Les arracades

Les arracades són per a mi un complement indispensable. Tant, que si quan surto de casa no les porto, dóno mitja volta i torno a casa per a posar-me-les. I unes arracades ben acolorides poden ser un complement indispensable del nostre outfit i ens poden aportar molt color a la cara. I trobo que les arracades havien de ser un dels complements importants de la temporada d’estiu.
Les arracades d’estiu no només són de colors més llampants, sinó que s’usen materials diferents respecte als d’hivern.
A l’estiu es porten els color més llampants i els materials més lleugers com ràfia o fusta i per exemple els metal.litzats queden més per a l’hivern.
Però amb el tema de l’arribada del Covid 19 a les nostres vides, he detectat que si portes les arracades llargues te les enganxes amb la goma de la mascareta. I és un inconvenient, no ens enganyem.I des de la reobertura de la botiga, he notat que ha baixat la venda de les arracades. Però a instagram he estat veient que les marques d’arracades van a tope, així que vaig he pensat que potser eren les meves arracades. I he de dir que aquest dilluns em vaig armar de valor i vaig anar a comprar peces per a muntar arracades. I dilluns i dimarts he estat a full vinga muntar peces.
En total he fet 32 parells d’arracades, que no són porques. I he de reconèixer que em fa vergonyeta dir que he llançat al mercat la nova col.lecció d’arracades, però des que veig que influencers dient que tenen col.leccions de deco i cliques a la web i només tenen una espelma (això és veritat, encara que no ho sembli), potser hauré de deixar la vergonya enrera. Doncs sí que és veritat que les arracades que tenia eren de colors foscos i que feia mesos que no tenia novetats. I ara a l’aparador veureu llum i color amb les noves peces. Ja us diré si pròximament veig un augment de vendes.

 

Tots els accessoris que necessitarem aquest estiu

Aquest estiu serà diferent per motius obvis. Encara no tenim clar com anirem a la platja o si podrem marxar de vacances gaire lluny. El primer canvi el trobem en la incorporació de la mascareta com a novetat complement imprescindible. Mira que a mi em feia gràcia quan pel centre veia les turistes xineses amb mascareta i mireu-nos ara. Trobo que les mascaretes blaves de la farmàcia són una mica lletjotes i que, amb totes les garanties, podem portar mascaretes més xules. Amb roba de 100% cotó i filtre, jo en confecciono llises i estampades i m’agraden coordinades amb la roba que portem.
Un altre accessori que estiu darrera estiu torna a aparèixer són les pulseres. A l’hivern no en porto perquè molesten amb les mànigues i pràcticament no es veuen, però a l’estiu unes quantes pulseres de colors animen qualsevol outfit.
Les ulleres de sol també poden determinar un look. Des de les clàssiques a les més de tendència, el rang és molt gran. Jo sóc una mica clàsssica i m’agraden atemporals, així em duren diverses temporades, però les marques se les arreglen per a treure novetats cada any. És clar que amb el tema mascareta i ulleres alhora serà difícil que ens reconeguem pel carrer.Però vaja, que ens acabarem acostumant.
En un post anterior ja vaig avançar que els scrunchies serien el complement de l’estiu i la veritat és que ho seran, amb permís de les mascaretes. Els scrunchies amb els colors de l’estiu ompliran les nostres melenes. I en podem tenir de diversos colors, per així combinar amb els diferents outfits.
Seguim amb els cabells, ja fa cert temps que es veuen els passadors de perles amb lletres, les nostres inicials o alguna paraula de moda (o el nom d’alguna firma de luxe).
Els anells són també un accessori dels que portem tot l’any i a l’estiu potser ens podem trobar amb els models més llampants. Un anell amb una pedra ben acolorida o potser diverses voltes amb metalls diferents seran peces que veurem i molt aquest estiu.
El cinturó sempre és una peça que, si bé no és imprescindible, sempre afavoreix i fa que l’outfit es vegi més acabat. Sempre recordo a les meves clientes que tot millora amb un cinturó i ho crec fermament, que un vestit amb i sense cinturó pot fer canviar totalment el look.
Un mocador de seda , no pas un foulard, un mocador petit que ens podem posar al coll amb un nus i que ens donarà un aire Audrey Hepburn pot quedar d’allò més vistós. Dic que no al foulard perquè trobo que dóna molta calor, tot i que als vespres i depèn d’on estiguem passant les nostres vacances, ens pot ser de gran ajuda.
Els barrets són una peça que cada estiu torna al nostre armari. A mi personalment em té el cor robat el borsalino, un model d’allò més intemporal i que és molt fàcil de combinar. Barrets n’hi ha de tots els gustos i materials: de tela, de rafia, gorres, etc.
I l’altre dia una clienta em va recordar l’existència dels turbants, que ja sabeu que en confecciono cada estiu desde fa una pila d’anys i aquest any els tornarem a veure, d’això n’estic ben segura.
I no m’estic oblidant de les arracades, que considero que es mereixen un post per elles mateixes, així que ja sabeu de què parlaré la setmana vinent.

Imatge de www.pexels.com

Canvi d’armari

Mira que he tingut temps durant el confinament de mirar el docureality de Netflix de la Marie Kondo i ni se m’ha acudit, la veritat. En aquest post us donaré alguns tips de com fer el canvi de temporada d’hivern a estiu, ja que aquest any ens hem saltat la primavera, pràcticament de cop. Però com són tips molt generals, es poden aplicar a qualsevol època de l’any.
Primer de tot, fer neteja de l’armari d’hivern. Hem de decidir què volem conservar, què volem llençar i què volem renovar. Amb això últim em refereixo als bàsics que ens són imprescindibles, però que els tenim un pèl atrotinats. Això va destinat a samarretes blanques o de colors llisos o texans, seran les peces que necessitem comprar.
Després hem de triar entre el que volem conservar i el que no. És una decisió difícil despendre’s de part de l’armari, especialment si tenim implicació sentimental amb la roba: aquell vestit del dia del casament d’una bona amiga, aquella camisa que vam estrenar el primer dia de la nova feina i que ens va portar sort, aquell vestit que vam comprar per si ens aprimàvem i mai no va passar…en fi, hi ha mil coses que ens lliguen a les peces, per això aconsello que si és possible aquesta part de la neteja ens la faci una tercera persona. És arriscat, però d’aquesta manera veiem que quedarà una neteja a fons, ja que una persona de fora no té cap implicació sentimental amb les peces i no dubtarà a seleccionar amb un criteri objectiu.
Un cop seleccionat,dins del que s’ha quedat a la pila del no, hem de fer 3 piles: el que podem donar (sempre i quan estigui en bon estat), el que volem vendre (hi ha moltes app on podem vendre la roba que no ens posem i que està en bon estat) i el que volem llençar (perquè ja no és una peça de roba, és una rampoina).
Un cop tenim l’armari net, és aconsellable muntar uns quants looks, que així veurem el partit que podem treure del nostre armari i sobretot, així ens adonarem del que ens falta. I una altra regla que podem seguir és tres peces per dalt per cada peça de baix.
I així poc a poc construïm el nostre armari. Si ho fem temporada rere temporada, veurem que cada cop tenim un armari més complert i que ens fan falta afegir menys peces.

Imatge de www.pexels.com

La mascareta ha arribat per a quedar-se

Tot i que no han passat ni tres mesos, sembla que faci una eternitat quan vaig escriure un post on deia que els scrunchies serien el complement de moda de l’estiu. Si bé en aquell moment tot apuntava a que no anava desencaminada del tot, ens va passar per sobre una pandèmia i ara, sent una mica frívola, diré que ens equivocàvem i bastant. La mascareta serà el nou complement de moda o no serà. Al principi de la pandèmia, quan costava molt trobar-ne, ens vam unir unes quantes botigues del Cor d’Horta i en vam fer de tela per al CAP d’Horta. Se les van quedar totes i espero que fessin el fet. Vaig fer un vídeo per les xarxes i ho vaig tenir a instagram. Va ser una revolució, va tenir més de 400 visualitzacions. Vaig penjar una foto amb les mascaretes i també va ser revolucionària. Després ja es van poder aconseguir més fàcilment i la cosa es va relaxar.
Van començar a obrir les botigues i vaig aconseguir teles llises. La meva idea era fer-ne amb colors llisos per a combinar amb els vestits d’estiu, però després vaig trobar teles estampades i també en vaig cosir unes quantes. Cada cop les faig més elaborades, amb gomes de color combinades amb la tela. I acabo de començar. He vist que molts dissenyadors de moda que van començar a cosir mascaretes per a la pandèmia, han anat derivant cap a unitats més artístiques, amb teles xules, brodades i cada cop més elaborades. Jo en un principi les regalo per cada compra, però la veritat és que m’han començat a preguntar si les venia i sí, si només voleu una mascareta, també les venc. I estigueu atentes a les noves col.leccions de mascaretes que aniran sorgint, a Zara les models ja comencen a sortir a les fotos amb mascareta i això voldrà dir que d’aquí a res treuran col.lecció i si no, ja ho veureu. Jo ja les tinc fetes, no us dic més. Per una vegada vaig més ràpid que l’Amancio!

El retorn

Escric aquestes línies el diumenge abans de tornar a obrir les portes de la botiga. I de manera diferent, amb mesures d’higiene extremes i amb nous equipaments per a mi (portaré una pantalla EPI, semblaré una soldadora, es farà realitat la meva fantasia infantil d’assemblar-me a la protagonista de “Flashdance”). I és que han estat dos mesos amb la botiga tancada i un mes i mig sense publicar al blog. La veritat és que els primers quinze dies vaig anar de cul, pujant a la web, escribint articles, publicant a instagram. Després em vaig relaxar i vaig deixar de publicar al blog. Si no podíem sortir de casa, no tenia cap sentit escriure consells de moda. O com a mínim, jo ho sentia així. Tot i estar bé, no em sentia amb massa ànims. I ara que sembla que poc a poc tornarem a la normalitat, doncs vull reprendre la costum de publicar cada dimecres, com feia des de fa més de tres anys.
Espero que tots els que em llegiu estigueu bé, vosaltres i les vostres famílies. Ara ens hem d’anar ajustant als nous temps, però està sent una experiència extranya. El confinament ha estat pesat, no ens enganyem, i personalment l’he portat el millor que he pogut. Tot i que, com milers d’autònoms, m’he sentit abandonada per les tres administracions, tant del govern central, que m’ha obligat a tancar un negoci mentres no deixava de cobrar-me ni un euro; com de la Generalitat, que no m’ha ajudat en res; com de l’ajuntament, que encara m’ha ajudat menys. I especialment de l’ajuntament esperava que, com volia fer una Barcelona més social, es posés al nostre lloc, i deixés de fer veure que no s’adona que Barcelona sembla cada cop més un parc temàtic d’Inditex i de franquícies de restauració. Parlo del teixit comercial, que consti.
Doncs a partir de demà, tornaré a aixecar la persiana i espero que totes les clientes que m’han escrit durant la pandèmia (que no són poques) vinguin a veure’m i poguem xerrara una estona, encara que sigui amb mascareta. Espero que ens veiem ben aviat!

Trucs d’estilisme per a renovar l’armari

Suposo que aquests dies heu vist una pila de textos, articles i fotos on ens diuen que, com tenim temps, ens posem a ordenar l’armari. I la veritat és que ens trobem a l’inici de la primavera, així que no deixa de ser un bon moment per a fer canvis i convertir el nostre armari en un armari més sostenible.
En moltes entrevistes, hem llegit de la mà d’expertes que tenen tres o quatre peces vintage que són les que defineixen el seu armari. No només és una excel.lent idea, el fet de comprar vintage, sinó que al ser roba de diverses temporades anteriors i de trobar-les fora del circuit habitual del luxe, ens costaran quatre duros i tindrem peces ben especials.
També hem d’aplicar quan fem un estilisme és aquella màxima del “menys és més”. Un estilisme amb tres peces ja és un estilisme perfecte amb el que podrem sortir desde primera hora del matí fins a última hora del vespre, sense passar per casa i sense retocar-nos.
A l’hora de comprar, comprar poques, però bones peces. En altres articles ja us he parlat sovint de fugir com de la peste de les botigues low cost i de les seves peces que podrem dur només una temporada. Si invertim bé, podrem tenir un armari d’allò més bo, incorporant cada temporada un parell de peces de manufactura excel.lent.
Per a buscar inspiració, res com recórrer als clàssics. Tenim molts llibres d’història, o quadres on la moda és un tema important i on veiem vestits que, tot i tenir diversos segles, són de rabiosa actualitat. Molts dissenyadors beuen d’aquestes fonts i sovint miren enrere per a inspirar-se.
Un cop ja tenim el nostre armari construït, podem mirar d’arriscar amb les combinacions i així anirem innovant, sense sortir del nostre armari, però sí de la nostra zona de seguretat. En el fons la moda no deixa de ser un joc, i ja sabem si un dia no l’encertem, l’endemà tornem a començar.

Imatge de www.pexels.com

Confinats

 

Doncs sí, un article més sobre el coronavirus. Portem des de diumenge confinats a casa i la veritat que és una situació força estranya. No només perquè no havia passat mai abans, que també, sinó per la incertesa del retorn. I a més, per a donar-li emoció, us recordo que sóc autònoma i amb un negoci aturat. Trobo que en aquests moments és lògic que ens hàgim d’aturar, no és un retret, però la pregunta és:i ara què? Doncs aquests dies vaig de cul, la veritat. Estic pujant a la web els articles de la col.lecció primavera estiu i és molt entretingut, copiar les descripcions, pujar les fotos dels articles. Però així avanço i aprofito que no estic a la botiga per a avançar i així ja ho tindré fet quan torni a estar operativa.
No fa gaires dies vaig veure per la televisió una entrevista amb un polític que havia passat un parell d’anys reclús i deia que a la presó, tot i en teoria no tenia res a fer, arribava tard a tot arreu i anava estressat a les diferents activitats que la seva situació li permetia. I a mi m’està passant una mica igual, vaig de cul saltant d’una activitat a una altra i al vespre caic rodona. Que ja em va bé, no us penseu, però vaja, tampoc cal afegir més estrés a una situació que ja ho és d’alguna manera, d’estressant. També estic fent videotrucades que és una cosa que no havia fet mai, i que ara m’agrada fer-les i després, probablement les trobaré a faltar. I mai m’havia pensat que buscaria vídeos de fitness i ioga per a fer gimnàs des de casa. Ai, que aquest virus ens fa fer coses insospitades!
Home, s’ha de moure l’esquelet, que ara no camino gaire i prefereixo fer una mica de cardio que fer passadissos amunt i avall, la veritat. Però per insospitat, m’he trobat mirant-me un tutorial de monyos a instagram, a veure si estic perdent el nord.
Una cosa que vull destacar és que m’està costant el fet de vestir-me al matí, si no he de sortir, tot i que he llegit que va bé per a mantenir la moral alta, però ja he aconseguit passar del xandall al pijama, que és un grau també. Doneu-me temps.
Doncs res, que passi el confinament i recordeu que cada dia és un dia menys que ens queda.

Foto de www.pexels.com

Els lligacues triomfaran al 2020 (o això espero)

Per a inspirar-me a l’hora d’escriure i també per a estar al dia a la botiga pel que fa a les tendències em miro totes les pàgines de referència pel que fa a la moda. Miro les principals revistes , tipus Vogue o Elle i també repasso els portals que parlen de tendències i que m’encanta seguir. També m’agrada seguir els blogs de les principals prescriptores (em fa gràcia dir-ne prescriptores enlloc d’influencers, què voleu que us digui). I aquest matí he llegit un article on parlava dels scrunchies (el lligacues de tota la vida) , que es veu que guanyaran protagonisme al llarg del 2020. La veritat és que trobo que és un article prou agraït per a vendre’s (els tinc a una unitat 3 euros i dues unitats 5 euros) i la veritat és que durant els mesos de calor es venen la mar de bé.
No cal dir que l’esforç de fer-los és mínim, ja que es tracta de tallar unes tires , cosir-les i posar una goma. I ja tenim el lligacues fet. I es veu que aquest any es portaran en tamany maxi, és a dir, més grans i amb teles especials. I llavors a l’article es limitava a fer-ne una descripció dels diferents tipus de lligacues que podrem trobar a les nostres botigues favorites: comença amb uns de tons irisdiscents, després amb uns confeccionats amb una tela amb un plisat molt petit (vaig tenir una granota a la col.lecció de primavera de la mateixa tela i aquesta temporada a veure si la trobo per a fer-ne), després passa a un clàssic com l’animal print, segueix amb els scrunchies de piquets, de setí, passa pels scrunchies amb mocador, amb orelles de conill (sí, els va dur un dia l’Ariana Grande i durant un temps van fer furor), estampats, un parell que són d’organza, també repassa els d’estampat floral i remata amb un clàssic dels mesos d’estiu com són els quadres vichy.
Total, que ja puc començar a buscar retalls ben diferents i a tallar tires, que se m’ha girat feina.

Canvis de temps

Aquesta setmana està tornant a fer més fred, però la veritat és que hem passat uns dies d’autèntica primavera i he començat a vendre la nova col.lecció en ple mes de febrer, cosa que fins ara, no m’havia passat mai. Tampoc és molt normal estar en una terrassa fent un vermut el diumenge i que la meitat de la gent vagi amb màniga curta.
La veritat és que aquesta primavera avançada ens està fent tornar una mica bojos, la veritat. Jo he tingut un mes de febrer bastant parat,sol ser habitual en aquestes dates, però que ha sigut el millor des que tinc la botiga, la veritat.
Amb això vull dir que el temps ens condiciona i molt, al comerç. També és veritat que els dies que plou són dies molt fluixos pel que fa a la venta, com si el fet d’anar incòmodes amb el paraigües ens traguessin les ganes de voltar i d’anar de compres. De fet, en dies de pluja no hi ha gent ni al supermercat. Tot i que conec gent que aprofita aquests dies per anar de compres perquè saben que no trobaran gent i podran anar més tranquils. I de moment, d’ençà del Glòria, que la pluja ens ha tractat bastant bé.
Espero que es mantingui el bon temps, que ja tinc la major part de la col.lecció de primavera i tinc moltes ganes de que la pogueu veure. I ja veureu que serà posar-la i que torni a fer fred, com si ho veiés. Encara recordo que fa dos anys va fer un abril desastrós, a tope de pluja i que el sol el vam veure en foto. I que va nevar el març. De fet, les dues últimes nevades sempre han sigut en març, o sigui que no ens confiem gaire, que tela!
Sempre he pensat que això està directament relacionat amb el nostre caràcter mediterrani, sempre pendents del dia que fa i a partir d’aquí montem les nostres activitats del dia. Perquè a Sibèria,per a posar un exemple, entenc que les botigues tenen moviment tot i estar soterrats en la neu la major part de l’any.Entenc que anar a mirar aparadors no es contempli com a activitat, no sigui que es quedin glaçats al mig del carrer, però les botigues ve que funcionen, no?

Imatge de www.pexels.com

La setmana de la moda de Milà

Tots els que seguiu Instagram més o menys al dia, us haureu adonat que aquests dies han sigut les setmanes de la moda de Milan, Londres, Paris i Nova york. A més, fa un temps que a les desfilades es deixen veure les influencers a la front row de les firmes i que ho van retransmetent tot minut a minut. Això, i el moviment d’street style que generen és una font de publicitat impagable. I em sembla la mar de bé que hi participin i que ensenyin les desfilades en directe, des d’un altre punt de vista. Recordo que quan estudiava estilisme començaven els blogs de moda i la meva professora deia que eren unes nouvingudes i que no durarien gens. Doncs mira, es va equivocar.
A la setmana de la moda de Milan s’han vist unes quantes tendències que formaran part de les col.leccions d’hivern 2020-21.
Prada torna a la sastreria reinventada, amb blazers i faldilles llapis , però amb materials nous, com acolxats, gomes o vestuari de basquet.
Moschino amb Jeremy Scott al davant (tinc debilitat per aquest dissenyador, em sembla molt original i amb una capacitat de treball estratosfèrica) s’ha inspirat en Maria antonieta i el rosa ha inundat la seva col.lecció.
Fendi ha optat per les peces de sastreria, els abrics d’oficials de l’exèrcit , però acampanats, els jerseis rinxolats, faldilles acordió i les bruses d’organza han completat una col.lecció de tons grisos i neutres.
Gucci ha optat per tornar als anys 70, però també amb superposicions i tocs d’estètica grunge, que sembla que torna (una altra vegada).
Jill Sandler continua amb la seva estètica minimalista, jugant amb capes de roba i usant tons neutres i colors on predominen el blanc, el negre i el cru.
Alberta Ferretti ha creat una col.lecció de roba de dia. Predomina el color negre, però també hi ha tocs de color i delicadesa en tops i vestits fluids i amb tons vibrants.
Max Mara ha fet una col.lecció per a la dona que treballa en una oficina i on el camel ha donat pas al color gris.
Versace acostuma a anar per lliure i continua en la seva línia amb xandals amb grans cremalleres, abrics militars i vestits amb talls per tot arreu, marca de la casa.
Bottega Veneta va del clàssic al modern en un gir des que ha canviat la seva direcció, amb en Daniel Lee al capdavant. I un cop més, van ser els accessoris els protagonistes de la col.lecció.

Imatge de www.pexels.com