Confinats

 

Doncs sí, un article més sobre el coronavirus. Portem des de diumenge confinats a casa i la veritat que és una situació força estranya. No només perquè no havia passat mai abans, que també, sinó per la incertesa del retorn. I a més, per a donar-li emoció, us recordo que sóc autònoma i amb un negoci aturat. Trobo que en aquests moments és lògic que ens hàgim d’aturar, no és un retret, però la pregunta és:i ara què? Doncs aquests dies vaig de cul, la veritat. Estic pujant a la web els articles de la col.lecció primavera estiu i és molt entretingut, copiar les descripcions, pujar les fotos dels articles. Però així avanço i aprofito que no estic a la botiga per a avançar i així ja ho tindré fet quan torni a estar operativa.
No fa gaires dies vaig veure per la televisió una entrevista amb un polític que havia passat un parell d’anys reclús i deia que a la presó, tot i en teoria no tenia res a fer, arribava tard a tot arreu i anava estressat a les diferents activitats que la seva situació li permetia. I a mi m’està passant una mica igual, vaig de cul saltant d’una activitat a una altra i al vespre caic rodona. Que ja em va bé, no us penseu, però vaja, tampoc cal afegir més estrés a una situació que ja ho és d’alguna manera, d’estressant. També estic fent videotrucades que és una cosa que no havia fet mai, i que ara m’agrada fer-les i després, probablement les trobaré a faltar. I mai m’havia pensat que buscaria vídeos de fitness i ioga per a fer gimnàs des de casa. Ai, que aquest virus ens fa fer coses insospitades!
Home, s’ha de moure l’esquelet, que ara no camino gaire i prefereixo fer una mica de cardio que fer passadissos amunt i avall, la veritat. Però per insospitat, m’he trobat mirant-me un tutorial de monyos a instagram, a veure si estic perdent el nord.
Una cosa que vull destacar és que m’està costant el fet de vestir-me al matí, si no he de sortir, tot i que he llegit que va bé per a mantenir la moral alta, però ja he aconseguit passar del xandall al pijama, que és un grau també. Doneu-me temps.
Doncs res, que passi el confinament i recordeu que cada dia és un dia menys que ens queda.

Foto de www.pexels.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *