Tipus de teixits (primera part):

Hi ha molts tipus de fibres, tant naturals com artificials que possibiliten la creació de multitud de teixits amb característiques diferents.

Seda: és una fibra natural produïda pels famosos cucs de seda abans d’acabar la seva metamorfosi.Té una textura suau i llisa, és una de les fibres naturals més fortes i és sensible a la llum del sol, es debilita si s’exposa massa a la llum del sol.
Llana: fibra natural que s’obté a partir de les ovelles. És ignífuga i resistent. També és elàstica i flexible i manté la nostra temperatura corporal.
Cotó: és un teixit fet de la planta del mateix nom. El cotó representa el 45% de la producció mundial total de fibres tèxtils. És un teixit molt resistent, tot i que hi ha diverses qualitats. Per a la seva fabricació es necessita molta aigua, per això és més recomanable el cotó orgànic, sempre més respectuós.
Setí: es un teixit fet de cotó, brilla per la part exterior, característica que s’aconsegueix amb els fils tramats. S’utilitza en cotilleria, camises de dormir i vestits de nit.
Tweed: és el teixit característic de les jaquetes Chanel. És un teixit de llana càlid, aspre i resistent.
Lli: es compòn principalment de cel.lulosa i acostuma a ser blanc o de colors clars. Absorveix molt l’aigua, sense que al tacte es noti humit. Es fa servir sobretot a l’estiu, ja que la fibra és bona conductora de la calor i otorga certa sensació de frescor.
Tul: teixit lleuger , però rígid que sembla una petita reixa. Normalment es confecciona en seda de qualitat . N’hi ha de llis i també brodat o treballat i també hi ha microtul, amb la trama quasi imperceptible.
Muselina: tela molt fina, amb molta caiguda i pràcticament transparent. Pot ser de teixits naturals com seda, llana o viscosa i també de teixits sintètics.
Crep: és un teixit que es distingueix per una superfície lleugerament granular i arrugada.
Georgette: tela semitransparent, amb molta caiguda. Originalment, es confecciona de seda, però també la trobem en fibres sintètiques. Presenta una superfície lleugerament arrugada que es genera per l’alternança del filat amb fibres retorçades.
Lycra: és una fibra sintètica patentada, el seu nom és una marca registrada, molt elàstica.
Punt: és un mètode per a teixir amb llana, encara que a vegades s’utilitzen també altres teixits com el cotó. Molt elàstic, que sovint es reforça amb l’elastà.
Polièster: és un teixit sintètic que prové del petroli. S’assembla a la gasa o a la seda i és un dels més usats per la indústria low cost.

Els anys 50

Els anys 50 són la dècada del New Look de Christian Dior. L’alta costura viu un moment d’esplendor i és imitada per les grans cadenes americanes. Itàlia veu que la moda pot ser un gran negoci i comença a presentar col.leccions d’alta costura a Milà.
El New Look consiteix a ressaltar les formes del cos, fent que la silueta femenina sigui una X, marcant espatlles i caderes i ajustant la cintura per mitjà de cinturons. Les mides 90-60-90 comencen a ser l’ideal desitjat. Les faldilles s’allarguen per sota dels genolls i són principalment de dos tipus: acampanades o bé tot el contrari, la faldilla llapis, completament enganxada a la cama, imprescindible un tall a la part de darrera per a facilitar els moviments.
Els vestits de dues peces, jaqueta i faldilla, són molt populars i es porten també conjunts de faldilla i brusa, com també els jerseis ajustats de coll alt i màniga japonesa.
Els abrics són amples i es posen de moda les pells.
Els pantalons són cada cop més populars, portats sobretot per les més joves. Quedaven entre el turmell i els genolls i eren ajustats a la cama.
A la platja, manaven els banyadors elàstics i els barnussos curts. Es comencen a veure shorts i samarretes a ratlles a conjunt amb barret de palla i sandàlies.
També canvia molt la moda masculina. Al cinema manen en James Dean i en Marlon Brando i el prototip de jove rebel. Però pel carrer els homes segueixen sent formals i elegants, amb dues peces grisos, negres i marrons.

Imatge: www.vogue.es

Talent local

Els que em coneixeu ja sabeu que sóc una mica plom amb el tema de l’artesania i el comerç local. Que el fet de comprar samarretes a cinc euros comporta moltes llàgrimes al darrera i que som responsables de la precarietat de la nostra indústria tèxtil, gairebé finiquitada. I que se’m trenca el cor quan em diuen que una peça feta per mi és cara quan estem parlant de 35 euros. Per això us vull compartir que participo en una iniciativa de la mà de Comunicraft, que ha posat en marxa un directori de marques sostenibles i de proximitat que ajudi a conscienciar al públic del consum responsable. En res ens trobarem a les festes de Nadal i estaria molt bé que els regals es compressin en el petit comerç i de marques sostenibles. Darrera del hastag #joregalotalentlocal (o en castellà #yoregalotalentolocal) trobareu totes les marques que participem en aquesta iniciativa conjunta. Si hi voleu donar un cop d’ull, podeu consultar la web www.talentolocal.org, on està la llista de tots els dissenyadors , artesans i botigues que hi participem.
Sempre és millor col.laborar amb les botigues i els artesans que tenim a prop, que les grans marques ja venen prou durant tot l’any, i nosaltres ens trobem en una lluita constant, si bé és un camí que ens encanta, no ho negarem. I que tampoc ens farà rics, però la satisfacció que dóna fer la teva pròpia producció és una gran recompensa. Sempre dic que des del primer minut de començar he tingut a gent que ha entès el que faig i que m’ha donat el seu suport, i no puc estar-hi més que agraïda.
Doncs espero que aquest post us animi una miqueta més a pensar on comprar els regals de nadal i ja posats, els regals en general. Que som petits, però tenim molta energia per a fer peces que marquen la diferència. Entre tots fem que una altra manera de consumir sigui possible.

Els anys 60

El clàssic estil New Look arriba a les acaballes i més quan mor el seu creador, Christian Dior. L’any 1964 Mary Quant inclou per primer cop la minifaldilla a la seva col.lecció d’estiu. Va ser una revolució, però també molt criticada. De tota manera, molt aviat es van incloure minifaldilles a totes les col.leccions. La faldilla ja no cobria els genolls i va ser Jackie Kennedy qui la va popularitzar. Una dissenyadora que mai va acceptar la minifaldilla va ser Coco Chanel, que durant aquesta dècada va crear el seu clàssic vestit de dues peces que encara avui es considera imprescindible per a qualsevol dona elegant i que s’ha imitat fins a l’avorriment per marques mainstreem i per modistes de tot el món.

Durant aquesta dècada, mana el prêt-à-porter, millora la situació econòmica i això fa que la moda visqui un gran moment.
És en aquest moment quan es comença a veure a diferents generacions que volen vestir igual. Fins als 50 estava molt diferenciada la manera de vestir per edats, però als 60 tothom abraça l’estil juvenil. Una de les icones de l’època ve de França i és la Brigitte Bardot, que després s’ha vist que no ha sabut adaptar-se al pas del temps. Tothom volia portar els cabells (ben crepats) i els ulls (ben marcats)com ella.
L’any 62 neix el moviment ye-ye, on es passa de l’estil juvenil a vestits tipus princesa o imperi, escots rodons i màniga curta, tipus escolar.
Les peces es separen del cos i els vestits baby doll són els més populars. Desapareixen les costures de les mitges, els barrets adopten un aire camperol i els bikinis són cada cop més petits, com els que portem actualment.

Les línies són molt efímeres, les tendències canvien i la moda s’agilitza en resposta al mercat.Un parell de moviments que podem destacar d’aquesta època és el Op Art i el Futurisme.
El primer correspon a un moviment artístic abstracte on combinen blanc i negre i formen estructures repetitives, com si fos un tauler d’escacs.
El futurisme va ser el moviment de línies marcades on van destacar Courreges i Paco Rabanne, va ser una corrent que auguraba un món millor, més racional, però també més creatiu.

Pel que fa a la moda masculina, no hi ha grans novetats, els homes van amb dues peces i a l’estiu es posen de moda les camises i polos Fred Perry i Lacoste, que cinquanta anys després, no han canviat gaire i continuen sent un clàssic de moda.

Imatge de www.freepik.com

Els anys 70

Els anys 70 són la dècada on la moda americana perd força i el centre de totes les tendències es troba a Londres. Anglaterra es converteix en el centre de totes les mirades a partir de la irrupció de la minifaldilla (mèrit de Mary Quant) i és d’on sorgiran les tribus urbanes que marcaran l’estil de la dècada.
S’ha de destacar que es diferenciava entre la moda de dia (colors i teixits neutres i formes més recatades) i la moda de nit, on explosionaven totes les formes i colors i on s’usaven teixits sintètics i plàstics.
Si ens parem a veure com eren les faldilles, hi havia tres mides, que curiosament han arribat fins a l’actualitat: la minifaldilla, 10 o 15 cm per sobre del genoll, la midi (just cobrint els genolls) i la maxi (llarga fins als turmells).
Les marques de luxe ja no són volgudes per la joventut, tot i que no perden prestigi.

Als anys 70 comença la moda unisex, la roba masculina incorpora més colors. Els dos sexes porten pantalons de campana i alts de cintura, amb la part de dalt ben cenyida.Els abrics llargs es combinen amb faldilles curtes i les sabates són altes i quadrades.
Dues de les tribus urbanes que neixen en aquesta època són els hippies i els punks, que són pols oposats.
El moviment hippie s’inicia en aquesta dècada i es caracteritza per l’anarquia no violenta, la tornada a la natura i la preocupació pel medi ambient. Pel que fa a la moda, la roba és de colors brillants, amb estampats florals i teixits destenyits.
Les camises llargues i els pantalons de campana són molt utilitzats i fins i tot hi havia molts que fabricaven la seva pròpia roba com a protesta davant de la cultura consumista.

El moviment punk va sortir més tard, cap al 1975 com a expressió inconformista. Quan pensem en el punk ens venen al cap imatges com el cuir amb xinxetes, els cabells de punta i els pantalons ben estrets. Tot això és correcte, però en el look punk es combinen elements de glam, de rock dels 50, de la cultura rastafari , el reggae i fins i tot el look sado. Una de les dissenyadores o , perquè no dir-ho, la dissenyadora que relacionem amb aquest moviment és la Vivienne Westwood, que continua a la cresta de la onada presentant col.leccions a les passarel.les internacionals any rere any. I segueix sent punk, no em negareu que no té mèrit, perquè actualment té 77 anys.
Les claus d’aquest estil és la roba negra (també el vermell s’acceptava força), molt gastada, xinxetes, collarets de gos, piercings, texans ajustats i animal print. I, és clar, els cabells de colors i ben punxeguts.

Imatge de www.pexels.com

Els anys 80

El lema dels anys 80 va ser “vesteix com vulguis”,tot estava permès. El cinema sempre ha reflectit la moda i una pel.lícula que va ser molt imitada i que va marcar el principi dels anys 80 va ser “Fiebre de sábado noche”, tot i que es va rodar a finals dels 70. El personatge de John Travolta va ser molt imitat i encara aquest 2018 el propi Travolta l’ha recuperat per al número musical que es va fer per obrir la cerimònia de l’entrega dels Oscar. Per a les noies, el model a seguir va ser la Madonna, icona d’aquella època i que encara ara marca tendències pel que fa a la moda. En aquella dècada, va posar de moda la superposició de peces, les blondes, els guants amb els dits tallats, els llaços , les creus i els cabells ben despentinats (amb els anys, ha millorat i molt pel que fa a estètica capil.lar).

Molta de la influència va venir un cop més d’Estats Units i de les sèries que s’hi feien. Si recordem Falcon Crest i com anaven vestides les seves protagonistes veurem com era l’elegància de la dècada. Per a l’estil masculí informal, les jaquetes amb les màniques arremangades i samarreta a sota com duia el Don Johnson a Miami Vice. Encara recordo que els meus avis veien “Las chicas de oro” per com anaven vestides les seves protagonistes, dones de certa edat, però vestides a la última.
Un altre artista, també americà, i icona de la moda va ser Michael Jackson. La jaqueta vermella d’inspiració militar encara ara és un referent que es veu a les passarel.les col.lecció rere col.lecció.I també els mitjons blancs i el guant de pedreria van passar a la història per a sempre.

En aquesta dècada es posa de moda que les blondes de la roba interior quedin a la vista (tendència que ara torna a estar de moda), cuir i cadenes, roba oversize , tot amb esperit rebel.
Sense tenir res a veure, també es posa de moda la roba d’una tribu urbana que s’inicia en aquesta època, els yuppies, tots perfectament vestits amb peces d’Armani, ben estructurades (i amb muscleres, que amenaçen amb tornar). I un altre cop, si tornem al cinema, la imatge de la Melanie Griffith a “Armas de mujer”, agafant el vaixell per arribar al Manhattan dels 80 vestida amb un dos peces i unes bambes blanques també és un fidel reflexe de l’època.
Trobo que de cada dècada hi ha coses que queden i coses que espero que no tornin mai, però ja se sap que està tot inventat i que la moda és cíclica.

Imatge de www.pexels.com

 

Tendències de moda: els anys 90

Si mireu revistes de tendències i acostumeu a seguir firmes mainstreem, us haureu adonat que una de les tendències que ve amb força és la dels anys 90.
El líder d’aquesta època en l’opinió pública i en la moda és els Estats Units , des d’on es van produïr sèries televisives i vídeos musicals que van influir en l’estil de la joventut de tots els continents. A mi personalment quan penso en els 90 sempre em ve al cap la sèrie “Sensación de vivir”, m’encantava com anaven vestits (la trames solien ser de traca, però jo hi estava enganxadíssima). Recordo que la feien els divendres al vespre i després feien “Melrose Place”, un altre mite dels 90.
Tornant a la moda,durant aquesta dècada la roba esportiva va sortir al carrer, el xandal es duia a totes hores, a l’hivern combinat amb anorak i a l’estiu la versió pantaló curt i samarreta amb logo.

Es duia la part de dalt estreta i de baix va tornar la campana (com ara, que arriba amb força i jo estic encantada).
Les claus de l’estil dels 90 van ser els crops tops, les transparències , els colors flúor, looks oversize, plataformes, samarretes amb logo i vestits de dues peces.
Si recordeu a les Spice Girls de la primera època entendreu perfectament de què estic parlant.
El grunge (la culpa va ser del grup de rock Nirvana) va esdevenir un estil amb aspecte descuidat que, tot i que en un principi anava en contra de la moda, va acabar convertint-se en una moda que va causar furor.
Seguint amb els dissenyadors americans, dos dels dissenyadors més minimalistes del moment, Donna Karan i Calvin Klein, van esdevenir icones de la època. Era el contrari que les tendències coloristes: senzill, net i linial, amb tons monocolors i sense estridències.

Una de les icones dels 90 van ser les top models, que van endur-se tot el protagonisme i la majoria d’elles continua en actiu actualment. La Cindy Crawford i la Claudia Schiffer eren les meves favorites i continuen a primera línea ocupant portades per tot el món.
També durant els 90 van aparèixer els piercings i tatuatges i sembla que encara no han marxat. Això va portar l’estil gothic chic, la combinació de làtex i tul , sempre de color negre, que va arrasar a les passarel.les.

Com es pot veure, en aquesta dècada hi ha molts canvis en la moda i cada cop aquests canvis són més radicals d’una temporada a una altra: comencen les tendències efímeres.

Imatge de www.pexels.com

 

Maneres d’entendre la moda

Les diferents formes d’entendre la moda també estan relacionades amb la seva producció. Canvien les seves característiques, el seu públic i per suposat, els seus dissenys.
-Alta costura: és la moda feta a mà i a mida per a un determinat client. Sempre es confecciona amb teixits de qualitat i el que els diferencia de la resta són els seus acabats, cuidats al màxim. A França, país que la va veure néixer, el terme “haute couture” està protegit per llei i és definit i regulat per la Càmara sindical de l’Alta Costura francesa. És l’organisme que s’encarrega de les normes de producció i decideix quins dissenyadors poden desfilar. Per a poder desfilar com alta costura, el dissenyador ha de rebre una invitació expressa de la càmara. Algunes de les característiques que han de reunir aquestes firmes per a poder ser considerades són les següents:

-Dissenyar roba sota comanda i a mida, amb un mínim de dues proves per disseny.
-Vendre únicament un disseny de cada peça de la col.lecció per continent.
-Comptar amb un atelier a París amb un número determinat d’artesans.
-Mostrar dues col.leccions per any.

-Prêt-à-porter: literalment significa llest per a portar. Es diferencia de l’alta costura en que es fabriquen en sèrie amb patrons per talles que es repeteixen a demanda. Pierre Cardin va ser el primer modista en fer-lo servir, en un intent de democratitzar la moda. Va començar a fabricar en sèrie, rebent crítiques per part dels seus companys, que van haver de rectificar al veure la rentabilitat de la idea. Actualment, tots els dissenyadors fan prêt-à-porter mentres que només uns quants fan alta costura.
Hi ha dues coleccions a l’any i en ocasions s’afegeix una tercera de Creuer o Resort, que en el seu origen era roba pensada per a períodes vacacionals.

-Fast fashion:és la moda ràpida. El terme fa referència al consum continuat de peces de roba i complements que es posen a la venda amb una gran rotació, a preus barats i amb grans produccions en cadena. Les botigues d’aquest tipus de moda tenen col.leccions noves pràcticament cada setmana. En la meva opinió, és la que la moda que promou la compra per impuls, ja que si t’ho penses molt, quan tornes a la botiga ja no queda res del que has vist fa uns dies.
-Slow fashion: es caracteritza per la producció en petites sèries, amb la major durabilitat i sent sostenibles. Tenyeixen la roba a mà, la fabricació és de baix impacte per al medi ambient, aposten per teixits naturals i s’engloven dins del comerç just. És un tipus de moda que es centra en la qualitat, en un intent de preservar les tradicions i materials locals.

Foto de www.freepik.es creada per rawpixel.com

Tipus de tendències: macrotendències i microtendències

Hi ha macrotendències i microtendències, tendències locals i altres universals, tendències a llarg i curt termini.
Les macrotendències són a la vegada globals i a llarg termini mentres que les microtendències són a curt termini i amb un caràcter més local.
Una macrotendència és una tendència que té llarga vida. Són tendències globals, que perduren en el temps i s’imposen com un estil de vida. Són tendències que afecten al futur dels negocis. Per posar algun exemple, seria el canvi en el consum a partir de l’augment de les botigues low cost, que ha comportat un augment de l´ús de la roba casual i de l’augment del made in China.
Altres macros serien l’augment de les compres per internet, que ens permet comprar còmodament desde casa i en qualsevol moment. Una altra macrotendència sorgida de les dues anteriors amb contraposició és l’increment de les col.leccions ecològiques.
Les microtendències serien el que denominem modes passatgeres, que canvien cada temporada. Són tendències que causen furor una temporada i ja a la següent es consideren demodé, tot i que tornen com a tendència altres temporades, ja que sabem que la moda és cíclica i tot torna.
Aquesta tardor estaran presents les següents tendències (entre moltes altres):
-Pantalons amples, desterrem els pantalons estrets (per fi)
-Conjunt oversize: com si el conjunt que portes fós del teu xicot.
-Els quadres, aquest estampat sempre torna. I els clapejats marxaran, quina pena!
-Animal print: sembla que mai hagi marxat, és una tendència que al comptar amb diferents possibilitats (zebra, tigre, lleopard, etcètera) sempre el tenim present, d’una manera o altra.
-El marró xocolata serà un dels colors de la temporada, encara que s’anuncien amb força els flúor, tot i que jo no ho acabo de veure.
-Sabates planes i amb punta: espero que sigui així, que jo ja els tinc i l’any passat no en vaig dur d’altres!

Tipus d’estampat

Al post d’avui parlarem sobre els diferents tipus d’estampats i, com n’hi ha una infinitat, he escollit els principals, com a mínim els que a mi m’ho semblen:
-Ratlles: és l’estampat clàssic i senzill que mai passa de moda. Poden ser ratlles horitzontals, verticals o marineres, combinant blau marí i blanc. És curiós saber que l’estampat mariner correspon a l’uniforme que portaven els mariners perquè així era fàcil veure’ls si queien a l’aigua.
-Ratlla diplomàtica: és un estampat teixit sobre un fons color fosc formant ratlles fines, molt freqüent en vestits jaqueta tant masculins com femenins.
-Polka dot: o els estampats clapejats de tota la vida. Ens remet a la moda flamenca i té sempre un punt naïf molt femení.
-Camuflatge o militar: aquest estampat que obviament ve de la moda militar, com moltes altres tendències, és perfecte per a atrevides. El color principal és el camuflatge en tons verdosos, però moltes vegades s’usa en diferents colors, especialment sobre les passarel.les.
-Animal print: com el seu nom indica, aquest estampat fa referència al pèl d’algun animal. El més habitual és el lleopard, però també els trobem de zebra o serp.
-Quadres vichy: aquest estampat té un aire vintage que aporta molta distinció a qualsevol outfit. Personalment em sembla molt afavoridor. El nom li ve per la ciutat francesa i el va posar de moda Brigitte Bardot que el va portar com a vestit de núvia el 1959. I també l’hem vist en moltes bates escolars.
-Quadres escocesos : aquest teixit d’origen escocès s’ha globalitzat sent ja un habitual en els outfits d’hivern. Encara que el més comú és el vermell també es poden trobar en verd o en blau , els colors els usaven els diferents clans per a distingir-se. En un principi, es fabricaven amb llana, però avui dia s’estampa en qualsevol material.
-Paisley: aquest curiós estampat amb forma de llàgrima corba té el seu origen a Pèrsia, però se’l denomina Paisley perquè els teixedors de la ciutat de Paisley, a Escòcia, el van fer molt popular.
-Floral: aquest tipus d’estampat no necessita explicació i és sens dubte el més comú. en concret dins de l’estampat floral destaca el liberty consistent en petites flors col.locades simètricament. El seu origen està al 1939, quan Arthur Lasenby Liberty, un comerciant britànic, va crear la seva companyia Liberty of London, en la qual destaquen les teles florals. És una marca registrada i segueix sent un referent.
-Pota de gall: un estampat d’aquests que mai acaba d’anar-se’n , és molt cridaner i dóna una apariència bastant formal, sempre és bicolor i habitualment blanc i negre.
-Patchwork: és la mescla de teixits diferents en una mateixa peça. Literalment significa treball amb pegats o pedaços.
-Tye dye: és el típic estampat hippie degradat i desigual que fàcilment es pot fer a casa, amb tinys i nusos. És molt desenfadat i cada estiu torna a nosaltres. És perfecte per a festivals o escapades d’estiu.
-Jacquard: el tel.ler de Jacquard va ser inventat per Joseph Marie Jacquard el 1801. Són estampats a gran escala. Els mecanismes complexes d’aquest tipus de tel.ler fan possible la realització d’estampats (flors, fulles, dissenys abstractes o qualsevol dibuix), que no poden realitzar-se amb màquines d’impressió convencionals.
-Príncep de Gal.les: un altre dels clàssics eterns, és un tipus de disseny de dos colors en forma de quadres, a vegades s’afegeix un tercer color. solen ser colors com el blanc o el gris junt amb el negre, o bé colors més apagats. Aquest disseny fou popularitzat pel Duc de Windsor quan era Príncep de Gal.les. Des del punt de vista tècnic, en realitat és un tipus de tweed.
-El tweed , el nom del qual prové del riu Tweed d’Escòcia, és un teixit de llana, càlid i resistent. Sovint mostra el patró en forma d’espina de peix. És molt característic de les jaquetes Chanel.

Imatge de www.pexels.com