Trucs d’estilisme per a renovar l’armari

Suposo que aquests dies heu vist una pila de textos, articles i fotos on ens diuen que, com tenim temps, ens posem a ordenar l’armari. I la veritat és que ens trobem a l’inici de la primavera, així que no deixa de ser un bon moment per a fer canvis i convertir el nostre armari en un armari més sostenible.
En moltes entrevistes, hem llegit de la mà d’expertes que tenen tres o quatre peces vintage que són les que defineixen el seu armari. No només és una excel.lent idea, el fet de comprar vintage, sinó que al ser roba de diverses temporades anteriors i de trobar-les fora del circuit habitual del luxe, ens costaran quatre duros i tindrem peces ben especials.
També hem d’aplicar quan fem un estilisme és aquella màxima del “menys és més”. Un estilisme amb tres peces ja és un estilisme perfecte amb el que podrem sortir desde primera hora del matí fins a última hora del vespre, sense passar per casa i sense retocar-nos.
A l’hora de comprar, comprar poques, però bones peces. En altres articles ja us he parlat sovint de fugir com de la peste de les botigues low cost i de les seves peces que podrem dur només una temporada. Si invertim bé, podrem tenir un armari d’allò més bo, incorporant cada temporada un parell de peces de manufactura excel.lent.
Per a buscar inspiració, res com recórrer als clàssics. Tenim molts llibres d’història, o quadres on la moda és un tema important i on veiem vestits que, tot i tenir diversos segles, són de rabiosa actualitat. Molts dissenyadors beuen d’aquestes fonts i sovint miren enrere per a inspirar-se.
Un cop ja tenim el nostre armari construït, podem mirar d’arriscar amb les combinacions i així anirem innovant, sense sortir del nostre armari, però sí de la nostra zona de seguretat. En el fons la moda no deixa de ser un joc, i ja sabem si un dia no l’encertem, l’endemà tornem a començar.

Imatge de www.pexels.com

Confinats

 

Doncs sí, un article més sobre el coronavirus. Portem des de diumenge confinats a casa i la veritat que és una situació força estranya. No només perquè no havia passat mai abans, que també, sinó per la incertesa del retorn. I a més, per a donar-li emoció, us recordo que sóc autònoma i amb un negoci aturat. Trobo que en aquests moments és lògic que ens hàgim d’aturar, no és un retret, però la pregunta és:i ara què? Doncs aquests dies vaig de cul, la veritat. Estic pujant a la web els articles de la col.lecció primavera estiu i és molt entretingut, copiar les descripcions, pujar les fotos dels articles. Però així avanço i aprofito que no estic a la botiga per a avançar i així ja ho tindré fet quan torni a estar operativa.
No fa gaires dies vaig veure per la televisió una entrevista amb un polític que havia passat un parell d’anys reclús i deia que a la presó, tot i en teoria no tenia res a fer, arribava tard a tot arreu i anava estressat a les diferents activitats que la seva situació li permetia. I a mi m’està passant una mica igual, vaig de cul saltant d’una activitat a una altra i al vespre caic rodona. Que ja em va bé, no us penseu, però vaja, tampoc cal afegir més estrés a una situació que ja ho és d’alguna manera, d’estressant. També estic fent videotrucades que és una cosa que no havia fet mai, i que ara m’agrada fer-les i després, probablement les trobaré a faltar. I mai m’havia pensat que buscaria vídeos de fitness i ioga per a fer gimnàs des de casa. Ai, que aquest virus ens fa fer coses insospitades!
Home, s’ha de moure l’esquelet, que ara no camino gaire i prefereixo fer una mica de cardio que fer passadissos amunt i avall, la veritat. Però per insospitat, m’he trobat mirant-me un tutorial de monyos a instagram, a veure si estic perdent el nord.
Una cosa que vull destacar és que m’està costant el fet de vestir-me al matí, si no he de sortir, tot i que he llegit que va bé per a mantenir la moral alta, però ja he aconseguit passar del xandall al pijama, que és un grau també. Doneu-me temps.
Doncs res, que passi el confinament i recordeu que cada dia és un dia menys que ens queda.

Foto de www.pexels.com

Els lligacues triomfaran al 2020 (o això espero)

Per a inspirar-me a l’hora d’escriure i també per a estar al dia a la botiga pel que fa a les tendències em miro totes les pàgines de referència pel que fa a la moda. Miro les principals revistes , tipus Vogue o Elle i també repasso els portals que parlen de tendències i que m’encanta seguir. També m’agrada seguir els blogs de les principals prescriptores (em fa gràcia dir-ne prescriptores enlloc d’influencers, què voleu que us digui). I aquest matí he llegit un article on parlava dels scrunchies (el lligacues de tota la vida) , que es veu que guanyaran protagonisme al llarg del 2020. La veritat és que trobo que és un article prou agraït per a vendre’s (els tinc a una unitat 3 euros i dues unitats 5 euros) i la veritat és que durant els mesos de calor es venen la mar de bé.
No cal dir que l’esforç de fer-los és mínim, ja que es tracta de tallar unes tires , cosir-les i posar una goma. I ja tenim el lligacues fet. I es veu que aquest any es portaran en tamany maxi, és a dir, més grans i amb teles especials. I llavors a l’article es limitava a fer-ne una descripció dels diferents tipus de lligacues que podrem trobar a les nostres botigues favorites: comença amb uns de tons irisdiscents, després amb uns confeccionats amb una tela amb un plisat molt petit (vaig tenir una granota a la col.lecció de primavera de la mateixa tela i aquesta temporada a veure si la trobo per a fer-ne), després passa a un clàssic com l’animal print, segueix amb els scrunchies de piquets, de setí, passa pels scrunchies amb mocador, amb orelles de conill (sí, els va dur un dia l’Ariana Grande i durant un temps van fer furor), estampats, un parell que són d’organza, també repassa els d’estampat floral i remata amb un clàssic dels mesos d’estiu com són els quadres vichy.
Total, que ja puc començar a buscar retalls ben diferents i a tallar tires, que se m’ha girat feina.

Canvis de temps

Aquesta setmana està tornant a fer més fred, però la veritat és que hem passat uns dies d’autèntica primavera i he començat a vendre la nova col.lecció en ple mes de febrer, cosa que fins ara, no m’havia passat mai. Tampoc és molt normal estar en una terrassa fent un vermut el diumenge i que la meitat de la gent vagi amb màniga curta.
La veritat és que aquesta primavera avançada ens està fent tornar una mica bojos, la veritat. Jo he tingut un mes de febrer bastant parat,sol ser habitual en aquestes dates, però que ha sigut el millor des que tinc la botiga, la veritat.
Amb això vull dir que el temps ens condiciona i molt, al comerç. També és veritat que els dies que plou són dies molt fluixos pel que fa a la venta, com si el fet d’anar incòmodes amb el paraigües ens traguessin les ganes de voltar i d’anar de compres. De fet, en dies de pluja no hi ha gent ni al supermercat. Tot i que conec gent que aprofita aquests dies per anar de compres perquè saben que no trobaran gent i podran anar més tranquils. I de moment, d’ençà del Glòria, que la pluja ens ha tractat bastant bé.
Espero que es mantingui el bon temps, que ja tinc la major part de la col.lecció de primavera i tinc moltes ganes de que la pogueu veure. I ja veureu que serà posar-la i que torni a fer fred, com si ho veiés. Encara recordo que fa dos anys va fer un abril desastrós, a tope de pluja i que el sol el vam veure en foto. I que va nevar el març. De fet, les dues últimes nevades sempre han sigut en març, o sigui que no ens confiem gaire, que tela!
Sempre he pensat que això està directament relacionat amb el nostre caràcter mediterrani, sempre pendents del dia que fa i a partir d’aquí montem les nostres activitats del dia. Perquè a Sibèria,per a posar un exemple, entenc que les botigues tenen moviment tot i estar soterrats en la neu la major part de l’any.Entenc que anar a mirar aparadors no es contempli com a activitat, no sigui que es quedin glaçats al mig del carrer, però les botigues ve que funcionen, no?

Imatge de www.pexels.com

La setmana de la moda de Milà

Tots els que seguiu Instagram més o menys al dia, us haureu adonat que aquests dies han sigut les setmanes de la moda de Milan, Londres, Paris i Nova york. A més, fa un temps que a les desfilades es deixen veure les influencers a la front row de les firmes i que ho van retransmetent tot minut a minut. Això, i el moviment d’street style que generen és una font de publicitat impagable. I em sembla la mar de bé que hi participin i que ensenyin les desfilades en directe, des d’un altre punt de vista. Recordo que quan estudiava estilisme començaven els blogs de moda i la meva professora deia que eren unes nouvingudes i que no durarien gens. Doncs mira, es va equivocar.
A la setmana de la moda de Milan s’han vist unes quantes tendències que formaran part de les col.leccions d’hivern 2020-21.
Prada torna a la sastreria reinventada, amb blazers i faldilles llapis , però amb materials nous, com acolxats, gomes o vestuari de basquet.
Moschino amb Jeremy Scott al davant (tinc debilitat per aquest dissenyador, em sembla molt original i amb una capacitat de treball estratosfèrica) s’ha inspirat en Maria antonieta i el rosa ha inundat la seva col.lecció.
Fendi ha optat per les peces de sastreria, els abrics d’oficials de l’exèrcit , però acampanats, els jerseis rinxolats, faldilles acordió i les bruses d’organza han completat una col.lecció de tons grisos i neutres.
Gucci ha optat per tornar als anys 70, però també amb superposicions i tocs d’estètica grunge, que sembla que torna (una altra vegada).
Jill Sandler continua amb la seva estètica minimalista, jugant amb capes de roba i usant tons neutres i colors on predominen el blanc, el negre i el cru.
Alberta Ferretti ha creat una col.lecció de roba de dia. Predomina el color negre, però també hi ha tocs de color i delicadesa en tops i vestits fluids i amb tons vibrants.
Max Mara ha fet una col.lecció per a la dona que treballa en una oficina i on el camel ha donat pas al color gris.
Versace acostuma a anar per lliure i continua en la seva línia amb xandals amb grans cremalleres, abrics militars i vestits amb talls per tot arreu, marca de la casa.
Bottega Veneta va del clàssic al modern en un gir des que ha canviat la seva direcció, amb en Daniel Lee al capdavant. I un cop més, van ser els accessoris els protagonistes de la col.lecció.

Imatge de www.pexels.com

El showroom (tornem-hi!)

Una de les coses que més m’agrada del món és anar de compres. M’encanta anar a comprar, no cal que sigui roba, m’ho passo d’allò més bé fins i tot anant al supermercat, així que no tinc el llistó massa alt, pel que es veu.
Per això m’agrada quan un parell de cops l’any, al final de les rebaixes, toca anar a visitar showrooms per a comprar la temporada següent. Reuneix un parell de característiques que ho converteixen en una molt bona experiència: comprar a tope i no gastar ni un euro. Dic comprar a tope perquè en una sola compra enllesteixes dues col.leccions de cop: primavera-estiu o tardor-hivern. I no gastes un euro perquè no ho pagues fins l’any següent, que és quan reps la col.lecció. I mentrestant, et passes uns quants matins visitant showrooms, veient roba de tots colors i xerrant amb els proveïdors, què més es pot demanar?
La veritat és que quan portes un cert temps ja coneixes els comercials i hi tens certa relació, i això està molt bé. Comentem la temporada,fem previsió de ventes i petem la xerrada. Ha estat així amb Pepa Loves i Behulah, però a Compañía Fantástica ha sigut diferent aquest cop, ja que han canviat a tot el personal del showroom. No sé què ha passat, però a la web encara estan els ex treballadors , així que és una mica estrany, tot plegat. Si m’entero, us ho faré saber.
I Behulah va venir a la botiga, que feia temps que no venien a portar-me la col.lecció a la botiga. No cal dir que em resulta infinitament més còmode, tot i que recórrer els showrooms també m’agrada, no us penseu, que sortir de la cova de tant en tant s’agraeix i molt!
Ja he començat a posar la roba de nova col.lecció. I la veritat és que la roba de primavera té molts més colors que la de tardor. I ara contrasta que no vegis. Tinc la botiga meitat i meitat, ara és bon moment per a venir a fer unes compres, ja que hi ha molta cosa rebaixada al 50%.
Doncs ara toca esperar fins al juliol a repetir procés i tornem a començar la roda.

Oscars 2020

A mi sempre m’ha agradat el cinema, no ens enganyem. I m’encanta la roba, cosa que suposo que a aquestes altures ja no és un secret. I els Oscars reuneixen les dues coses, cinema i moda. I a mi m’encanta, és clar. Si bé als stories d’instagram ja vaig fer una llista de les millors i pitjors vestides ara ho transfomaré en un post. I una cosa vull que quedi clara, que aquesta és la meva opinió, que cadascú té la seva i no hem de coincidir necessàriament.
Doncs bé, començaré per les que m’han agradat més. En primer lloc, la Penelope Cruz, que duia un Chanel vintage de color negre molt xulo. La Penelope té una figura tipus rectangle i la veritat és que el vestit li quedava molt bé, ja que marcava cintura i a partir d’aquí tenia una faldilla (molt) abullonada. I el color negre, que sempre estilitza i afavoreix a tot tipus de pell. No era arriscat, d’acord, però anava molt guapa. A curta distància seguida per la Charlize Theron, que anava també de negre, amb un Dior (casa de la que és imatge, com la Penelope ho és de Chanel) d’estil old Hollywood. Un clàssic que no podia fallar.
Ho va rematar amb un collar de cinc milions de dòlars (sí, heu llegit bé) i estava estupenda. Una altra actriu que anava old Hollywood va ser la Brie Larson, amb un vestit brilli brilli que s’ajustava a la seva (tremenda) silueta. Una altra que ens ha encantat és la Natalie Portman, que duia una capa amb el nom de les directores no nominades altre cop per l’Acadèmia de Hollywood. No m’oblidaré de la guanyadora, Renée Zellweger, amb un Armani impecable de color blanc ajustadíssim que li quedava com un guant. I m’agrada la tendència de portar vestits blancs a les entregues de premis, el rollo núvia sempre m’ha encantat. I una altra actriu que cada cop m’agrada més és la Lucy Bonton, que duia un Chanel en blanc i negre superestilós. I anava amb una de les tendències de la temporada: perles als cabells.
Pel que fa a les actrius que no em van agradar gens, faré un top tres. Comença la classificació la Salma Hayek, que també duia un vestit blanc, però que li quedava fatal. Com que té molt pit, té tendència a anar molt ajustada i encara es veu més baixeta. I l’altra no ho entenc, perquè l’he vist super ben vestida durant la temporada de premis i en aquesta ocasió la va pifiar una mica. La Laura Dern duia un Armani en un rosa empolvat amb passamaneria de color negre que no li feia justícia. I per acabar, la Greta Gerwig, que anava amb un verd fosc que no li quedava massa bé. A veure, el vestit no tenia res de dolent, però ella és molt pàl.lida i aquell color encara l’apagava més. I recordem que els Oscars són una nit per a brillar.

Imatge de www.oscars.org

Maestros de la costura

Ja van per la tercera temporada i ja fa temps que en volia escriure un post. És un programa que suposadament va de costura , però que no deixa de ser un programa d’entreteniment, tècnicament impecable, però que de costura no se n’acaba de veure gaire. Hi ha 12 concursants que no deixen de ser personatges, que cada setmana competeixen per veure qui se’n va o millor dit qui no se’n va. Al final n’han de quedar tres, que es repartiran els premis. El primer premi és una col.lecció de roba pròpia que es vendrà a El Corte Inglés, mentre que el segon i tercer premi són formacions dins del disseny.
Els concursants normalment no tenen massa idea sobre costura, o això sembla, perquè després presenten col.leccions a la Madrid Fashion Week quan tu els has vist que mesos abans no sabien posar una cremallera. També és veritat que el temps que els donen per a fer les proves és molt poc: es pot acabar un vestit en 90 minuts? Doncs no, jo en aquest temps puc acabar una faldilla, però a casa meva. En un plató amb les llums, els companys i la presentadora cada trenta minuts dient que no acabes, doncs ho hauria de veure.
Pel que fa als consursants, diuen que al casting s’hi van presentar més de 10.000 persones, però a mi em van contactar per a veure si podia fer-ne difusió. I consti que l’he fet a les tres edicions. I crec que trien els concursants en funció del que poden aportar com a personatges al show, no pels seus coneixements de costura.
El jurat està composat per tres dissenyadors (o modistes) que representen tres tipus de disseny diferents: el modista amb atelier que fa roba a mida per a les seves clientes que també fa de figurinista per a espectacles, la jove dissenyadora que representa el color i que ja porta temps donant guerra i el nouvingut, que porta poc temps, però que ha arribat per a quedar-se, que presenta col.leccions a Nova York i que ha aconseguit vestir a la Madonna i a la Beyoncé.
I si em pregunteu la meva opinió, la veritat és que el miro i m’agrada, tot i que el trobo un pèl massa llarg (són tres hores), surten dissenyadors i tallers superxulos que normalment no es veuen per televisió i han aconseguit que la costura estigui més de moda.

Armari càpsula de primavera 2020

Tot i que encara fa fred i aprofitem les rebaixes per a comprar aquelles botes que volem o aquells guants que necessitem perquè als vespres fa un fred que pela, la primavera ja està aquí. Bé, potser la primavera no, però la roba de primavera ja es comença a veure i les revistes de moda van plenes d’articles sobre les tendències primaverals. I aquí em teniu, preparant una llista de l’armari càpsula de primavera. Com he explicat en diverses ocasions, l’armari càpsula és tenir les peces imprescindibles per, a partir d’elles, construir un armari que ens durarà diverses temporades. Doncs aquí teniu la llista per a aquest any:
-Un vestit blanc: ja sabeu que a l’estiu sempre és el color per excel.lència, i això que no m’estic referint a un vestit tipus eivissenc. I últimament s’està veient el blanc en peces d’hivern, especialment en abrics i texans.
-Un sostenidor tipus bralette: i atenció, que no només es duran com a sostenidor o top, sino també damunt de la roba, damunt d’una camisa blanca, per exemple.
-Una bossa amb teixit tècnic: és veritat que cada cop estem veient que ens volen vendre com a vegà bosses que fa quatre dies consideràvem de poca qualitat perquè no eren de pell. No ens referim a aquest tipus de bossa, sinó a una bossa amb un bon teixit tècnic, si pot ser que sigui de tamany gran.
-Una blazer efecte pell: com he dit abans, a les passarel.les ja no es veu la pell com a teixit de qualitat, ara s’intenta que a les passarel.les no hi hagi sofriment animal, i això va tant per al cuir com al pèl.
-Uns shorts: si bé és veritat que a l’hivern també se n’han vist, és una peça que no pot faltar en cap armari primaveral. Si fugim del texà, ens permetrà dur looks més arreglats.
-Una sabata masculina: tipus mocasí, oblidem els talons per un moment i ens adaptem a la sabata plana, tancada i amb cordons, a ser possible.
-Uns texans blaus: és la peça que apareix temporada rere temporada a totes les llistes, però és que ja no es contempla un armari sense ell, i pot ser ample, estret, mom jean…un texà blau que s’adapti al nostre estil.
-Una gabardina: una peça que ja fa anys que no es mou dels nostres armaris, si l’incorporem per primer cop, podem procurar que tingui un toc, com per exemple que sigui bicolor.
-Una camisa blanca: un altre dels clàssics entre els clàssics. I que sempre ens fa quedar bé, es pot combinar i fer-nos un look d’allò més professional, o bé combinat amb texans, anar de manera sencilla, però alhora impecable.
-Una peça amb estampat tropical: serà un dels estampats estrella de la temporada, així que pot ser qualsevol peça, però millor que no sigui un vestit, milor una faldilla, així la podem combinar amb una camisa o bé amb una samarreta de punt si volem anar més informals.
I fins aquí, ja teniu les claus per al vostre armari de primavera,ja podeu sortir a comprar sobre segur.

Imatge de www.pexels.com

L’entrega de premis

Tinc una clienta que és escriptora i l’altre dia va venir a buscar un outfit per a una entrega de premis literaris a Roma. Vam veure vídeos de les passades edicions de l’entrega i la veritat és que hi havia de tot: gent que anava molt arreglada i gent que anava pràcticament en texans. I vam començar a buscar un outfit per a la gala. Primer, van ser els vestits vintage, però no s’hi acabava de veure, tot i que n’hi havia un que li quedava especialment bé. Després es va provar un vestit que li quedava molt bé: era de color verd amb uns brodats ben llampants que li quedava perfecte. S’ho va combinar amb un cinturó de lluentons que feia res que s’havia comprat en una altra botiga i que li donava un aire més rocker al vestit. La veritat és que ens va agradar molt l’efecte. També havíem triat peces de roba que no combinaven entre sí per a barrejar opcions. Llavors la Montse es va provar una camisa amb una llaçada al coll que li donava un aire força distingit, a la vegada que modern i la sorpresa va ser que ho va combinar amb una de les faldilles i oh sorpresa, el conjunt quedava rodó. Es va posar el cinturó de lluentons que s’havia provat amb el vestit verd i quedava perfecte.
Com que havia vingut amb bambes, li vaig deixar unes sabates de taló que vaig portar un dia per a fer unes fotos i que aquí s’han quedat. I ja va ser la rematada. L’outfit era una meravella i ens havia sortit per casualitat, combinant dos estampats. Jo feia una estona que li havia dit que el tema de combinar estampats encara em costa de fer, però que hi ha combinacions molt aconseguides. I mira, vam trobar dos estampats que combinen d’allò més. És més, un dia d’aquests anirà a l’aparador, perquè a les dues ens va agradar molt.
Ara queda que vagi a l’entrega de premis i impacti d’allò més. A veure si em fa arribar una foto, jo des d’aquí li desitjo tota la sort del món. I si no guanya, segur que fa girar molts colls amb el seu outfit.