Aquella sensació

Jo sempre dibuixo (dic dibuixo perquè “dissenyo” em sembla una paraula prou important per a no fer-la servir a la lleugera) un model nou a partir de la tela. Són els teixits els que em suggereixen les peces i no a l’inrevés. Suposo que hi ha moltes maneres de treballar (i totes vàlides), però la meva és aquesta.
Quan trobo una tela nova i se m’acut un model nou, tinc una sensació complicada d’explicar. Ja no paro de donar-li voltes sobre com quedarà, si serà fàcil de fer, si agradarà…es tracta d’una altra cosa, se’m posen les papallones a l’estómac i ja no estic tranquil.la fins que acabo el model de mostra. Sempre he sigut una mica ansiosa, i en aquest procés sovint m’entren les presses i no paro fins a acabar, així sigui tard, estigui cansada, em mori de gana o les tres coses juntes. Normalment en faig tres unitats, les poso a l’aparador i a veure què passa. A vegades no passa res i a vegades el model agrada, la gent pregunta, se’l prova i se l’emporta. LLavors tot el que imaginava quan vaig començar a pensar-hi es fa realitat.Fins que torno a veure un altre teixit que m’agrada i tornem a començar.

Color negre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *