El Comerç al carrer

El dissabte passat va ser el Comerç al Carrer que fem cada any el primer cap de setmana de juny i sempre em passen una pila de coses durant el dia. Així que val la pena dedicar-li un post, fent un parèntesi als temes de moda.
Doncs bé, ens van citar a primera hora del matí de dissabte per a muntar la carpa, que és el moment més traumàtic del dia, perquè, tot i que sempre m’ajuda la meva amiga Gema,la veritat és que ens costa una estona muntar-la. I més aquest cop, que ens vam trobar que ens faltava una peça. I no la vam trobar per enlloc. He de reconèixer que vaig estar a punt de plorar i tot, sort que a l’oficina del Cor d’Horta tenien peces de sobres i vam acabar muntant la carpa sense más incidents. Amb el microinfart incorporat, és clar.
En aquests mercats sempre m’acompanya la Gema, que estar sola es fa moooolt avorrit i és una manera de viure’l una mica diferent. I vam muntar les burres a la botiga, les vam baixar i vam muntar la taula, on posem bijuteria i les peces tèxtils més petites.
I va començar el nostre dia, va anar venint gent i aquí és on comencem sempre a passar-nos-ho bé. Parlar amb les clientes, amb la gent del barri, amb els amics que et visiten. I comencen a passar coses, com que et deixes una alarma posada en una peça i has de pujar amb la clienta a la botiga per tal de treure-la. O bé que una clienta es provi la roba sense que li importi quedar-se en sostenidors durant una estona al mig del carrer (vam ser prou discretes, però potser la va veure més d’una persona).
A l’hora de dinar, com que baixa l’afluència de públic, es crea una germanor amb la resta de botiguers que hauríeu de veure la que hi havia muntada a Baixada de la plana, amb fideuà, cava, pastís i tots junts dinant a la fresca.
Sí que és veritat que durant el migdia i primera hora de la tarda va fer força calor, però a principis de juny ja és el que toca.
I va anar passant la tarda i vam seguir rebent visites fins que, gairebé sense adonar-nos, va ser l’hora de plegar. Va coincidir que hi havia un concert i vam plegar al ritme de la música. No cal dir que després d’un dia de fira, deixem els trastos a la botiga tal qual arribem i ja el dilluns serà un altre dia. I el dilluns següent vaig venir una estona abans i ho vaig deixar tot enllestit, com si no hagués passat res.
I ara toca esperar a la propera, que serà cap allà el mes de Setembre. Ens veurem aviat!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *