és l’increment de les col.leccions ecològiques.
Les microtendències serien el que denominem modes passatgeres, que canvien cada temporada. Són tendències que causen furor una temporada i ja a la següent es consideren demodé, tot i que tornen com a tendència altres temporades, ja que sabem que la moda és cíclica i tot torna.
Aquesta tardor estaran presents les següents tendències (entre moltes altres):
-Pantalons amples, desterrem els pantalons estrets (per fi)
-Conjunt oversize: com si el conjunt que portes fós del teu xicot.
-Els quadres, aquest estampat sempre torna. I els clapejats marxaran, quina pena!
-Animal print: sembla que mai hagi marxat, és una tendència que al comptar amb diferents possibilitats (zebra, tigre, lleopard, etcètera) sempre el tenim present, d’una manera o altra.
-El marró xocolata serà un dels colors de la temporada, encara que s’anuncien amb força els flúor, tot i que jo no ho acabo de veure.
-Sabates planes i amb punta: espero que sigui així, que jo ja els tinc i l’any passat no en vaig dur d’altres!

Tipus d’estampat

Al post d’avui parlarem sobre els diferents tipus d’estampats i, com n’hi ha una infinitat, he escollit els principals, com a mínim els que a mi m’ho semblen:
-Ratlles: és l’estampat clàssic i senzill que mai passa de moda. Poden ser ratlles horitzontals, verticals o marineres, combinant blau marí i blanc. És curiós saber que l’estampat mariner correspon a l’uniforme que portaven els mariners perquè així era fàcil veure’ls si queien a l’aigua.
-Ratlla diplomàtica: és un estampat teixit sobre un fons color fosc formant ratlles fines, molt freqüent en vestits jaqueta tant masculins com femenins.
-Polka dot: o els estampats clapejats de tota la vida. Ens remet a la moda flamenca i té sempre un punt naïf molt femení.
-Camuflatge o militar: aquest estampat que obviament ve de la moda militar, com moltes altres tendències, és perfecte per a atrevides. El color principal és el camuflatge en tons verdosos, però moltes vegades s’usa en diferents colors, especialment sobre les passarel.les.
-Animal print: com el seu nom indica, aquest estampat fa referència al pèl d’algun animal. El més habitual és el lleopard, però també els trobem de zebra o serp.
-Quadres vichy: aquest estampat té un aire vintage que aporta molta distinció a qualsevol outfit. Personalment em sembla molt afavoridor. El nom li ve per la ciutat francesa i el va posar de moda Brigitte Bardot que el va portar com a vestit de núvia el 1959. I també l’hem vist en moltes bates escolars.
-Quadres escocesos : aquest teixit d’origen escocès s’ha globalitzat sent ja un habitual en els outfits d’hivern. Encara que el més comú és el vermell també es poden trobar en verd o en blau , els colors els usaven els diferents clans per a distingir-se. En un principi, es fabricaven amb llana, però avui dia s’estampa en qualsevol material.
-Paisley: aquest curiós estampat amb forma de llàgrima corba té el seu origen a Pèrsia, però se’l denomina Paisley perquè els teixedors de la ciutat de Paisley, a Escòcia, el van fer molt popular.
-Floral: aquest tipus d’estampat no necessita explicació i és sens dubte el més comú. en concret dins de l’estampat floral destaca el liberty consistent en petites flors col.locades simètricament. El seu origen està al 1939, quan Arthur Lasenby Liberty, un comerciant britànic, va crear la seva companyia Liberty of London, en la qual destaquen les teles florals. És una marca registrada i segueix sent un referent.
-Pota de gall: un estampat d’aquests que mai acaba d’anar-se’n , és molt cridaner i dóna una apariència bastant formal, sempre és bicolor i habitualment blanc i negre.
-Patchwork: és la mescla de teixits diferents en una mateixa peça. Literalment significa treball amb pegats o pedaços.
-Tye dye: és el típic estampat hippie degradat i desigual que fàcilment es pot fer a casa, amb tinys i nusos. És molt desenfadat i cada estiu torna a nosaltres. És perfecte per a festivals o escapades d’estiu.
-Jacquard: el tel.ler de Jacquard va ser inventat per Joseph Marie Jacquard el 1801. Són estampats a gran escala. Els mecanismes complexes d’aquest tipus de tel.ler fan possible la realització d’estampats (flors, fulles, dissenys abstractes o qualsevol dibuix), que no poden realitzar-se amb màquines d’impressió convencionals.
-Príncep de Gal.les: un altre dels clàssics eterns, és un tipus de disseny de dos colors en forma de quadres, a vegades s’afegeix un tercer color. solen ser colors com el blanc o el gris junt amb el negre, o bé colors més apagats. Aquest disseny fou popularitzat pel Duc de Windsor quan era Príncep de Gal.les. Des del punt de vista tècnic, en realitat és un tipus de tweed.
-El tweed , el nom del qual prové del riu Tweed d’Escòcia, és un teixit de llana, càlid i resistent. Sovint mostra el patró en forma d’espina de peix. És molt característic de les jaquetes Chanel.

Imatge de www.pexels.com

De viatge (a Indonèsia)

Quan vaig de viatge, sempre aprofito per a veure com són les botigues de roba (bé, si he de ser sincera, sempre m’han agradat molt les botigues de roba i ja me les mirava molt abans de tenir la meva). Aquest any he viatjat a Indonèsia, país on tristament a una de les seves illes hi ha moltes fàbriques que cusen per a les grans marques low cost i on tracten als seus treballadors de mala manera, com ja he comentat en posts anteriors. Però jo anava a veure les botigues i els mercats de Bali i Flores, a veure què em trobava. I la veritat és que m’he trobat una mica de tot. A les ciutats més turístiques de Bali, com Ubud , les botigues podrien estar a Eivissa o al Born sense desentonar. Ara bé, si vols autenticitat, el mercat, que a mi em va encantar. Hi ha tantes parades que t’hi pots passar un dia i no sé si acabaries de veure-ho tot! Hi havia roba, teles, complements, decoració…un somni per als amants del shopping!! Allà vaig fer compres per a la botiga, bosses i unes teles balineses que ja estic maquinant què en faré.
A l’illa de Flores ja la cosa va canviar, perquè per la part menys turística de l’illa, els teixits que vaig trobar van ser els que fan en telers de manera manual,i que te’ls venen a les cases, sense que hi hagi botiga. Les exposen a la part de fora i si t’interessa, demanes preu i tanques el tracte. També vaig veure màquines de cosir a petites botigues on tenien una mica de tot i també feien arranjaments, pel que es veu. Fins i tot en un mercat vaig trobar-me a una senyora que feia arranjaments i que tenia una parada sencilla on estava amb la màquina de cosir treballant, mentres el seu fill en una parada propera venia fruita i verdura. A la part més turística de Flores, a Labuan Bajo, les botigues ja eren més estàndard i trobaves peces de vestir balineses, però per als estrangers, que per a que et senti bé una faldilla balinesa com les que porten les locals has de tenir un cos tipus asiàtic, sense massa corves, que si no,et queda fatal. I no ho dic per dir, ho vaig poder comprovar en persona!
Molts negocis a les zones turístiques són d’europeus, així que, qui sap, igual algun dia obro una sucursal de la botiga a prop de l’Indic!!

La maleta perfecta (versió estiu 2018)

A mi fer la maleta sempre m’ha agradat perquè trobo que marca l’inici del viatge que estem a punt de començar. El post d’avui serà sobre una maleta vacacional a una destinació de platja, perquè variants de maletes n’hi ha moltes, en funció de si viatgem un cap de setmana, o si és un viatge llarg, o si és un viatge cultural o un d’esportiu.
Com que nosaltres marxem a la platja, farem la maleta de la següent manera:
Primer de tot, la roba interior. Una peça per cada dia i que en sobrin un parell per si de cas. El pijama i el bikini són molt importants, també. Pijama només en cal un i bikini com a mínim 2 o 3 si estem uns dies a la platja. Podem afegir un banyador que en un moment donat ens podrà servir de body, també. Si ho diu la revista Vogue no la contradirem.
De parts de baix proposo el següent: un parell de shorts, un parell de faldilles i uns pantalons llargs fins. Per a cada part de baix jo recomano dues parts de dalt. Podem incloure tops de tirants, samarretes de cotó llises i estampades; i una jaqueta texana per si fa vent o baixen les temperatures al vespre.
També agafarem dos vestits, a poder ser que siguin versàtils,d’aquests tot terreny que ens serveixin tant per a sortir a sopar com per a fer un gelat a mitja tarda.
Pel que fa al calçat, unes sandàlies planes, unes cunyes i unes xancletes que ens serviran tant per a la platja com per a estar a l’hotel còmodament.
Quan ja tinguem la maleta feta, no cal patir ni dubtar, que si ens hem deixat alguna cosa, segur que a la nostra destinació la podrem trobar sense problemes i si no, segur que no era important, perquè dels imprescindibles segur que no ens oblidem

Imatge de www.pexels.com

Siluetes destacades

Les siluetes principals que ens ocuparan en aquest post són les següents:
-En forma de lletra X: és aquella silueta que presenta un punt molt estret en el centre i tant per dalt com per baix és ample. La cintura és molt cenyida i les caderes i espatlles es destaquen.
-Tall imperi: és el tipus de tall que desplaça la cintura cap amunt, just queda el tall sota el pit. És el tall característic de l’estil del Neoclàssic. És el tall que va venir després que s’acabés la moda dels corsés, que tant escanyaven a les dones durant tant de temps. En el seu moment, va suposar una alliberació. Sovint és un tall que ens recorda els vestits d’embarassada, però si va acompanyat d’un escot molt baix, pot resultar molt afavoridor.
-Silueta pèplum: es caracteritza per un tall habitualment a la cintura del que parteix una peça lleugerament ondulada, a mitja capa.
-Evasé: és el tall que, a diferència del recte, es desenganxa dels costats, de tal manera que la faldilla guanya vol i presenta una forma acampanada.
-Assimètric: és una silueta o peça que presenten una assimetria, per exemple que de davant sigui més curta que de darrera o bé que tingui un sol tirant i l’altra espatlla quedi a l’aire.
-Cocoon: forma que ens recorda el capoll d’una papallona. És una creació del dissenyador Balenciaga i s’usa sovint en abrics.
-Oversize: és una silueta molt ample, quedant les peces molt amples ja que tenen unes mides superiors a les que haurien de correspondre a la persona que les porta.

Imatge de www.freepik.com

Tipus d’escot en vestits

Anem a diferenciar entre deu tipus d’escot i les avantatges i inconvenients de cadascun d’ells, per així poder saber què ens convé en funció de la nostra silueta.

1.Escot en punxa:
Aquest tipus d’escot allarga el coll, s’adapta als diferents tipus de bust i realça el pit petit.
S’adapta fàcilment a qualsevol tipus d’espatlla (ja sigui fina o ample).
Per al contrari, estreny les espatlles, escurça el tors i si l’escot es molt pronunciat, no ens anirà gaire bé si tenim les caderes estretes.

2.Escot de vestit rodó:
Aquest escot fixa l’atenció en el pit, eixampla espatlles i allarga el coll. És adequat per a tot tipus de siluetes.
Té de dolent que eixampla la cintura; si porta màniga, aparentarà unes espatlles quadrades o caigudes i fa que els teus braços semblin més gruixuts.

3.Escot paraula d’honor:
Els vestits amb escot paraula d’honor són un dels clàssics per excel.lència. És fonamental que aquest tipus d’escot s’ajusti al bust, sense oprimir-lo, però sense que balli massa.
S’adapta a tot tipus de siluetes, especialment per a aquelles dones amb moltes corbes. És l’escot perfecte per a espatlles tan normals com quadrades i per a braços fins o gruixuts. Realça el pit i ho compensa amb la teva silueta i també realça les caderes.
Per al contrari, no afavoreix les espatlles caigudes, ja que dóna una sensació de gepa.
Si tens poc pit, aposta per escots paraula d’honor en forma de cor, no rectes, ja que realçarà més el teu pit.

4.Escot barca:
Aquest tipus d’escot agafa aquest nom perquè sembla la part inferior d’una barca. Poden ser més o menys oberts, mostrant més o menys espatlla. És un tipus d’escot que allarga el coll i augmenta el pit. També dissimula la cintura, fent que sembli més estreta. Realça la silueta afegint un parell de centímetres d’altura. Perfecte per a cossos triangle invertit, rectangle o rellotge de sorra.
Per al contrari, és un escot que eixampla espatlles, si l’escot és més ample. Amb màniga llarga, dissimularà uns braços amples, però sense mànigues, farà que els teus braços es vegin més amples.
Eixamplarà les teves caderes, però si afegeixes un cinturó baix, les dissimularà.

5. Escot asimètric:
Els escots asimètrics poden ser molt diferents. Els més usats són aquells que tenen una màniga diferent de l’altra.
És un tipus d’escot que afavoreix a qualsevol tipus d’espatlla. Allarga el coll, afavoreix a tot tipus de siluetes, ja que el toc asimètric que hi proporciona, ajuda a dissimular el pit gran o petit i els braços amples.
Per al contrari, estreny espatlles, especialment si una màniga és més llarga que l’altra. També estreny visualment les caderes, motiu pel qual si tens un cos triangle invertit no t’anirà gaire bé.

6.Escot quadrat:
S’adapta a qualsevol bust. Si té mànigues, dissimularà uns braços gruixuts.
Per al contrari, eixampla espatlles i escurça el coll.
Per a semblar alta, has d’usar faldilla llarga amb aquest tipus d’escots.
Realça les caderes, però per això has de vigilar amb el tipus de faldilla que escullis, s’ha d’evitar donar més volum si no és el que vols.

7. Escot creuat:
Aquests tipus d’escots són una aposta segura. Es tendeix a associar aquest tipus d’escot creuat a talles grans, però no sempre és així. És veritat que acostuma a dissimular un pit gran, però realça un escot petit també.
Al seu favor, relça un pit petit, dissimula un pit gran, dissimula una cintura gruixuda, armonitza la silueta, allarga el coll, i suavitza les espatlles.

8.Escot halter:
Aquests escots van subjectes a la part del darrera del coll, i deixen les espatlles i part de l’esquena al descobert.
Crea volum en el pit, dissimula espatlles estretes i caderes amples.
Com a desavantatges d’aquest tipus d’escot, augmenta el gruix dels braços, eixampla espatlles i escurça el coll.

9.Escot il.lusió:
L’escot il.lusió va cobert amb una gasa, tul, seda o encaix. Material que destaca sobre la pell, d’aquí el seu nom fantasia o il.lusió.
És molt elegant i pràctic, afavoreix tot titpus de siluetes, si porta mànigues dissimula braços gruixuts.
Per al contrari, eixampla espatlles i escurça el coll.

10. Escot de llàgrima:
No és un dels més utilitzats, pel que és molt original.Realça el bust i dissimula cintura.
Com a desavantatge, escurça el coll i realça les caderes, per tant, si ets de caderes amples no serà el teu escot ideal.

Imatge de www.freepik.com

El color estacionari

Els colors que ens envolten tenen un efecte sobre el nostre comportament. A tall d’exemple, el color vermell augmenta les funcions vegetatives de l’individu mentres que el blau fosc produeix un efecte relaxant. El color ens pot produir agitació o bé relaxació. T’imagines les parets d’un hospital de color vermell, oi que no? Però si parlem d’un club nocturn ja no ho trobaràs tan estrany.
En relació a les teories del color en la imatge personal ,en moda, sempre hem vist que hi ha colors considerats d’hivern i colors considerats d’estiu. Només cal fixar-nos en les passarel.les, els colors que veiem en les col.leccions d’hivern difereixen dels que trobem en les col.leccions d’estiu.
Les botigues també anem canviant de colors en funció de les estacions.

Primavera i tardor són per als colors càlids i pàlids.
Estiu i hivern són per als colors freds i tons intensos.
Si dividim els colors en les quatre estacions de l’any ens quedarà una cosa així:
-Primavera: corall, groc, salmó i verd.
-Estiu: blau, rosa i verd maragda.
-Tardor: ataronjat, beige, marrons i ocres.
-Hivern: blanc, negre, blau elèctric i fucsia.

Pel que fa a les estacions relacionant-les amb el color de cabells i pell, ens trobarem amb el següent:

Primavera: cabells rossos amb efectes daurats i pell clara de color àmbar. Tons càlids, però suaus i pastels,poc lluminosos: salmó, verd caqui i taronja suau.
Tardor: cabells rossos amb reflexes càlids. Pell mate amb galtes rosades. Colors pàlids intensos i foscos:vermells ataronjats, grocs-daurats i verds.
Estiu: Cabells cendra, rossos o castanys. Pell clara, mate o una mica fosca. Tons freds i suaus:rosa, blau, verd i gris.
Hivern: Cabells cendra, negres, grisos i blancs. Pell clara, mate i una mica fosca. Tons freds i poc lluminosos: vermell, blanc, verd intens, violeta intens, gris, blau i rosa.

Imatge de freepik.com

La setmana més difícil de l’any

La setmana que va des de passat Sant Joan al primer dia de juliol és la més complicada de passar de la temporada. Com a mínim per a mi, ja que la gent està esperant a les rebaixes i ve a la botiga a mirar, però no volen comprar.
Si jo fos una botiga mainstreem em seria igual, però jo sóc una botiga de barri, petita i em costa molts esforços tenir coses originals i fer una part de la confecció. Per això que quan la gent em demana un descompte fora de temporada o bé no et compren durant més d’una setmana perquè esperen a que facis rebaixes no està de més fer la següent reflexió: les botigues petites paguem el lloguer i els autònoms cada mes i amb molt d’esforç. Sense descomptes. Per què la nostra feina no val res? És complicat sentir allò de “tornaré quan la teva feina valgui menys”.
És clar que hi ha gent que ho valora, però no són els que més De tota manera vull pensar que això és ara per ara, però no perdo les esperances que algun dia arribareu a ser un exèrcit.
Jo no faig descomptes perquè sí, ni tampoc fora de la temporada marcada, perquè trobo que és una estratègia de marketing de les grans cadenes, on confeccionen a llocs remots del planeta on l’explotació està a l’ordre del dia i la roba que no venen, la tiren sense miraments. Llavors no entenc que a les botigues petites se’ns tracti igual. No té sentit.
No vull que em quedi un post negatiu, però sí que espero que sigui combatiu i que us porti a reflexionar. Si tothom compra a les grans cadenes o per internet a empreses amb seu social a paradisos fiscals, què ens espera als negocis petits?
He de reconèixer que ho porto fatal, però m’heu d’entendre, no sentir-se valorat fa una mica de mal i resta molta energia.
Si bé és veritat que això ve perquè hem tingut una mala temporada perquè no ha fet gens de calor fins fa dos dies, i quan ha començat el bon temps la gent ha preferit esperar a les rebaixes.I , tot i que després de la tempestat sempre arriba la calma, quan ens trobem xops en plena tempesta ens sentim molt petits.

Iconologia del color

Cada color té un significat i és curiós de repassar la seva simbologia. A través dels colors de la nostra roba,estem donant molta informació, només caldrà veure alguns exemples.
A continuació, he preparat una llista de colors i el seu significat.
Blanc:representa puresa, ingenuïtat, higiene i també dol.És un color que simbolitza la netedat, color de roba de llar, de parets nues i pel que fa al vestir, tenim l’exemple de les núvies, on el vestit blanc simbolitza la puresa, tot i que en la cultura musulmana també indica dol.
Negre: tristesa, dolor, en múltiples religions és el color del dol. També és un color lligat a l’elegància i sofisticació pel que fa al vestir, però també el color associat a diversos moviments radicals, cal recordar que la bandera anarquista és vermella i negra o si retrocedim uns quants segles la bandera pirata també és d’aquest mateix color.
Groc: és el color del poder, i també de la mala sort en el món de l’espectacle. Hi ha la llarga tradició de no sortir vestit de groc a l’escenari, ja que Molière va tenir una hemorragia a l’escenari vestint d’aquest color i va morir poc després (però no a l’escenari, com diu la llegenda, sinó a casa seva)
Rosa: benevolència. També és un color que mostra feminitat.
Verd: com diu el tòpic, és el color de l’esperança,però també de la inmortalitat i de la victòria.
Vermell: és el color de la passió. Denota força, ampulositat, fastuositat i si anem de vermell no passarem desaparcebuts, això segur. A mi personalment sempre m’ha cridat l’atenció que les núvies xineses es casin de vermell i no només això, sinó que molta de la decoració del casament és d’aquest color. Cal dir que actualment les núvies xineses modernes també opten per un vestit de núvia occidental de color blanc o bé, si es casen de vermell, per a la celebració es canvien de vestit i opten per un vestit de color blanc. La globalització és el que té.
Blau: denota fredor, repòs i puresa. També implica intel.ligència i masculinitat. Si us fixeu, la majoria de presentadors de noticiaris porten les camises d’aquest color, que també resulta força afavoridor.
Taronja: és el color que denota vivesa, alegria i intimitat.
Violeta: mostra gratitud, litúrgia i ritualitat.
Els colors pàl.lids impliquen delicadesa i dolçor, tot i que estan mancats de passió. Al contrari trobem els colors intensos, que denoten energia, dinamisme, duresa i passió.
Els colors càlids dónen proximitat i accessibilitat mentre que els freds impliquem llunyania i inaccessabilitat.

Vector de Fons creat per Harryarts (freepik.com)