Rebaixes diferents o com fer un consum responsable en aquest període

L’altre dia llegia que des que es van liberalitzar les dates de les Rebaixes (ara es poden fer pràcticament quan es vulgui),les grans cadenes de moda low cost s’han acostumat a estar permanentment amb descomptes i això s’ha traslladat a canvis en la manera de consumir.El consumidor ja està acostumat a comprar per preu i que es pensi que en certa manera l’estan estafant, perquè si li poden vendre amb descompte per què ha de pagar el preu sencer.
En això ens diferenciem el petit comerç, que venem col.lecció i que ens allunyem d’entrades de novetats constants i de la fast fashion que tant ens ha acabat arrossegant com a consumidors.
De cara a les rebaixes, es poden promoure una sèrie d’idees per a fer un consum més responsable en aquests dies de descomptes.
Primer de tot , tranquil.litat, que hi ha rebaixes fins al set de març i tenim temps de sobres. Si comprem en botigues petites, veurem que no cal anar a comprar el primer dia per por a no trobar el que volem. I també hem de tenir en compte que si no ho trobem, tampoc passa res. És com la gula, que seguim menjant quan no tenim gana i amb les compres es passa una mica el mateix: acabem comprant per comprar o perquè està rebaixat i això ens fa acabar comprar malament. Vaig llegir fa poc que només usem el 30% del nostre armari, així que hauríem de tenir en compte quatre consells que ens poden ajudar:
– Revisar el nostre armari i entendre (de veritat) les nostres necessitats. I aquí entra en joc construir el nostre armari càpsula, amb aquelles peces imprescindibles per al nostre dia a dia i, al seu voltant, anar complementant amb altres peces no tan necessàries, però potser sí més gustoses.
– No tenir pressa per a comprar: moltes vegades els dic a les clientes que si dubten o no ho tenen massa clar que s’ho pensin, que marxin a casa i que si llavors els hi ve aquella peça al cap que tornin i se l’emportin. I si no hi pensen més, a una altra cosa.
-Invertir en bàsics o bé en aquelles peces que poden tenir una vida més llarga i que ens permeten mil combinacions.
-Marcar-se un pressupost dedicat a aquesta inversió, així ens estalviem despeses innecessaries i les temudes compres per impuls.
I fins aquí el post d’avui, que espero que us hagi agradat i que us pugui ajudar, ja que tot just portem una setmana de rebaixes i el que ens queda.

Imatge de www.pexels.com

2019

Ja vaig dir per Instagram que faria un post resum de l’any i aquí el teniu. La botiga va cada dia millor, tot i que hi ha dies de tot i com sempre, quan tens un mal dia et penses que t’has equivocat i que estaria millor fer unes oposicions i dedicar-te a ser funcionària. Però llavors passa que tens un bon dia i et creus la nova Carolina Herrera. I realment és així, ja se sap que la vida del petit comerç és estar en un pèndol constantment. I jo, la mar de contenta, no us penseu. Avui pensava que una de les coses que més m’agraden és pensar diferents looks quan munto l’aparador i quan em demaneu que us ajudi a buscar una combinació per unes de les peces que us emporteu. Fer d’estilista és molt recomfortant, especialment si després us veig pel carrer vestides amb l’outfit que heu triat a la botiga.
Els tallers van bé, la gent s’hi interessa i jo m’ho passo molt bé fent-los, de cara al 2020 vull que la gent segueixi tant o més interessada i que comencin a cosir, que és una activitat que enganxa, i de quina manera. Aquest 2019 ha significat el meu debut com a tallerista per a l’ajuntament de Barcelona, ja que vaig fer un taller de costura a l’Espai Jove La Fontana. I va ser molt xulo treballar amb adolescents que van aprendre a fer-se un lligacues, una funda de mòvil o una bandana per als cabells. I va ser una molt bona experiència personal, vaig deixar la botiga en bones mans i em vaig veure amb un altre tipus de públic. I és una via que vull seguir explorant, tant a la botiga com a fora.
He de reprendre la confecció, que la veritat és que aquest any m’ha costat una mica, m’he iniciat amb la bijuteria tèxtil, i de cara a aquest any reprendré amb força la confecció. Tinc pensat també fer productes nous com per exemple ronyoneres, que ja fa temps que la gent em pregunta i crec que de cara a la primavera pot ser una molt bona opció. I seguir amb bosses, també, que sempre han funcionat força bé. I no hem d’oblidar les faldilles i els vestits. Total, la confecció en general.
Pel que fa a la roba, aquest any he posat en marxa un outlet que ho ha petat (i molt), he buidat força el magatzem de peces que tenien tres o quatre temporades. Les vaig posar a molt bon preu, ho vaig publicitar per xarxes i va anar molt bé. Es va quedar tremolant en quatre dies, de l’èxit.
I vull seguir amb les firmes que tinc fins al moment, aquest estiu vaig incorporar Behulah, una marca pensada, dissenyada i confeccionada a Barcelona, que és com a mi m’agrada. La resta de firmes les seguiré tenint el 2020, tot i que ja tinc al cap la propera incorporació.
I fins aquí el meu 2019 i les aspiracions per al 2020, a part d’anar al gimnàs,de menjar una mica millor i de cuidar-me tot el que pugui.

Imatge de www.pexels.com

10 Regals d’amic invisible que NO et puc vendre jo

-Una tassa: és un regal molt bonic, perquè t’assegures que aquella persona , si no la fa servir, com a mínim la veurà a l’armari dels gots i pensarà en tu cada cop que la vegi. El millor és saber si el teu amic invisible és de te o millor de cafè. Si el pressupost ho permet, podem complementar-ho amb una mica de cafè o tè a granel i quedarem superbé.
-Un llibre, des que vaig llegir en una llibreria italiana “Llegeixo en defensa pròpia”, aquesta frase se’m va gravar a foc i considero que llegir és un dels meus passatemps favorits i ho pots fer (pràcticament) a tot arreu. I a sobre és gratis!
-Unes sabates: un dels millors regals que he rebut mai va ser quan la meva amiga Maria em va regalar unes sandàlies daurades que s’havia comprat per a anar a un casament i me les va passar, perquè va ser al Març i va nevar, amb la qual cosa ni les va estrenar. I jo les vaig petar, literalment. I van venir amb mi de viatge a Bali. No van sobreviure més enllà de dues temporades, però sempre li he recordat que va ser el seu millor regal.
– Una joia: poques coses poden simbolitzar que aquella persona ens importa que comprar-li una joia. I és un regal que s’ajusta a pràcticament tots els pressupostos, pot ser un regal senzill o bé alguna cosa més fastuosa, dependrà de nosaltres.
-Bombons: la xocolata sempre s’agraeix i sempre ve de gust. I aquest és un regals que accepta diversos formats, també. I pot ser blanca, negra, amb llet, sempre adaptant-se al gust de l’homenatjat.
-Vi: l’altre dia llegia un article (d’aquells patrocinats per una marca que no t’adones fins a mig article que t’estan intentant vendre quelcom) on deia que si et conviden aquests dies per a quedar bé val més que portis una ampolla de vi. Patrocinis a part, comparteixo la idea que és un bon regal i la persona que el rep tria amb qui el vol compartir, així que és un regal que rep dues vegades.
-Un massatge: no cal dir que mentres escric aquestes ratlles desitjo que algú me’n regali algun!! Doncs és una estona que te la dediquen a tu, un regal de salut i que farà que durant unes hores pràcticament levitis.
-Una ginebra: o un derivat. L’altre dia un amic em va deixar caure que se li havia acabat el gin i que en volia un, i fins i tot em va dir la marca que volia. Jo al principi no hi vaig caure (sóc lenta, sí), però ara ja ho tinc apuntat a la llista.
-Una entrada al teatre: també n’hi ha de tots els preus, però una bona funció és un molt bon detall, la veritat. I no cal que sigui una funció de text, pot ser un espectacle de màgia o bé un monòleg.
-Un calendari solidari, bé, aquí faig una mica de trampa perquè aquest regal sí que te’l puc vendre jo!! És un calendari on cada mes hi ha una il.lustració relacionada amb un tema animalístic i tots els beneficis d’aquest calendari es donaran a Arca Internacional, una protectora d’animals de Tarragona.

Imatge de www.pexels.com

10 Regals d’Amic Invisible que et puc vendre jo

Ara ve l’època de fer molts regalets i la veritat que us volia fer cinc cèntims de coses que podeu regalar sense que us arruineu, algunes les tinc a la botiga i altres les tenen en altres comerços. En el post d’avui, us escric sobre els que em podeu comprar a mi, i la setmana vinent, faré l’altre, el de deu regals que no us puc vendre jo.
-Una pulsera: si el pressupost és baix, podem fer un regal senzill, però que quedi bé. Si l’acompanyem amb una targeta, millor que millor. I aquest Nadal, les noies de One Jewel Bcn han ideat unes targetes on imprimeixen una foto que tu vulguis (que pot ser del mòvil)en una targeta on es posa la pulsera. Més personalitzat, impossible.
-Unes arracades: n’hi ha de tots els preus, així que és un regal força flexible. Jo sempre pregunto si la persona a qui li volem regalar li agraden que pengin o que no. I a partir d’aquí, buscar una forma i un color que li lliguin amb la personalitat.
-Un collar:també és important saber si li agraden llargs o curts, de macramé, o la bijuteria més clàssica. S’obre un ventall de possibilitats força gran on tenim bijuteria tèxtil com a última incorporació.
-Una tote bag: la pots portar plegada dins de la teva bossa i en un moment donat, la treus i tens una bossa perfecta per a posar el que necessitis. N’hi ha de tots els estampats i totes les mides, així que si l’agafes amb una tela xula, ja tens el teu regal. I sempre podràs dir que l’ha fet la noia que està a la botiga, o sigui jo.
-Una tote bag reversible: vist el regal anterior, però millorat. Dues pel preu d’una. I amb la combinació d’estampats com a protagonista.
-Una tote bag amb tela de sac de cafè, que mira que m’encanten i a sobre van folrades amb teles de la Índia. Les havia vist sovint a mercats i m’encantaven i trobo que no acaben de tenir l’èxit que es mereixen. Ho canviem aquest any?
-Un necesser: mai sabré el número exacte de necessers que tinc a casa, però us dic una cosa, no n’hi ha mai prou. I els que tinc jo són a conjunt amb les tote bags.
-Un anell: he de reconèixer que no en tinc gaires, perquè hi ha moltes mides i els que tinc són ajustables. Però segur que en trobes algun que encaixi amb tu o amb la persona que l’hagi de rebre.
-Un portamonedes: en tinc de molt bonics i fins i tot d’exòtics, portats del Vietnam. I també il.lustrats.
-Un moneder vintage amb la il.lustració de l’Esther Voltà, una de les últimes incorporacions, que no em pot agradar més. Són uns moneders tipus pin up amb una il.lustració, cadascun és diferent i criden molt l’atenció, la veritat.
Espero haver-te ajudat, que agafis idees i que triomfis amb els teus regals.

L’Outlet

Quan tens un comerç, especialment de roba, cada temporada reuneixes una sèrie de peces que vas acumulant i que formen l’stock, que va creixent temporada rere temporada. I com que durant els Comerços al Carrer no he estat capaç de reduir-lo al ritme que m’agradaria, se’m va acudir obrir una zona outlet. Seria una burra plena de roba d’altres temporades a molt bon preu. Ho vaig anunciar per instagram i va tenir molt bona acollida, va venir molta gent a mirar i les peces de roba anaven marxant. En els dies del Comerç al carrer sí que anaven sortint, però molt a poc a poc, o això em semblava a mi. I llavors va passar una cosa que m’ha fet molta gràcia, una influencer de les que segueixo per instagram em va veure per xarxes i va demanar-me si li podia enviar un vestit i que volia dues peces més, però que li triés jo les peces, que li fés un look per a ella. I així ho vaig fer, li vaig preparar i li vaig enviar. Em va escriure per instagram dient que li encantaven i que moltes gràcies. I fins aquí tot bé.
Al cap d’uns dies, em llevo pel matí i el meu mòvil treia fum, i veig que la influencer ha publicat una foto amb el look que li vaig enviar i que explica tot el procés, que li vaig fer un look a cegues i que n’estava encantada. Explicava molt bé que eren peces outlet i que m’havia demanat un look a cegues. I la veritat és que la resposta va ser molt bona. Per instagram vaig estar tot el matí contestant preguntes de quines peces tenia i dues noies em van demanar dos looks a cegues, que els enviés tres peces i tres peces, que els montés dos looks amb el que a mi em semblés bé. És una de les coses que més m’agraden de la botiga, quan em deixen fer d’estilista i la veritat és que m’ho vaig passar la mar de bé montant els looks que m’havien demanat. I mira que era poc crèdula pel que fa als influencers i a la seva, mai millor dit, influència. I menys si ho feien gratis, perquè ella em va pagar les peces i jo no pensava que en faria publicitat. I menys rebre comandes per instagram, però cada cop les xarxes m’estan agradant més i al final acabaré en una granja de rehabilitació contra les adiccions tecnològiques on em pendran el mòvil, com si ho veiés.

Imatge de www.pexels.com

Reflexions en el dia de la dona emprenedora

Ahir va ser el dia de la dona emprenedora i veure per xarxes que som moltes les que un dia vam dir que prou, que ara manàvem nosaltres i que treballaríem pel nostre compte, fa molta il.lusió i fa que et trobis una mica menys sola. Tenir un negoci on només estàs tu, ja sigui una botiga, una consultoria o un nou article que vols introduir al mercat, és una feina molt solitària. I a vegades perdem una mica el nord perquè, com dic sovint, no veiem més enllà de la nostra cova. Estem molt focalitzades en el nostre negoci i això no sempre va al nostre favor.
Del meu entorn de sempre no hi ha ningú amb negoci propi i a vegades és difícil parlar-ne, perquè sovint et diuen el que creuen que vols sentir i no, a vegades (no sempre) volem saber una opinió sincera. I moltes vegades no t’acaben d’entendre, tampoc.

Últimament he connectat amb bastantes emprenedores i ara em sento molt millor, molt més acompanyada i molt més entesa. És important teixir una xarxa de contactes on poder parlar, consultar i fins i tot queixar-te sabent que les teves interlocutores estan passant pel mateix que tu, o bé van més avançades i et poden anar orientant.
És clar que emprendre té coses molt bones que no penso canviar per res, especialment quan recordo com era treballlar en una empresa gran. Que consti que he dit empresa gran i no gran empresa, perquè tot emprenedor té una gran empresa, encara que sovint en sigui l’ únic treballador.
I sí,estic encantada i a vegades penso que hauria hagut de començar molt abans, però entre una cosa i una altra, mai trobes el moment per a començar fins que, com a mínim en el meu cas, el moment perfece se’t posa al davant i no pots dir que no. I llavors és quan la teva nova vida comença, una vida diferent, amb alts i baixos, però els moments alts sempre compensen. És un pèndol, sempre hi ha dies molt bons i dies fatals,no ens enganyem, però quan s’equilibren et sents que no podies estar millor.

Un armari càpsula amb les tendències d’hivern 2019-2020

El tema de l’armari càpsula consisteix en tenir unes poques peces que funcionin per separat i que ens deixin combinar-les entre sí, tenint com a resultat uns quants looks que ens serviran per a tota la temporada. La idea d’un armari càpsula és que siguin peces bàsiques, però aquest cop li vull donar una volta, usant articles de temporada, però que ens serviran en les temporades següents:
1.Una camisa romàntica: ja sabeu que a mi els volants, les puntes i els llaços em tenen encantada. Jo la recomano en un color blanc, així juguem amb un bàsic, també.
2.Unes botes altes: de color negre i a sota genoll. Si són llises i rectes, sobreviuran a moltes temporades.
3.Una faldilla midi: és un llarg que no passa de moda, perquè mai està plenament de moda. Si la combinem amb una camisa romàntica i les botes altes que acabem de veure ja ho acabem de tenir.
4.Una capa: fa un parell d’anys que vaig fer les meves primeres capes i he de dir que tenen molt èxit. Sobre una jaqueta ens donen un aire molt més formal i, el que més importa, abriguen una barbaritat.
5.Un jersei de punt: en un color marró o bé de la gama dels grisos, ens portarà a la tendència preppy tan pròpia dels anys 90.
6.Una pantalons tipus seventies, amb una mica de pota d’elefant, en un color llis, i si és negre ens durarà una pila de temporades i hi podrem construir molts looks.
7.Unes arracades brillants: i per a que ens resultin útils en mil i una combinacions, millor en daurat o platejat, que lliguen amb tot.
8.Una blazer gris: primer de tot perquè des dels 80 i la seva estètica yuppie, simbolitzen l’elegància i després, de color gris perquè els conjunts de dues peces en gris, negre i marró estan sempre de moda.
9.Un little black dress: un altre dels clàssics que han d’estar a qualsevol armari. Millor que sigui de tirants i de llargada midi, ni llarg ni curt,així l’aprofitarem en qualsevol moment de l’any.
10.Una bossa atemporal: val la pena invertir en una bona bossa que ens servirà durant moltes temporades. I no parlo de marques, sinó de qualitat. Que estigui feta amb bons materials, que ens doni bon resultat i que no sigui de tendència. Una bossa amb línees clàssiques aguanta moltes més temporades sense veure’s antiga que una de tendència.

Imatge de www.pexels.com

10 peces que has de tenir sí o sí per a fer-te la vida més fàcil

M’agraden molt els articles que sovint em trobo a les revistes femenines on et fan una llista amb les peces de temporada, i si estàs en l’edició digital de la revista, hi ha el link per a comprar la peça. No deixen de ser articles patrocinats per la marca que toca, però la idea és bona i jo en faré la meva versió. I no hi haurà links, no patiu.En un principi havia pensat afegir fotos a cada element del post,però em quedaria un post una mica llarg. I no em vull allargar massa, així que començo:
1.Sobrecamisa de quadres: que es pugui portar com a camisa, o bé oberta i com a jaqueta, les peces amb diverses opcions fan que s’allarguin en el temps i no ens cansem de dur-les.
2.Texans: i aquí seré una mica més concreta, han de ser blaus, per suposat i una mica amples, res de mom jeans ni de campana.
3.Texans negres ajustats: així compensem la silueta respecte als texans anteriors, uns més amples i els altres més estrets.
4.Abric de pèl: aquest any els he vist amb un sol color, res d’animal print ni estampats massa cridaners, millor tons terra o fins i tot blanc trencat.
5.Granota: no em canso de repetir que és un clàssic que no passa de moda i que en una sola peça vas la mar de còmoda durant tot el dia.
6.Camisa estampada: aquí s’hi val tot, elements geomètrics, flors , qualsevol estampat per a portar sota un cardigan llis ens farà anar super estiloses.
7.Pantaló slouchy: ara els veiem per tot arreu i són un encert, han estat els pantalons estrella de l’estiu, però aquesta temporada continuen amb força.
8.Abric de color camel: any rere any, és un clàssic que perdura. Invertir en un bon abric és una bona opció que ens durarà força temporades.
9.Vestit de flors: un clàssic que va variant a cada temporada, ara flors grans , ara petites, ara llarg, ara més curt. Aquesta temporada, llarg i amb les mànigues abullonades.
10.Jersei llis de pèl: un jersei que sembli peludet i que sigui gustós, amb un color llis, però amb personalitat. Per exemple, aquesta temporada Pepa Loves l’ha tret en color violeta.
I fins aquí la inversió de cara a la temporada de tardor, pensa que acaba de començar i encara tens temps per a fer-te un bon fons d’armari de temporada.

Imatge de www.pepaloves.com

El vestuari a les sèries (i ja paro)

Una de les sèries d’època on el vestuari està més cuidat és a Peaky Blinders, una sèrie ambientada al Birmingham dels anys 20. Aquesta sèrie ha recuperat el look masculí d’entreguerres: el teixit que mana és el tweed, especialment en gris i marró, i l’uniforme dels protagonistes es composa de tres peces: jaqueta, pantaló i armilla. Les gorres també són indispensables i els colls, que llavors eren desmontables, igual que els punys, també. Com que era una època que no es rentava tant i són les peces que més s’embruten, es podien desmuntar i eren intercanviables. Així, s’allargava el temps de poder portar la mateixa camisa i es veia sempre impecable. Cal destacar que l’Stephanie Colliens és l’estilista de la sèrie i que ha aconseguit tornar a posar de moda l’estètica de l’època.
Una sèrie que al principi em va costar bastant, però que després em va acabar enganxant va ser “Glow”, ambientada en la Califòrnia dels anys 80. Si bé en un principi sembla la pel.lícula “Flashdance”, després descobrim que el cast està ple de dones de totes les talles i colors: tenim desde la típica rossa que protagonitza sèries de televisió a l’actriu fracassada de color, passant per la pakistaní prima com un filferro. I totes vestides per la Bettie Morgan,la dissenyadora de vestuari de la sèrie que ha explicat que ha fet una incursió per a les botigues vintage de Los Angeles, on ha aconseguit peces úniques que componen el 50% del vestuari i que l’altre 50% són peces dissenyades per a la producció. Només cal fer un cop d’ull als bodies que porten les protagonistes (es dediquen professionalment a la lluita lliure) així com al maquillatge i a la perruqueria per a traslladar-nos als anys 80 ràpidament. La quantitat d’ombra blava així com els litres de laca que porten als cabells són una de les característiques de la dècada.
Un dels meus “guilty pleasures” ha estat Élite, i ha estat una gran sorpresa perquè és una sèrie d’institut, i a mi ja m’agafa lluny, el tema, però com barreja thriller amb unes trames que tela marinera, ja se m’ha guanyat. I és una producció molt cara, on es veuen els euros invertits. Però parlem de vestuari. A l’institut s’ha de portar uniforme, però tot i així, l’estilista de la sèrie, la Cristina Rodríguez, aconsegueix diferenciar a cada personatge per la manera com porta l’uniforme: la més pija porta una diadema com si fós una corona i va plena de perles, la musulmana és la única que va amb pantalons i el més rebel s’afluixa la corbata i porta la camisa per fora. Tot són detalls que ens ajuden a conèixer als personatges. I quan les trames surten de l’institut veiem que cada personatge vesteix diferent: la més rica fa que es noti d’on prové perquè porta vestits de Gucci, la nova rica va carregada d’or, la musulmana va amb dessuadores de Compañía Fantástica, una firma ben assequible, i la marquesa va vestida precisament d’això, de marquesa. La veritat és que el treball del vestuari d’aquesta sèrie és impecable i ajuda i molt a com veiem els personatges i les trames que protagonitzen.

Imatge de www.pexels.com

Més vestuari, més sèries

Com que l’altre dia vaig fer un post sobre el vestuari de les sèries, avui seguiré per aquí, ja que és un tema que m’encanta. I em vaig quedar amb les ganes de parlar de les sèries de les que gairebé estic més pendent del vestuari que de l’argument. Una d’elles és Downtown Abbey, si l’heu vist ja sabreu de què us parlo. És una sèrie de la BBC ambientada a principis de segle XX on el vestuari té molta importància. La sèrie està centrada en una família, els Crawley, que veuen com la sort els està a punt de canviar. Es tracta d’una família aristocràtica, d’aquells que es muden a l’hora dels àpats, encara que no hagin de sortir de casa. La seva estilista, l’Anna Robbins, usa moltes peces vintage, però també n’hi ha moltes de confeccionades per a la sèrie (i la posterior pel.lícula).
Una de les sèries que també està ambientada a principis del segle XX, però una mica més endavant és la sèrie espanyola “Las chicas del Cable”,que s’ambienta als anys 20.La seva estilista, l’Helena Sanchís, ha usat dissenys seus o reproduccions originals de l’època adaptats al personatge i al físic de l’actriu. Una de les característiques de la sèrie és que les protagonistes treballen a la Companyia Telefònica on vesteixen d’uniforme, que es va inspirar en les fotos de l’època, que cal recordar que va ser una època molt important en la moda, on van desaparèixer els corsés i la silueta femenina es va alliberar. I s’ha de veure que cada protagonista vesteix en funció del seu caràcter, però sempre de les tendències de l’època.
Mad men és una d’aquelles sèries on el vestuari és excepcional, com a mínim per a mi. La seva dissenyadora de vestuari, la Janie Bryant, ha guanyat un Emmy al millor vestuari per la seva creació. No només els vestits que porten ells, que solen ser sota , cavall i rei, perquè no surten dels de les dues peces en marró o en gris. Trobo que és amb les protagonistes femenines on ha desplegat tot el seu talent, on canvien en funció de la seva personalitat: la Betty Draper en els seus inicis va vestida com si fós la Grace Kelly, sent una model reconvertida en mestressa de casa. Al contrari, trobem la Joan Harris, que sempre va mostrant silueta. El curiós és que l’actriu que la interpreta, la Cristina Hendricks, sempre es queixa que costa trobar vestits per als premis, ja que té una talla que surt dels estàndards, però que per l’època on està ambientada la sèrie és un prototipus de dona que fa girar el coll pel carrer. També l’altra protagonista de la sèrie, la Peggy Olson, mostra el seu canvi a través del vestuari. El seu personatge comença com a secretària que ve d’un entorn estrictament catòlic i vesteix com a tal. Però quan les coses van canviant, i arriba a ser publicista, el seu estil canvia amb ella i vesteix com una adicta a la feina, emulant als seus companys al portar una camisa blanca sovint.