El showroom (tornem-hi!)

Una de les coses que més m’agrada del món és anar de compres. M’encanta anar a comprar, no cal que sigui roba, m’ho passo d’allò més bé fins i tot anant al supermercat, així que no tinc el llistó massa alt, pel que es veu.
Per això m’agrada quan un parell de cops l’any, al final de les rebaixes, toca anar a visitar showrooms per a comprar la temporada següent. Reuneix un parell de característiques que ho converteixen en una molt bona experiència: comprar a tope i no gastar ni un euro. Dic comprar a tope perquè en una sola compra enllesteixes dues col.leccions de cop: primavera-estiu o tardor-hivern. I no gastes un euro perquè no ho pagues fins l’any següent, que és quan reps la col.lecció. I mentrestant, et passes uns quants matins visitant showrooms, veient roba de tots colors i xerrant amb els proveïdors, què més es pot demanar?
La veritat és que quan portes un cert temps ja coneixes els comercials i hi tens certa relació, i això està molt bé. Comentem la temporada,fem previsió de ventes i petem la xerrada. Ha estat així amb Pepa Loves i Behulah, però a Compañía Fantástica ha sigut diferent aquest cop, ja que han canviat a tot el personal del showroom. No sé què ha passat, però a la web encara estan els ex treballadors , així que és una mica estrany, tot plegat. Si m’entero, us ho faré saber.
I Behulah va venir a la botiga, que feia temps que no venien a portar-me la col.lecció a la botiga. No cal dir que em resulta infinitament més còmode, tot i que recórrer els showrooms també m’agrada, no us penseu, que sortir de la cova de tant en tant s’agraeix i molt!
Ja he començat a posar la roba de nova col.lecció. I la veritat és que la roba de primavera té molts més colors que la de tardor. I ara contrasta que no vegis. Tinc la botiga meitat i meitat, ara és bon moment per a venir a fer unes compres, ja que hi ha molta cosa rebaixada al 50%.
Doncs ara toca esperar fins al juliol a repetir procés i tornem a començar la roda.

Oscars 2020

A mi sempre m’ha agradat el cinema, no ens enganyem. I m’encanta la roba, cosa que suposo que a aquestes altures ja no és un secret. I els Oscars reuneixen les dues coses, cinema i moda. I a mi m’encanta, és clar. Si bé als stories d’instagram ja vaig fer una llista de les millors i pitjors vestides ara ho transfomaré en un post. I una cosa vull que quedi clara, que aquesta és la meva opinió, que cadascú té la seva i no hem de coincidir necessàriament.
Doncs bé, començaré per les que m’han agradat més. En primer lloc, la Penelope Cruz, que duia un Chanel vintage de color negre molt xulo. La Penelope té una figura tipus rectangle i la veritat és que el vestit li quedava molt bé, ja que marcava cintura i a partir d’aquí tenia una faldilla (molt) abullonada. I el color negre, que sempre estilitza i afavoreix a tot tipus de pell. No era arriscat, d’acord, però anava molt guapa. A curta distància seguida per la Charlize Theron, que anava també de negre, amb un Dior (casa de la que és imatge, com la Penelope ho és de Chanel) d’estil old Hollywood. Un clàssic que no podia fallar.
Ho va rematar amb un collar de cinc milions de dòlars (sí, heu llegit bé) i estava estupenda. Una altra actriu que anava old Hollywood va ser la Brie Larson, amb un vestit brilli brilli que s’ajustava a la seva (tremenda) silueta. Una altra que ens ha encantat és la Natalie Portman, que duia una capa amb el nom de les directores no nominades altre cop per l’Acadèmia de Hollywood. No m’oblidaré de la guanyadora, Renée Zellweger, amb un Armani impecable de color blanc ajustadíssim que li quedava com un guant. I m’agrada la tendència de portar vestits blancs a les entregues de premis, el rollo núvia sempre m’ha encantat. I una altra actriu que cada cop m’agrada més és la Lucy Bonton, que duia un Chanel en blanc i negre superestilós. I anava amb una de les tendències de la temporada: perles als cabells.
Pel que fa a les actrius que no em van agradar gens, faré un top tres. Comença la classificació la Salma Hayek, que també duia un vestit blanc, però que li quedava fatal. Com que té molt pit, té tendència a anar molt ajustada i encara es veu més baixeta. I l’altra no ho entenc, perquè l’he vist super ben vestida durant la temporada de premis i en aquesta ocasió la va pifiar una mica. La Laura Dern duia un Armani en un rosa empolvat amb passamaneria de color negre que no li feia justícia. I per acabar, la Greta Gerwig, que anava amb un verd fosc que no li quedava massa bé. A veure, el vestit no tenia res de dolent, però ella és molt pàl.lida i aquell color encara l’apagava més. I recordem que els Oscars són una nit per a brillar.

Imatge de www.oscars.org

Maestros de la costura

Ja van per la tercera temporada i ja fa temps que en volia escriure un post. És un programa que suposadament va de costura , però que no deixa de ser un programa d’entreteniment, tècnicament impecable, però que de costura no se n’acaba de veure gaire. Hi ha 12 concursants que no deixen de ser personatges, que cada setmana competeixen per veure qui se’n va o millor dit qui no se’n va. Al final n’han de quedar tres, que es repartiran els premis. El primer premi és una col.lecció de roba pròpia que es vendrà a El Corte Inglés, mentre que el segon i tercer premi són formacions dins del disseny.
Els concursants normalment no tenen massa idea sobre costura, o això sembla, perquè després presenten col.leccions a la Madrid Fashion Week quan tu els has vist que mesos abans no sabien posar una cremallera. També és veritat que el temps que els donen per a fer les proves és molt poc: es pot acabar un vestit en 90 minuts? Doncs no, jo en aquest temps puc acabar una faldilla, però a casa meva. En un plató amb les llums, els companys i la presentadora cada trenta minuts dient que no acabes, doncs ho hauria de veure.
Pel que fa als consursants, diuen que al casting s’hi van presentar més de 10.000 persones, però a mi em van contactar per a veure si podia fer-ne difusió. I consti que l’he fet a les tres edicions. I crec que trien els concursants en funció del que poden aportar com a personatges al show, no pels seus coneixements de costura.
El jurat està composat per tres dissenyadors (o modistes) que representen tres tipus de disseny diferents: el modista amb atelier que fa roba a mida per a les seves clientes que també fa de figurinista per a espectacles, la jove dissenyadora que representa el color i que ja porta temps donant guerra i el nouvingut, que porta poc temps, però que ha arribat per a quedar-se, que presenta col.leccions a Nova York i que ha aconseguit vestir a la Madonna i a la Beyoncé.
I si em pregunteu la meva opinió, la veritat és que el miro i m’agrada, tot i que el trobo un pèl massa llarg (són tres hores), surten dissenyadors i tallers superxulos que normalment no es veuen per televisió i han aconseguit que la costura estigui més de moda.

Armari càpsula de primavera 2020

Tot i que encara fa fred i aprofitem les rebaixes per a comprar aquelles botes que volem o aquells guants que necessitem perquè als vespres fa un fred que pela, la primavera ja està aquí. Bé, potser la primavera no, però la roba de primavera ja es comença a veure i les revistes de moda van plenes d’articles sobre les tendències primaverals. I aquí em teniu, preparant una llista de l’armari càpsula de primavera. Com he explicat en diverses ocasions, l’armari càpsula és tenir les peces imprescindibles per, a partir d’elles, construir un armari que ens durarà diverses temporades. Doncs aquí teniu la llista per a aquest any:
-Un vestit blanc: ja sabeu que a l’estiu sempre és el color per excel.lència, i això que no m’estic referint a un vestit tipus eivissenc. I últimament s’està veient el blanc en peces d’hivern, especialment en abrics i texans.
-Un sostenidor tipus bralette: i atenció, que no només es duran com a sostenidor o top, sino també damunt de la roba, damunt d’una camisa blanca, per exemple.
-Una bossa amb teixit tècnic: és veritat que cada cop estem veient que ens volen vendre com a vegà bosses que fa quatre dies consideràvem de poca qualitat perquè no eren de pell. No ens referim a aquest tipus de bossa, sinó a una bossa amb un bon teixit tècnic, si pot ser que sigui de tamany gran.
-Una blazer efecte pell: com he dit abans, a les passarel.les ja no es veu la pell com a teixit de qualitat, ara s’intenta que a les passarel.les no hi hagi sofriment animal, i això va tant per al cuir com al pèl.
-Uns shorts: si bé és veritat que a l’hivern també se n’han vist, és una peça que no pot faltar en cap armari primaveral. Si fugim del texà, ens permetrà dur looks més arreglats.
-Una sabata masculina: tipus mocasí, oblidem els talons per un moment i ens adaptem a la sabata plana, tancada i amb cordons, a ser possible.
-Uns texans blaus: és la peça que apareix temporada rere temporada a totes les llistes, però és que ja no es contempla un armari sense ell, i pot ser ample, estret, mom jean…un texà blau que s’adapti al nostre estil.
-Una gabardina: una peça que ja fa anys que no es mou dels nostres armaris, si l’incorporem per primer cop, podem procurar que tingui un toc, com per exemple que sigui bicolor.
-Una camisa blanca: un altre dels clàssics entre els clàssics. I que sempre ens fa quedar bé, es pot combinar i fer-nos un look d’allò més professional, o bé combinat amb texans, anar de manera sencilla, però alhora impecable.
-Una peça amb estampat tropical: serà un dels estampats estrella de la temporada, així que pot ser qualsevol peça, però millor que no sigui un vestit, milor una faldilla, així la podem combinar amb una camisa o bé amb una samarreta de punt si volem anar més informals.
I fins aquí, ja teniu les claus per al vostre armari de primavera,ja podeu sortir a comprar sobre segur.

Imatge de www.pexels.com

L’entrega de premis

Tinc una clienta que és escriptora i l’altre dia va venir a buscar un outfit per a una entrega de premis literaris a Roma. Vam veure vídeos de les passades edicions de l’entrega i la veritat és que hi havia de tot: gent que anava molt arreglada i gent que anava pràcticament en texans. I vam començar a buscar un outfit per a la gala. Primer, van ser els vestits vintage, però no s’hi acabava de veure, tot i que n’hi havia un que li quedava especialment bé. Després es va provar un vestit que li quedava molt bé: era de color verd amb uns brodats ben llampants que li quedava perfecte. S’ho va combinar amb un cinturó de lluentons que feia res que s’havia comprat en una altra botiga i que li donava un aire més rocker al vestit. La veritat és que ens va agradar molt l’efecte. També havíem triat peces de roba que no combinaven entre sí per a barrejar opcions. Llavors la Montse es va provar una camisa amb una llaçada al coll que li donava un aire força distingit, a la vegada que modern i la sorpresa va ser que ho va combinar amb una de les faldilles i oh sorpresa, el conjunt quedava rodó. Es va posar el cinturó de lluentons que s’havia provat amb el vestit verd i quedava perfecte.
Com que havia vingut amb bambes, li vaig deixar unes sabates de taló que vaig portar un dia per a fer unes fotos i que aquí s’han quedat. I ja va ser la rematada. L’outfit era una meravella i ens havia sortit per casualitat, combinant dos estampats. Jo feia una estona que li havia dit que el tema de combinar estampats encara em costa de fer, però que hi ha combinacions molt aconseguides. I mira, vam trobar dos estampats que combinen d’allò més. És més, un dia d’aquests anirà a l’aparador, perquè a les dues ens va agradar molt.
Ara queda que vagi a l’entrega de premis i impacti d’allò més. A veure si em fa arribar una foto, jo des d’aquí li desitjo tota la sort del món. I si no guanya, segur que fa girar molts colls amb el seu outfit.

Rebaixes diferents o com fer un consum responsable en aquest període

L’altre dia llegia que des que es van liberalitzar les dates de les Rebaixes (ara es poden fer pràcticament quan es vulgui),les grans cadenes de moda low cost s’han acostumat a estar permanentment amb descomptes i això s’ha traslladat a canvis en la manera de consumir.El consumidor ja està acostumat a comprar per preu i que es pensi que en certa manera l’estan estafant, perquè si li poden vendre amb descompte per què ha de pagar el preu sencer.
En això ens diferenciem el petit comerç, que venem col.lecció i que ens allunyem d’entrades de novetats constants i de la fast fashion que tant ens ha acabat arrossegant com a consumidors.
De cara a les rebaixes, es poden promoure una sèrie d’idees per a fer un consum més responsable en aquests dies de descomptes.
Primer de tot , tranquil.litat, que hi ha rebaixes fins al set de març i tenim temps de sobres. Si comprem en botigues petites, veurem que no cal anar a comprar el primer dia per por a no trobar el que volem. I també hem de tenir en compte que si no ho trobem, tampoc passa res. És com la gula, que seguim menjant quan no tenim gana i amb les compres es passa una mica el mateix: acabem comprant per comprar o perquè està rebaixat i això ens fa acabar comprar malament. Vaig llegir fa poc que només usem el 30% del nostre armari, així que hauríem de tenir en compte quatre consells que ens poden ajudar:
– Revisar el nostre armari i entendre (de veritat) les nostres necessitats. I aquí entra en joc construir el nostre armari càpsula, amb aquelles peces imprescindibles per al nostre dia a dia i, al seu voltant, anar complementant amb altres peces no tan necessàries, però potser sí més gustoses.
– No tenir pressa per a comprar: moltes vegades els dic a les clientes que si dubten o no ho tenen massa clar que s’ho pensin, que marxin a casa i que si llavors els hi ve aquella peça al cap que tornin i se l’emportin. I si no hi pensen més, a una altra cosa.
-Invertir en bàsics o bé en aquelles peces que poden tenir una vida més llarga i que ens permeten mil combinacions.
-Marcar-se un pressupost dedicat a aquesta inversió, així ens estalviem despeses innecessaries i les temudes compres per impuls.
I fins aquí el post d’avui, que espero que us hagi agradat i que us pugui ajudar, ja que tot just portem una setmana de rebaixes i el que ens queda.

Imatge de www.pexels.com

2019

Ja vaig dir per Instagram que faria un post resum de l’any i aquí el teniu. La botiga va cada dia millor, tot i que hi ha dies de tot i com sempre, quan tens un mal dia et penses que t’has equivocat i que estaria millor fer unes oposicions i dedicar-te a ser funcionària. Però llavors passa que tens un bon dia i et creus la nova Carolina Herrera. I realment és així, ja se sap que la vida del petit comerç és estar en un pèndol constantment. I jo, la mar de contenta, no us penseu. Avui pensava que una de les coses que més m’agraden és pensar diferents looks quan munto l’aparador i quan em demaneu que us ajudi a buscar una combinació per unes de les peces que us emporteu. Fer d’estilista és molt recomfortant, especialment si després us veig pel carrer vestides amb l’outfit que heu triat a la botiga.
Els tallers van bé, la gent s’hi interessa i jo m’ho passo molt bé fent-los, de cara al 2020 vull que la gent segueixi tant o més interessada i que comencin a cosir, que és una activitat que enganxa, i de quina manera. Aquest 2019 ha significat el meu debut com a tallerista per a l’ajuntament de Barcelona, ja que vaig fer un taller de costura a l’Espai Jove La Fontana. I va ser molt xulo treballar amb adolescents que van aprendre a fer-se un lligacues, una funda de mòvil o una bandana per als cabells. I va ser una molt bona experiència personal, vaig deixar la botiga en bones mans i em vaig veure amb un altre tipus de públic. I és una via que vull seguir explorant, tant a la botiga com a fora.
He de reprendre la confecció, que la veritat és que aquest any m’ha costat una mica, m’he iniciat amb la bijuteria tèxtil, i de cara a aquest any reprendré amb força la confecció. Tinc pensat també fer productes nous com per exemple ronyoneres, que ja fa temps que la gent em pregunta i crec que de cara a la primavera pot ser una molt bona opció. I seguir amb bosses, també, que sempre han funcionat força bé. I no hem d’oblidar les faldilles i els vestits. Total, la confecció en general.
Pel que fa a la roba, aquest any he posat en marxa un outlet que ho ha petat (i molt), he buidat força el magatzem de peces que tenien tres o quatre temporades. Les vaig posar a molt bon preu, ho vaig publicitar per xarxes i va anar molt bé. Es va quedar tremolant en quatre dies, de l’èxit.
I vull seguir amb les firmes que tinc fins al moment, aquest estiu vaig incorporar Behulah, una marca pensada, dissenyada i confeccionada a Barcelona, que és com a mi m’agrada. La resta de firmes les seguiré tenint el 2020, tot i que ja tinc al cap la propera incorporació.
I fins aquí el meu 2019 i les aspiracions per al 2020, a part d’anar al gimnàs,de menjar una mica millor i de cuidar-me tot el que pugui.

Imatge de www.pexels.com

10 Regals d’amic invisible que NO et puc vendre jo

-Una tassa: és un regal molt bonic, perquè t’assegures que aquella persona , si no la fa servir, com a mínim la veurà a l’armari dels gots i pensarà en tu cada cop que la vegi. El millor és saber si el teu amic invisible és de te o millor de cafè. Si el pressupost ho permet, podem complementar-ho amb una mica de cafè o tè a granel i quedarem superbé.
-Un llibre, des que vaig llegir en una llibreria italiana “Llegeixo en defensa pròpia”, aquesta frase se’m va gravar a foc i considero que llegir és un dels meus passatemps favorits i ho pots fer (pràcticament) a tot arreu. I a sobre és gratis!
-Unes sabates: un dels millors regals que he rebut mai va ser quan la meva amiga Maria em va regalar unes sandàlies daurades que s’havia comprat per a anar a un casament i me les va passar, perquè va ser al Març i va nevar, amb la qual cosa ni les va estrenar. I jo les vaig petar, literalment. I van venir amb mi de viatge a Bali. No van sobreviure més enllà de dues temporades, però sempre li he recordat que va ser el seu millor regal.
– Una joia: poques coses poden simbolitzar que aquella persona ens importa que comprar-li una joia. I és un regal que s’ajusta a pràcticament tots els pressupostos, pot ser un regal senzill o bé alguna cosa més fastuosa, dependrà de nosaltres.
-Bombons: la xocolata sempre s’agraeix i sempre ve de gust. I aquest és un regals que accepta diversos formats, també. I pot ser blanca, negra, amb llet, sempre adaptant-se al gust de l’homenatjat.
-Vi: l’altre dia llegia un article (d’aquells patrocinats per una marca que no t’adones fins a mig article que t’estan intentant vendre quelcom) on deia que si et conviden aquests dies per a quedar bé val més que portis una ampolla de vi. Patrocinis a part, comparteixo la idea que és un bon regal i la persona que el rep tria amb qui el vol compartir, així que és un regal que rep dues vegades.
-Un massatge: no cal dir que mentres escric aquestes ratlles desitjo que algú me’n regali algun!! Doncs és una estona que te la dediquen a tu, un regal de salut i que farà que durant unes hores pràcticament levitis.
-Una ginebra: o un derivat. L’altre dia un amic em va deixar caure que se li havia acabat el gin i que en volia un, i fins i tot em va dir la marca que volia. Jo al principi no hi vaig caure (sóc lenta, sí), però ara ja ho tinc apuntat a la llista.
-Una entrada al teatre: també n’hi ha de tots els preus, però una bona funció és un molt bon detall, la veritat. I no cal que sigui una funció de text, pot ser un espectacle de màgia o bé un monòleg.
-Un calendari solidari, bé, aquí faig una mica de trampa perquè aquest regal sí que te’l puc vendre jo!! És un calendari on cada mes hi ha una il.lustració relacionada amb un tema animalístic i tots els beneficis d’aquest calendari es donaran a Arca Internacional, una protectora d’animals de Tarragona.

Imatge de www.pexels.com

10 Regals d’Amic Invisible que et puc vendre jo

Ara ve l’època de fer molts regalets i la veritat que us volia fer cinc cèntims de coses que podeu regalar sense que us arruineu, algunes les tinc a la botiga i altres les tenen en altres comerços. En el post d’avui, us escric sobre els que em podeu comprar a mi, i la setmana vinent, faré l’altre, el de deu regals que no us puc vendre jo.
-Una pulsera: si el pressupost és baix, podem fer un regal senzill, però que quedi bé. Si l’acompanyem amb una targeta, millor que millor. I aquest Nadal, les noies de One Jewel Bcn han ideat unes targetes on imprimeixen una foto que tu vulguis (que pot ser del mòvil)en una targeta on es posa la pulsera. Més personalitzat, impossible.
-Unes arracades: n’hi ha de tots els preus, així que és un regal força flexible. Jo sempre pregunto si la persona a qui li volem regalar li agraden que pengin o que no. I a partir d’aquí, buscar una forma i un color que li lliguin amb la personalitat.
-Un collar:també és important saber si li agraden llargs o curts, de macramé, o la bijuteria més clàssica. S’obre un ventall de possibilitats força gran on tenim bijuteria tèxtil com a última incorporació.
-Una tote bag: la pots portar plegada dins de la teva bossa i en un moment donat, la treus i tens una bossa perfecta per a posar el que necessitis. N’hi ha de tots els estampats i totes les mides, així que si l’agafes amb una tela xula, ja tens el teu regal. I sempre podràs dir que l’ha fet la noia que està a la botiga, o sigui jo.
-Una tote bag reversible: vist el regal anterior, però millorat. Dues pel preu d’una. I amb la combinació d’estampats com a protagonista.
-Una tote bag amb tela de sac de cafè, que mira que m’encanten i a sobre van folrades amb teles de la Índia. Les havia vist sovint a mercats i m’encantaven i trobo que no acaben de tenir l’èxit que es mereixen. Ho canviem aquest any?
-Un necesser: mai sabré el número exacte de necessers que tinc a casa, però us dic una cosa, no n’hi ha mai prou. I els que tinc jo són a conjunt amb les tote bags.
-Un anell: he de reconèixer que no en tinc gaires, perquè hi ha moltes mides i els que tinc són ajustables. Però segur que en trobes algun que encaixi amb tu o amb la persona que l’hagi de rebre.
-Un portamonedes: en tinc de molt bonics i fins i tot d’exòtics, portats del Vietnam. I també il.lustrats.
-Un moneder vintage amb la il.lustració de l’Esther Voltà, una de les últimes incorporacions, que no em pot agradar més. Són uns moneders tipus pin up amb una il.lustració, cadascun és diferent i criden molt l’atenció, la veritat.
Espero haver-te ajudat, que agafis idees i que triomfis amb els teus regals.

L’Outlet

Quan tens un comerç, especialment de roba, cada temporada reuneixes una sèrie de peces que vas acumulant i que formen l’stock, que va creixent temporada rere temporada. I com que durant els Comerços al Carrer no he estat capaç de reduir-lo al ritme que m’agradaria, se’m va acudir obrir una zona outlet. Seria una burra plena de roba d’altres temporades a molt bon preu. Ho vaig anunciar per instagram i va tenir molt bona acollida, va venir molta gent a mirar i les peces de roba anaven marxant. En els dies del Comerç al carrer sí que anaven sortint, però molt a poc a poc, o això em semblava a mi. I llavors va passar una cosa que m’ha fet molta gràcia, una influencer de les que segueixo per instagram em va veure per xarxes i va demanar-me si li podia enviar un vestit i que volia dues peces més, però que li triés jo les peces, que li fés un look per a ella. I així ho vaig fer, li vaig preparar i li vaig enviar. Em va escriure per instagram dient que li encantaven i que moltes gràcies. I fins aquí tot bé.
Al cap d’uns dies, em llevo pel matí i el meu mòvil treia fum, i veig que la influencer ha publicat una foto amb el look que li vaig enviar i que explica tot el procés, que li vaig fer un look a cegues i que n’estava encantada. Explicava molt bé que eren peces outlet i que m’havia demanat un look a cegues. I la veritat és que la resposta va ser molt bona. Per instagram vaig estar tot el matí contestant preguntes de quines peces tenia i dues noies em van demanar dos looks a cegues, que els enviés tres peces i tres peces, que els montés dos looks amb el que a mi em semblés bé. És una de les coses que més m’agraden de la botiga, quan em deixen fer d’estilista i la veritat és que m’ho vaig passar la mar de bé montant els looks que m’havien demanat. I mira que era poc crèdula pel que fa als influencers i a la seva, mai millor dit, influència. I menys si ho feien gratis, perquè ella em va pagar les peces i jo no pensava que en faria publicitat. I menys rebre comandes per instagram, però cada cop les xarxes m’estan agradant més i al final acabaré en una granja de rehabilitació contra les adiccions tecnològiques on em pendran el mòvil, com si ho veiés.

Imatge de www.pexels.com