Els anys 60

El clàssic estil New Look arriba a les acaballes i més quan mor el seu creador, Christian Dior. L’any 1964 Mary Quant inclou per primer cop la minifaldilla a la seva col.lecció d’estiu. Va ser una revolució, però també molt criticada. De tota manera, molt aviat es van incloure minifaldilles a totes les col.leccions. La faldilla ja no cobria els genolls i va ser Jackie Kennedy qui la va popularitzar. Una dissenyadora que mai va acceptar la minifaldilla va ser Coco Chanel, que durant aquesta dècada va crear el seu clàssic vestit de dues peces que encara avui es considera imprescindible per a qualsevol dona elegant i que s’ha imitat fins a l’avorriment per marques mainstreem i per modistes de tot el món.

Durant aquesta dècada, mana el prêt-à-porter, millora la situació econòmica i això fa que la moda visqui un gran moment.
És en aquest moment quan es comença a veure a diferents generacions que volen vestir igual. Fins als 50 estava molt diferenciada la manera de vestir per edats, però als 60 tothom abraça l’estil juvenil. Una de les icones de l’època ve de França i és la Brigitte Bardot, que després s’ha vist que no ha sabut adaptar-se al pas del temps. Tothom volia portar els cabells (ben crepats) i els ulls (ben marcats)com ella.
L’any 62 neix el moviment ye-ye, on es passa de l’estil juvenil a vestits tipus princesa o imperi, escots rodons i màniga curta, tipus escolar.
Les peces es separen del cos i els vestits baby doll són els més populars. Desapareixen les costures de les mitges, els barrets adopten un aire camperol i els bikinis són cada cop més petits, com els que portem actualment.

Les línies són molt efímeres, les tendències canvien i la moda s’agilitza en resposta al mercat.Un parell de moviments que podem destacar d’aquesta època és el Op Art i el Futurisme.
El primer correspon a un moviment artístic abstracte on combinen blanc i negre i formen estructures repetitives, com si fos un tauler d’escacs.
El futurisme va ser el moviment de línies marcades on van destacar Courreges i Paco Rabanne, va ser una corrent que auguraba un món millor, més racional, però també més creatiu.

Pel que fa a la moda masculina, no hi ha grans novetats, els homes van amb dues peces i a l’estiu es posen de moda les camises i polos Fred Perry i Lacoste, que cinquanta anys després, no han canviat gaire i continuen sent un clàssic de moda.

Imatge de www.freepik.com

Els anys 70

Els anys 70 són la dècada on la moda americana perd força i el centre de totes les tendències es troba a Londres. Anglaterra es converteix en el centre de totes les mirades a partir de la irrupció de la minifaldilla (mèrit de Mary Quant) i és d’on sorgiran les tribus urbanes que marcaran l’estil de la dècada.
S’ha de destacar que es diferenciava entre la moda de dia (colors i teixits neutres i formes més recatades) i la moda de nit, on explosionaven totes les formes i colors i on s’usaven teixits sintètics i plàstics.
Si ens parem a veure com eren les faldilles, hi havia tres mides, que curiosament han arribat fins a l’actualitat: la minifaldilla, 10 o 15 cm per sobre del genoll, la midi (just cobrint els genolls) i la maxi (llarga fins als turmells).
Les marques de luxe ja no són volgudes per la joventut, tot i que no perden prestigi.

Als anys 70 comença la moda unisex, la roba masculina incorpora més colors. Els dos sexes porten pantalons de campana i alts de cintura, amb la part de dalt ben cenyida.Els abrics llargs es combinen amb faldilles curtes i les sabates són altes i quadrades.
Dues de les tribus urbanes que neixen en aquesta època són els hippies i els punks, que són pols oposats.
El moviment hippie s’inicia en aquesta dècada i es caracteritza per l’anarquia no violenta, la tornada a la natura i la preocupació pel medi ambient. Pel que fa a la moda, la roba és de colors brillants, amb estampats florals i teixits destenyits.
Les camises llargues i els pantalons de campana són molt utilitzats i fins i tot hi havia molts que fabricaven la seva pròpia roba com a protesta davant de la cultura consumista.

El moviment punk va sortir més tard, cap al 1975 com a expressió inconformista. Quan pensem en el punk ens venen al cap imatges com el cuir amb xinxetes, els cabells de punta i els pantalons ben estrets. Tot això és correcte, però en el look punk es combinen elements de glam, de rock dels 50, de la cultura rastafari , el reggae i fins i tot el look sado. Una de les dissenyadores o , perquè no dir-ho, la dissenyadora que relacionem amb aquest moviment és la Vivienne Westwood, que continua a la cresta de la onada presentant col.leccions a les passarel.les internacionals any rere any. I segueix sent punk, no em negareu que no té mèrit, perquè actualment té 77 anys.
Les claus d’aquest estil és la roba negra (també el vermell s’acceptava força), molt gastada, xinxetes, collarets de gos, piercings, texans ajustats i animal print. I, és clar, els cabells de colors i ben punxeguts.

Imatge de www.pexels.com

Els anys 80

El lema dels anys 80 va ser “vesteix com vulguis”,tot estava permès. El cinema sempre ha reflectit la moda i una pel.lícula que va ser molt imitada i que va marcar el principi dels anys 80 va ser “Fiebre de sábado noche”, tot i que es va rodar a finals dels 70. El personatge de John Travolta va ser molt imitat i encara aquest 2018 el propi Travolta l’ha recuperat per al número musical que es va fer per obrir la cerimònia de l’entrega dels Oscar. Per a les noies, el model a seguir va ser la Madonna, icona d’aquella època i que encara ara marca tendències pel que fa a la moda. En aquella dècada, va posar de moda la superposició de peces, les blondes, els guants amb els dits tallats, els llaços , les creus i els cabells ben despentinats (amb els anys, ha millorat i molt pel que fa a estètica capil.lar).

Molta de la influència va venir un cop més d’Estats Units i de les sèries que s’hi feien. Si recordem Falcon Crest i com anaven vestides les seves protagonistes veurem com era l’elegància de la dècada. Per a l’estil masculí informal, les jaquetes amb les màniques arremangades i samarreta a sota com duia el Don Johnson a Miami Vice. Encara recordo que els meus avis veien “Las chicas de oro” per com anaven vestides les seves protagonistes, dones de certa edat, però vestides a la última.
Un altre artista, també americà, i icona de la moda va ser Michael Jackson. La jaqueta vermella d’inspiració militar encara ara és un referent que es veu a les passarel.les col.lecció rere col.lecció.I també els mitjons blancs i el guant de pedreria van passar a la història per a sempre.

En aquesta dècada es posa de moda que les blondes de la roba interior quedin a la vista (tendència que ara torna a estar de moda), cuir i cadenes, roba oversize , tot amb esperit rebel.
Sense tenir res a veure, també es posa de moda la roba d’una tribu urbana que s’inicia en aquesta època, els yuppies, tots perfectament vestits amb peces d’Armani, ben estructurades (i amb muscleres, que amenaçen amb tornar). I un altre cop, si tornem al cinema, la imatge de la Melanie Griffith a “Armas de mujer”, agafant el vaixell per arribar al Manhattan dels 80 vestida amb un dos peces i unes bambes blanques també és un fidel reflexe de l’època.
Trobo que de cada dècada hi ha coses que queden i coses que espero que no tornin mai, però ja se sap que està tot inventat i que la moda és cíclica.

Imatge de www.pexels.com

 

Tendències de moda: els anys 90

Si mireu revistes de tendències i acostumeu a seguir firmes mainstreem, us haureu adonat que una de les tendències que ve amb força és la dels anys 90.
El líder d’aquesta època en l’opinió pública i en la moda és els Estats Units , des d’on es van produïr sèries televisives i vídeos musicals que van influir en l’estil de la joventut de tots els continents. A mi personalment quan penso en els 90 sempre em ve al cap la sèrie “Sensación de vivir”, m’encantava com anaven vestits (la trames solien ser de traca, però jo hi estava enganxadíssima). Recordo que la feien els divendres al vespre i després feien “Melrose Place”, un altre mite dels 90.
Tornant a la moda,durant aquesta dècada la roba esportiva va sortir al carrer, el xandal es duia a totes hores, a l’hivern combinat amb anorak i a l’estiu la versió pantaló curt i samarreta amb logo.

Es duia la part de dalt estreta i de baix va tornar la campana (com ara, que arriba amb força i jo estic encantada).
Les claus de l’estil dels 90 van ser els crops tops, les transparències , els colors flúor, looks oversize, plataformes, samarretes amb logo i vestits de dues peces.
Si recordeu a les Spice Girls de la primera època entendreu perfectament de què estic parlant.
El grunge (la culpa va ser del grup de rock Nirvana) va esdevenir un estil amb aspecte descuidat que, tot i que en un principi anava en contra de la moda, va acabar convertint-se en una moda que va causar furor.
Seguint amb els dissenyadors americans, dos dels dissenyadors més minimalistes del moment, Donna Karan i Calvin Klein, van esdevenir icones de la època. Era el contrari que les tendències coloristes: senzill, net i linial, amb tons monocolors i sense estridències.

Una de les icones dels 90 van ser les top models, que van endur-se tot el protagonisme i la majoria d’elles continua en actiu actualment. La Cindy Crawford i la Claudia Schiffer eren les meves favorites i continuen a primera línea ocupant portades per tot el món.
També durant els 90 van aparèixer els piercings i tatuatges i sembla que encara no han marxat. Això va portar l’estil gothic chic, la combinació de làtex i tul , sempre de color negre, que va arrasar a les passarel.les.

Com es pot veure, en aquesta dècada hi ha molts canvis en la moda i cada cop aquests canvis són més radicals d’una temporada a una altra: comencen les tendències efímeres.

Imatge de www.pexels.com

 

Maneres d’entendre la moda

Les diferents formes d’entendre la moda també estan relacionades amb la seva producció. Canvien les seves característiques, el seu públic i per suposat, els seus dissenys.
-Alta costura: és la moda feta a mà i a mida per a un determinat client. Sempre es confecciona amb teixits de qualitat i el que els diferencia de la resta són els seus acabats, cuidats al màxim. A França, país que la va veure néixer, el terme “haute couture” està protegit per llei i és definit i regulat per la Càmara sindical de l’Alta Costura francesa. És l’organisme que s’encarrega de les normes de producció i decideix quins dissenyadors poden desfilar. Per a poder desfilar com alta costura, el dissenyador ha de rebre una invitació expressa de la càmara. Algunes de les característiques que han de reunir aquestes firmes per a poder ser considerades són les següents:

-Dissenyar roba sota comanda i a mida, amb un mínim de dues proves per disseny.
-Vendre únicament un disseny de cada peça de la col.lecció per continent.
-Comptar amb un atelier a París amb un número determinat d’artesans.
-Mostrar dues col.leccions per any.

-Prêt-à-porter: literalment significa llest per a portar. Es diferencia de l’alta costura en que es fabriquen en sèrie amb patrons per talles que es repeteixen a demanda. Pierre Cardin va ser el primer modista en fer-lo servir, en un intent de democratitzar la moda. Va començar a fabricar en sèrie, rebent crítiques per part dels seus companys, que van haver de rectificar al veure la rentabilitat de la idea. Actualment, tots els dissenyadors fan prêt-à-porter mentres que només uns quants fan alta costura.
Hi ha dues coleccions a l’any i en ocasions s’afegeix una tercera de Creuer o Resort, que en el seu origen era roba pensada per a períodes vacacionals.

-Fast fashion:és la moda ràpida. El terme fa referència al consum continuat de peces de roba i complements que es posen a la venda amb una gran rotació, a preus barats i amb grans produccions en cadena. Les botigues d’aquest tipus de moda tenen col.leccions noves pràcticament cada setmana. En la meva opinió, és la que la moda que promou la compra per impuls, ja que si t’ho penses molt, quan tornes a la botiga ja no queda res del que has vist fa uns dies.
-Slow fashion: es caracteritza per la producció en petites sèries, amb la major durabilitat i sent sostenibles. Tenyeixen la roba a mà, la fabricació és de baix impacte per al medi ambient, aposten per teixits naturals i s’engloven dins del comerç just. És un tipus de moda que es centra en la qualitat, en un intent de preservar les tradicions i materials locals.

Foto de www.freepik.es creada per rawpixel.com

Tipus de tendències: macrotendències i microtendències

Hi ha macrotendències i microtendències, tendències locals i altres universals, tendències a llarg i curt termini.
Les macrotendències són a la vegada globals i a llarg termini mentres que les microtendències són a curt termini i amb un caràcter més local.
Una macrotendència és una tendència que té llarga vida. Són tendències globals, que perduren en el temps i s’imposen com un estil de vida. Són tendències que afecten al futur dels negocis. Per posar algun exemple, seria el canvi en el consum a partir de l’augment de les botigues low cost, que ha comportat un augment de l´ús de la roba casual i de l’augment del made in China.
Altres macros serien l’augment de les compres per internet, que ens permet comprar còmodament desde casa i en qualsevol moment. Una altra macrotendència sorgida de les dues anteriors amb contraposició és l’increment de les col.leccions ecològiques.
Les microtendències serien el que denominem modes passatgeres, que canvien cada temporada. Són tendències que causen furor una temporada i ja a la següent es consideren demodé, tot i que tornen com a tendència altres temporades, ja que sabem que la moda és cíclica i tot torna.
Aquesta tardor estaran presents les següents tendències (entre moltes altres):
-Pantalons amples, desterrem els pantalons estrets (per fi)
-Conjunt oversize: com si el conjunt que portes fós del teu xicot.
-Els quadres, aquest estampat sempre torna. I els clapejats marxaran, quina pena!
-Animal print: sembla que mai hagi marxat, és una tendència que al comptar amb diferents possibilitats (zebra, tigre, lleopard, etcètera) sempre el tenim present, d’una manera o altra.
-El marró xocolata serà un dels colors de la temporada, encara que s’anuncien amb força els flúor, tot i que jo no ho acabo de veure.
-Sabates planes i amb punta: espero que sigui així, que jo ja els tinc i l’any passat no en vaig dur d’altres!

Tipus d’estampat

Al post d’avui parlarem sobre els diferents tipus d’estampats i, com n’hi ha una infinitat, he escollit els principals, com a mínim els que a mi m’ho semblen:
-Ratlles: és l’estampat clàssic i senzill que mai passa de moda. Poden ser ratlles horitzontals, verticals o marineres, combinant blau marí i blanc. És curiós saber que l’estampat mariner correspon a l’uniforme que portaven els mariners perquè així era fàcil veure’ls si queien a l’aigua.
-Ratlla diplomàtica: és un estampat teixit sobre un fons color fosc formant ratlles fines, molt freqüent en vestits jaqueta tant masculins com femenins.
-Polka dot: o els estampats clapejats de tota la vida. Ens remet a la moda flamenca i té sempre un punt naïf molt femení.
-Camuflatge o militar: aquest estampat que obviament ve de la moda militar, com moltes altres tendències, és perfecte per a atrevides. El color principal és el camuflatge en tons verdosos, però moltes vegades s’usa en diferents colors, especialment sobre les passarel.les.
-Animal print: com el seu nom indica, aquest estampat fa referència al pèl d’algun animal. El més habitual és el lleopard, però també els trobem de zebra o serp.
-Quadres vichy: aquest estampat té un aire vintage que aporta molta distinció a qualsevol outfit. Personalment em sembla molt afavoridor. El nom li ve per la ciutat francesa i el va posar de moda Brigitte Bardot que el va portar com a vestit de núvia el 1959. I també l’hem vist en moltes bates escolars.
-Quadres escocesos : aquest teixit d’origen escocès s’ha globalitzat sent ja un habitual en els outfits d’hivern. Encara que el més comú és el vermell també es poden trobar en verd o en blau , els colors els usaven els diferents clans per a distingir-se. En un principi, es fabricaven amb llana, però avui dia s’estampa en qualsevol material.
-Paisley: aquest curiós estampat amb forma de llàgrima corba té el seu origen a Pèrsia, però se’l denomina Paisley perquè els teixedors de la ciutat de Paisley, a Escòcia, el van fer molt popular.
-Floral: aquest tipus d’estampat no necessita explicació i és sens dubte el més comú. en concret dins de l’estampat floral destaca el liberty consistent en petites flors col.locades simètricament. El seu origen està al 1939, quan Arthur Lasenby Liberty, un comerciant britànic, va crear la seva companyia Liberty of London, en la qual destaquen les teles florals. És una marca registrada i segueix sent un referent.
-Pota de gall: un estampat d’aquests que mai acaba d’anar-se’n , és molt cridaner i dóna una apariència bastant formal, sempre és bicolor i habitualment blanc i negre.
-Patchwork: és la mescla de teixits diferents en una mateixa peça. Literalment significa treball amb pegats o pedaços.
-Tye dye: és el típic estampat hippie degradat i desigual que fàcilment es pot fer a casa, amb tinys i nusos. És molt desenfadat i cada estiu torna a nosaltres. És perfecte per a festivals o escapades d’estiu.
-Jacquard: el tel.ler de Jacquard va ser inventat per Joseph Marie Jacquard el 1801. Són estampats a gran escala. Els mecanismes complexes d’aquest tipus de tel.ler fan possible la realització d’estampats (flors, fulles, dissenys abstractes o qualsevol dibuix), que no poden realitzar-se amb màquines d’impressió convencionals.
-Príncep de Gal.les: un altre dels clàssics eterns, és un tipus de disseny de dos colors en forma de quadres, a vegades s’afegeix un tercer color. solen ser colors com el blanc o el gris junt amb el negre, o bé colors més apagats. Aquest disseny fou popularitzat pel Duc de Windsor quan era Príncep de Gal.les. Des del punt de vista tècnic, en realitat és un tipus de tweed.
-El tweed , el nom del qual prové del riu Tweed d’Escòcia, és un teixit de llana, càlid i resistent. Sovint mostra el patró en forma d’espina de peix. És molt característic de les jaquetes Chanel.

Imatge de www.pexels.com

De viatge (a Indonèsia)

Quan vaig de viatge, sempre aprofito per a veure com són les botigues de roba (bé, si he de ser sincera, sempre m’han agradat molt les botigues de roba i ja me les mirava molt abans de tenir la meva). Aquest any he viatjat a Indonèsia, país on tristament a una de les seves illes hi ha moltes fàbriques que cusen per a les grans marques low cost i on tracten als seus treballadors de mala manera, com ja he comentat en posts anteriors. Però jo anava a veure les botigues i els mercats de Bali i Flores, a veure què em trobava. I la veritat és que m’he trobat una mica de tot. A les ciutats més turístiques de Bali, com Ubud , les botigues podrien estar a Eivissa o al Born sense desentonar. Ara bé, si vols autenticitat, el mercat, que a mi em va encantar. Hi ha tantes parades que t’hi pots passar un dia i no sé si acabaries de veure-ho tot! Hi havia roba, teles, complements, decoració…un somni per als amants del shopping!! Allà vaig fer compres per a la botiga, bosses i unes teles balineses que ja estic maquinant què en faré.
A l’illa de Flores ja la cosa va canviar, perquè per la part menys turística de l’illa, els teixits que vaig trobar van ser els que fan en telers de manera manual,i que te’ls venen a les cases, sense que hi hagi botiga. Les exposen a la part de fora i si t’interessa, demanes preu i tanques el tracte. També vaig veure màquines de cosir a petites botigues on tenien una mica de tot i també feien arranjaments, pel que es veu. Fins i tot en un mercat vaig trobar-me a una senyora que feia arranjaments i que tenia una parada sencilla on estava amb la màquina de cosir treballant, mentres el seu fill en una parada propera venia fruita i verdura. A la part més turística de Flores, a Labuan Bajo, les botigues ja eren més estàndard i trobaves peces de vestir balineses, però per als estrangers, que per a que et senti bé una faldilla balinesa com les que porten les locals has de tenir un cos tipus asiàtic, sense massa corves, que si no,et queda fatal. I no ho dic per dir, ho vaig poder comprovar en persona!
Molts negocis a les zones turístiques són d’europeus, així que, qui sap, igual algun dia obro una sucursal de la botiga a prop de l’Indic!!

La maleta perfecta (versió estiu 2018)

A mi fer la maleta sempre m’ha agradat perquè trobo que marca l’inici del viatge que estem a punt de començar. El post d’avui serà sobre una maleta vacacional a una destinació de platja, perquè variants de maletes n’hi ha moltes, en funció de si viatgem un cap de setmana, o si és un viatge llarg, o si és un viatge cultural o un d’esportiu.
Com que nosaltres marxem a la platja, farem la maleta de la següent manera:
Primer de tot, la roba interior. Una peça per cada dia i que en sobrin un parell per si de cas. El pijama i el bikini són molt importants, també. Pijama només en cal un i bikini com a mínim 2 o 3 si estem uns dies a la platja. Podem afegir un banyador que en un moment donat ens podrà servir de body, també. Si ho diu la revista Vogue no la contradirem.
De parts de baix proposo el següent: un parell de shorts, un parell de faldilles i uns pantalons llargs fins. Per a cada part de baix jo recomano dues parts de dalt. Podem incloure tops de tirants, samarretes de cotó llises i estampades; i una jaqueta texana per si fa vent o baixen les temperatures al vespre.
També agafarem dos vestits, a poder ser que siguin versàtils,d’aquests tot terreny que ens serveixin tant per a sortir a sopar com per a fer un gelat a mitja tarda.
Pel que fa al calçat, unes sandàlies planes, unes cunyes i unes xancletes que ens serviran tant per a la platja com per a estar a l’hotel còmodament.
Quan ja tinguem la maleta feta, no cal patir ni dubtar, que si ens hem deixat alguna cosa, segur que a la nostra destinació la podrem trobar sense problemes i si no, segur que no era important, perquè dels imprescindibles segur que no ens oblidem

Imatge de www.pexels.com

Siluetes destacades

Les siluetes principals que ens ocuparan en aquest post són les següents:
-En forma de lletra X: és aquella silueta que presenta un punt molt estret en el centre i tant per dalt com per baix és ample. La cintura és molt cenyida i les caderes i espatlles es destaquen.
-Tall imperi: és el tipus de tall que desplaça la cintura cap amunt, just queda el tall sota el pit. És el tall característic de l’estil del Neoclàssic. És el tall que va venir després que s’acabés la moda dels corsés, que tant escanyaven a les dones durant tant de temps. En el seu moment, va suposar una alliberació. Sovint és un tall que ens recorda els vestits d’embarassada, però si va acompanyat d’un escot molt baix, pot resultar molt afavoridor.
-Silueta pèplum: es caracteritza per un tall habitualment a la cintura del que parteix una peça lleugerament ondulada, a mitja capa.
-Evasé: és el tall que, a diferència del recte, es desenganxa dels costats, de tal manera que la faldilla guanya vol i presenta una forma acampanada.
-Assimètric: és una silueta o peça que presenten una assimetria, per exemple que de davant sigui més curta que de darrera o bé que tingui un sol tirant i l’altra espatlla quedi a l’aire.
-Cocoon: forma que ens recorda el capoll d’una papallona. És una creació del dissenyador Balenciaga i s’usa sovint en abrics.
-Oversize: és una silueta molt ample, quedant les peces molt amples ja que tenen unes mides superiors a les que haurien de correspondre a la persona que les porta.

Imatge de www.freepik.com