Un vestit a mida a Hoi An

Aquest any he estat a Vietnam i a Hoi an vaig veure una manera de fer que ja m’havien explicat des d’aquí i que em va fer molta gràcia veure amb els meus propis ulls. Hi ha una pila de botigues de teixits on, en un dia, et fan el vestit que vulguis. Són botigues grans, plenes de maniquins amb vestits per a triar, tot i que també tenen catàlegs per a que busquis el vestit que més t’agrada si no el veus exposat. I després la botiga està plena de teles de la paret al sostre.
Es tracta del següent: tu tries un model del catàleg o bé del maniquí, després t’acompanyen a triar teles, ja que cada model té una teles que li van millor que d’altres. Un cop tries el model i la tela, es posen a treballar i al dia següent vas a provar. I després del fitting, en unes hores, ja pots passar a recollir el teu model a mida. Et fan un vestit amb menys de 24 hores a un preu més que raonable (de fet, al preu d’un vestit del Zara). I hi havia diferents tipus de vestits: per a cada dia, però també hi havia la secció de festa, on el preu , tot i ser diferent, el vaig trobar molt raonable, per una 100 euros tenies un vestit de festa que seria l’enveja de la resta de convidades.
El model de negoci va vent en popa, la botiga estava a rebentar de gent, tots turistes i majorment europeus, en un carrer que estava ple de botigues que es dedicaven al mateix.
La veritat és que caldria veure com treballen les modistes en aquest tipus de negoci, però a priori la idea és bona.
Llàstima que aquí amb la història del low cost s’hagin perdut la majoria de cases on es fan aquest tipus de confecció a mida. Ja no es fa res pràcticament a mida i el que queda és negoci residual.Per no parlar de preus, ja que aquí resulta insostenible fer un vestit a mida per 100 euros. Ja me n’havien parlat, d’aquest tipus de confecció. I he de dir que la idea em va agradar força, tot i les reserves, perquè segur que els paguen poc i ja sabem com acostumen a treballar la confecció en aquests països, però no per això ha de deixar d’agradar-me.

Tendències de tardor

Segur que, a aquestes alçades, heu llegit una pila d’articles on s’exposen les tendències per a la tardor que ens ve de cara. Doncs bé, ja en teniu un més. En aquest post, exposaré quatre ratlles sobre les tendències que voldràs portar d’aquí a quatre dies. Segurament ja has vist a les botigues del centre una pila de bruses o parts de dalt amb les mànigues abullonades, amb especial presència de l’organza. Fins i tot amb samarretes de punt, on li han posat unes mànigues amb volum. Això ha convertit les bruses i tops en l’estrella del look, amb un punt marcadament romàntic.
Les espatlles marcades, amb presència de muscleres, és una de les tendències que no acaba de marxar. Especialment en les jaquetes, ja que les dues peces, però no en el seu format tradicional, vénen amb força. Les jaquetes mantenen el seu punt clàssic, però els pantalons són diferents, amb línies més allunyades del clàssic pantaló per a un dues peces. El pantaló baggy és la sorpresa de la tardor, sembla que el pantaló que va causar furor als 90 ha tornat, i ens encanta perquè són la mar de còmodes.
Pel que fa als volums, torna la tendència oversize, marcant cintura, això sí. De la passarel.la, tenim tres tendències que no sé si acabaran de quallar al carrer: llaços, cadenes i plomes. Ja sabem que , any rere any, la passarel.la proposa i els carrers disposen, així que caldrà esperar a veure si la idea acaba d’agradar. A les passarel.les, n’hem vist de tots tamanys i colors, ara toca esperar. Hem vist llaços grans en vestits, que es poden traduïr en llaçades a la part frontal d’un top. També hem vist cadenes fent de cinturó o en estampats de vestits, i una faldilla de plomes, de cara als esdeveniments de tardor, sempre ens farà quedar bé.
El setí com a teixit brillant també és tendència, tot i que a l’hora de planxar ja no ens farà pas tanta gràcia.I un dels estampats que més m’agrada, el floral, també el trobarem amb força. El color de fons serà més fosc i les flors seran roses, i jo encantada,és clar. No hi ha res més bonic que un vestit de flors. I trobarem l’estampat amb diferents formats: vestits,granotes i faldilles ens recordaran que estem a la tardor.

Imatge de www.freepik.com

Comprant la temporada vinent

Ahir vaig estar comprant la temporada de primavera estiu de Compañía Fantástica i us volia explicar que sempre compro d’un any per l’altre, pel fet de ser col.leccions i que això fa que quan arriben les peces a la botiga normalment no me’n recordo, excepte alguna excepció, i la sensació és similar a la de que arriben els reis.
Doncs ja tenim comprat la cole de l’any vinent, quan acabem just de començar les rebaixes de la temporada anterior i trobo que està força bé, a l’estiu es compra estiu i a l’hivern, hivern. Que és la manera de no embolicar-se i de comprar amb calor roba d’estiu i amb fred la roba d’hivern.
I el fet de comprar col.lecció d’un any per l’altre fa que es vegi per on aniran els trets. Compañía Fantástica sempre ha tingut uns estampats ben estridents i trobo que aquest any s’han suavitzat, i la comercial m’ha comentat que és una marca a la que les clientes li estan creixent i que depenent quin estampat ja no es posaran. Trobo que el fet de créixer amb els teus clients és una gran idea, ja ho va fer Mango en el seu moment i és veritat. Jo compro Mango des que tenia quinze anys i la marca ha anat evolucionant, si fins i tot ha incorporat home i nen quan ha sigut el moment.
Doncs de cara a l’any vinent, així a grans trets,us puc avançar que ve molt el color groc, que sent com som un país de morenos no sé jo si és massa bona idea, però aquí està. I ratlles i piquets, també. Estampats florals, animals i fruiters inunden les samarretes i parts de dalt. Per la part de baix, hi haurà pantalons llargs i curts, faldilles i vestits. Ja sé que no avanço gaire, però els meus llavis estan segellats. Hi haurà una mica de tot…i fins aquí us puc explicar, serà una sorpresa de cara a l’any vinent!!

Coses que han arribat per a quedar-se vs coses que ja pots llençar al contenidor

Una de les coses que més m’agrada de les revistes femenines, és que cada temporada em trobo un d’aquells articles que escriuen sovint sobre les tendències que ja s’obliden versus les que han arribat per a quedar-se. I moltes vegades no coincideixen amb els gustos, ni amb el que veiem al carrer. Doncs avui faré una proposta similar, deu coses que sí i sis que no, segons el meu criteri, és clar.
A la llista del sí tenim els escots quadrats, que són molt afavoridors i que han arribat per a quedar-se. Queda encaixat, i fa un escot superbonic. Les mànigues abullonades també han entrat amb força, cosa que ens porta a l’ús de l’organza com a teixit estrella d’aquesta temporada. Els quadres vichy són un dels estampats que vénen cada cert temps i sempre és d’agraïr, perquè senten la mar de bé (i a mi, m’encanta). Un altre must de temporada són les granotes i els petos, que fa que a l’hora de vestir, només pensem en una sola peça i ja ho tindrem. Els vestits i les faldilles creuades són un must, també, queden bé a tot tipus de silueta i pràcticament totes les talles, especialment a aquelles amb més corves. Pel que fa als teixits, el setí com a teixit que ara s’ha tornat tot terreny, que la veritat és que abans era un teixit de nit, però ara es troba tot tipus de looks. I el plumetti, que li passa el mateix, que ara es troba a tot tipus de look, quan era un tipus de teixit més festiu. Per acabar d’arrodonir, els banyadors asimètrics continuen el seu regnat, ara també es combinen amb peces de vestir com si fossin tops.
Pel que fa a les coses que val més anar oblidant, la bijuteria amb petxines, que ja hem portat petxines fins i tot a les sandàlies, ja està, no en volem més. I què em dieu, dels passadors dels cabells? No tenim quatre anys ,malauradament o no, per tant, ja no ens cal recollir els cabells amb passadors, encara que estiguin plens de perles. Les meves oracions han sigut escoltades i (per fi) algú ha entès que les malles de ciclista no haurien d’haver sortit de les classes d’spinning. La tendència cut out, és a dir, talls per a tot arreu, no s’ha acabat d’imposar mai del tot i ja podem oblidar-la, només era apta per a determinats tipus de silueta. Els colors neons també ens abandonen (afortunadament) perquè algú es deu haver adonat que no afavoreixen a ningú i, és clar, així, és difícil, què voleu que us digui. Les ugly sneakers, que va ser cosa de Balenciaga en un principi, no han acabat d’arrencar i jo que me n’alegro, perquè aquells sabatots no afavoreixen a ningú.

Imatge de www.pexels.com

Com vestir per a una entrevista de feina

Si bé el més important és passar l’entrevista amb el millor resultat, també el fet d’anar ben vestit serà un plus i els entesos diuen que tenim 7 segons per a causar una bona impressió. El primer és saber on anem, si és una consultoria podem anar més neutres, podem afegir una nota de color en els complements, però sense extravagàncies.
Ara diré unes quantes obvietats, però que no estaran de més: res de minifaldilles massa curtes o bé d’anar amb texans a una entrevista, segur que tenim uns pantalons negres que ens faran sortir de la zona jean. No cal passar-se amb el maquillatge ni amb el perfum, val més no arribar que passar-se. I res d’anar carregades de bijuteria, més val ser minimalista, per prudència. I les ungles arreglades, amb tons neutres, potser la manicura francesa està més que indicada.
Com que el color és important, podem començar per aquí. El vermell és un color sexual, així que millor si el desterrem i ens decantem pel blau, que indica que som de fiar (només cal veure els presentadors de televisió de quin color van) o el marró, que és un color que denota seguretat. El blanc és un color que denota sinceritat i el negre el tenim associat al luxe, però denota que la persona que el porta és reservada i que pot ser un líder. El groc és el color de la creativitat, així que si anem a una agència de publicitat ja sabem de quin color ens hem de vestir. El rosa és un color molt empàtic, així com accessible. El lila és un color que mostra ser sensible, però que apaga, així que millor si l’evitem. El verd és un color intermig, que denota tranquilitat i armonia.
Abans amb un conjunt neutre ja anàvem bé, però imagina’t que vas a una tecnològica, haurà de jugar amb el punt una mica més sport, però sense passar-te. Si no vas a Sillicon Valley ni t’entrevista en Mark Zuckergerg, valdrà més oblidar anar a l’entrevista amb bambes, però sí que pots jugar amb complements més sport. Les sabates millor que siguin tancades, si volem ensenyar els dits no hi ha problema, però ho haurem de fer tenint els dits ben arreglats i les ungles ben discretes, res d’una ungla de cada color ni res per l’estil.
També és important que anem còmodes, res d’estrenar roba que ens faci sentir insegurs o res que ens distregui del nostre objectiu, que és el de superar amb èxit l’entrevista.

Imatge de www.pexels.com

Com vestir per a una graduació

Ja s’acaben els exàmens i ara arriben les graduacions, i això vol dir sense cap dubte que podràs estrenar un vestit de festa. Encara no havia escrit cap post sobre graduacions, però ja he tingut clientes que m’han demanat que les vesteixi per a l’ ocasió. Jo quan estudiava no fèiem graduacions, acabàvem el curs i cap a casa. I trobo que està molt bé que es celebri que s’ha acabat una etapa, i més si suposa estrenar roba nova. Hi ha diverses opcions i us escric uns tips per a les diverses possibilitats que hi ha per anar ben vestida en aquesta ocasió.
És important que vagis còmoda i si no estàs acostumada als vestits llargs potser la millor opció serà un vestit curt de festa. Així, si li canvies les sabates i els accessoris podràs reciclar-lo per a un casament.
Els que em llegiu sovint ja sabeu que sóc una fan dels estampats florals i, en aquesta ocasió, tampoc poden faltar.I poden ser flors petites tipus Liberty o més l’estampat floral gran, com a punt fort del vestit. I els volants també són un element que no pot faltar. Poden ser en efecte cascada, que és una de les tendències de la temporada. O un escot amb volants que deixen una espatlla al descobert. A la part de la faldilla, tant els volants com els plisats et faran sentir la reina de la festa.
També els escots a l’esquena són molt afavoridors.
Si t’agrada l’estil romàntic, ja saps que aquests vestits amb blondes són perfectes si els tries en color rosa empolsat o nude.En aquest estil trobarem transparències i teixits com blondes i puntes.
Si t’agraden els vestits llargs, tens l’opció minimalista de models rectes amb escot paraula d’honor o bé asimètric. Si pel contrari penses que no et gradues cada dia i vols tirar la casa per la finestra, perquè vols un vestit d’aquells que no et posaràs cada dia pots optar per un tres en un: transparències, blondes i volants.
Si sortim dels vestits, una opció que jo venc sovint a la botiga per a les graduacions és una granota, i sempre de pantaló llarg. Vas de llarg, però sense anar amb vestit.És una opció arreglada, però amb un punt més informal, que després de la cerimònia acostuma a haver festa i ens haurem de vestir adequadament per a l’esdeveniment.
També podem optar per a dues peces: un top amb faldilla, que millor si és de mida llarga o midi, també tenim l’opció de la faldilla de tul, que sempre fa festa i la podrem reciclar per a cada dia.
I una altra opció son les dues peces amb pantaló, llavors haurem de sofisticar la peça de dalt, que sigui un top amb personalitat. I els pantalons que siguin amples, tipus palazzo, que són elegants sense gaires artificis.
I fins aquí les opcions que us proposo. Ja sabeu que és important triar un look que no segueixi massa les tendències, que les fotos d’aquest moment les recordarem sempre i a veure si d’aquí deu anys us trobeu que potser us vau passar de modernor. Però el més important serà fruir del moment i viure la festa.

Imatge de www.pexels.com

El Comerç al carrer

El dissabte passat va ser el Comerç al Carrer que fem cada any el primer cap de setmana de juny i sempre em passen una pila de coses durant el dia. Així que val la pena dedicar-li un post, fent un parèntesi als temes de moda.
Doncs bé, ens van citar a primera hora del matí de dissabte per a muntar la carpa, que és el moment més traumàtic del dia, perquè, tot i que sempre m’ajuda la meva amiga Gema,la veritat és que ens costa una estona muntar-la. I més aquest cop, que ens vam trobar que ens faltava una peça. I no la vam trobar per enlloc. He de reconèixer que vaig estar a punt de plorar i tot, sort que a l’oficina del Cor d’Horta tenien peces de sobres i vam acabar muntant la carpa sense más incidents. Amb el microinfart incorporat, és clar.
En aquests mercats sempre m’acompanya la Gema, que estar sola es fa moooolt avorrit i és una manera de viure’l una mica diferent. I vam muntar les burres a la botiga, les vam baixar i vam muntar la taula, on posem bijuteria i les peces tèxtils més petites.
I va començar el nostre dia, va anar venint gent i aquí és on comencem sempre a passar-nos-ho bé. Parlar amb les clientes, amb la gent del barri, amb els amics que et visiten. I comencen a passar coses, com que et deixes una alarma posada en una peça i has de pujar amb la clienta a la botiga per tal de treure-la. O bé que una clienta es provi la roba sense que li importi quedar-se en sostenidors durant una estona al mig del carrer (vam ser prou discretes, però potser la va veure més d’una persona).
A l’hora de dinar, com que baixa l’afluència de públic, es crea una germanor amb la resta de botiguers que hauríeu de veure la que hi havia muntada a Baixada de la plana, amb fideuà, cava, pastís i tots junts dinant a la fresca.
Sí que és veritat que durant el migdia i primera hora de la tarda va fer força calor, però a principis de juny ja és el que toca.
I va anar passant la tarda i vam seguir rebent visites fins que, gairebé sense adonar-nos, va ser l’hora de plegar. Va coincidir que hi havia un concert i vam plegar al ritme de la música. No cal dir que després d’un dia de fira, deixem els trastos a la botiga tal qual arribem i ja el dilluns serà un altre dia. I el dilluns següent vaig venir una estona abans i ho vaig deixar tot enllestit, com si no hagués passat res.
I ara toca esperar a la propera, que serà cap allà el mes de Setembre. Ens veurem aviat!!

Tendències d’aquest estiu que ja portava la teva àvia:

Cada estiu veiem noves tendències i ens pensem que són trencadores i que serem les primeres a dur-les, i resulta que les nostres iaies ja anavan estiloses fa una barbaritat de temps. I ja veureu que tinc raó quan acabeu de llegir aquest post. Comencem a repassar-les:
La cadena de botigues de l’Amancio ha usat aquesta temporada l’organza, especialment en bruses amb línies clàssiques i mànigues abullonades.I amb presència de llaços, també. Les havíem vist abans a les passarel.les, però han arribat al carrer i per a quedar-se.
Una de les pel.lícules clàssiques que va posar de moda l’estil safari va ser “Mogambo”, que data de l’any 1953 on l’Ava Gardner i la Grace Kelly rivalitzaven en estil davant de la mirada de Clark Gable vestides amb uns pantalons caquis de tall alt i una brusa fluida (entre altres looks) que aquest any hem vist a botigues de marques low cost. I és que el safari és un d’aquells estils que cada cert temps torna a aparèixer durant un parell de temporades.
El crop top ja fa un parell de temporades que cueja i aquesta temporada el veurem combinat amb faldilles llargues fins als peus. Si el conjunt és monocolor, ja el duia la teva àvia cap allà els anys 30. Si tens una cerimònia aquesta temporada pots provar aquesta combinació , que segur que serà un èxit, especialment si inclous piquets, tendència del 2019.
En el post dedicat a Coco Chanel, ja parlava de la combinació de pantalons palazzo amb tops de punt, que ella va posar de moda i que probablement portarem aquesta temporada. Són realment afavoridors els pantalons fluids combinat amb un top en contrast a la part de dalt.
Les faldilles midi són un must i aquesta temporada arriben amb força les de setí, que si veieu “Las chicas del cable”, sèrie ambientada als als 20 i 30, ja veureu de què us estic parlant.
Així que ja saps, potser el fet que t’agradi la moda és perquè ho portes als gens, no trobes?

Imatge de www.pexels.com

Nunoya, una botiga de teles diferent

Una botiga de tela que m’agrada especialment i que he recuperat últimament és Nunoya, una botiga de teles japoneses. Dic recuperar perquè feia molt temps que no hi anava. És una botiga coneguda principalment per tenir teles japoneses, però també s’hi poden trobar teles europees i americanes. Fins i tot tenen la firma Liberty London, que són teles amb estampat floral molt imitades, però que la marca original no la tenen a tot arreu.
La primera vegada que hi vaig anar va ser amb ma mare, que vam comprar una tela per a fer-me una faldilla (jo encara no cosia)que vaig portar moltíssim. I la botiga va canviar d’ubicació (ara estan al carrer Trafalgar) i ja no em venia de pas, amb la qual cosa hi vaig deixar de pensar, fins que fa poc vaig passar per davant i em vaig decidir a entrar. Buscava teles per a fer bandanes per als cabells, que l’any passat en vaig fer per primer cop i van triomfar d’allò més. I quan vaig entrar vaig veure tantes teles que en un principi em vaig atabalar i tot. M’acostuma a passar, m’atabalo fàcilment quan estic rodejada de teles. Sé que sembla una tonteria, però és aquella sensació de papallones a l’estómac, de veure tantes teles i de pensar què en faré. La propietària és una noia japonesa que parla català (ja sabeu que a mi aquestes coses m’encanten) i et deixa al teu aire, com a mi m’agrada.
Fins i tot em va deixar fer fotos, que al minut ja estaven a l’instagram de la meva botiga. A mi les teles que més m’agraden són les japoneses i especialment les d’estampat floral. Les venen a metres i també hi ha una secció de retalls per als amants del patchwork. També hi ha una zona outlet, on es poden trobar autèntiques joies.
S’hi poden trobar lonetes i teles per a tapisseria i per a la decoració de la llar, també.
Jo vaig sortir amb un parell de teles japoneses estampades que les vaig convertir en bandanes ràpidament. I va ser posar-les a l’aparador i començar a volar. Total, que hi hauré de tornar ben aviat!

Coco Chanel, una icona que encara avui és massa moderna

No cal que us expliqui qui va ser Coco Chanel perquè continua sent una icona de la moda i és un d’aquells personatges que sempre serà modern. Això els passa als visionaris que neixen en un temps que no els correspon. Coco Chanel va ser avançada en moltes facetes, no només en la moda, ja que la seva vida personal la va portar com ella va voler i li va ocasionar mals de caps i escàndols que, lluny de fer-la fer-se enrere, la van fer més forta i van construir la dona independent que va arribar a ser.
Pel que fa a la moda, feia una cosa que actualment li ha copiat (o s’hi ha inspirat) la Victoria Beckham i és que porta els seus propis dissenys i sempre abans de que surtin a les col.leccions, amb la qual cosa quan estan a la venda ja s’han vist a la premsa. Si això no és marketing 2.0 ja em podeu dir què és. I hi ha moltes peces de Chanel que encara ara són molt modernes i que les portem en el nostre dia a dia, com ara veurem. Li va tocar una època en que les dones començaven a ser alliberades dels corsés i ella volia transformar la moda en comoditat i practicitat per a la vida d’aquella època, que anava canviant a gran velocitat. Va posar els pantalons palazzo als armaris femenins amb una gran acceptació i va ser ella la primera a dur-los (amb un gran escàndol, també). Va adaptar l’estil masculí a l’armari femení amb gran èxit, va posar de moda les samarretes d’estiu amb pantalons i espardenyes. També va causar sensació amb la samarreta a ratlles pròpia de la marina que va treure en una de les seves col.leccions. Potser per a conservar un punt de coqueteria va mantenir els collars de perles com una de les seves icones que a dia d’avui encara perduren.
També li devem el little black dress que va tenir l’atreviment de posar-se en una estrena teatral quan era el color destinat al dol i va causar un escàndol a la societat parisina de l’època. I ha resultat ser un clàssic a nivell planetari, que no passa de moda i que ens ha tret de molts mal de caps estilístics.
També la llargada de les faldilles midi va ser una de les seves aportacions, així com l’ús de teixits brillants i satinats, d’inspiració oriental. Actualment a la botiga tinc kimonos a la venda que ben bé podrien ser l’herència d’aquesta tendència.
El seu estil ha estat un llegat per a moltes de les generacions posteriors i la marca Chanel encara avui és un dels referents en el luxe i dels més imitats a nivell de carrer.