El vestuari a les sèries (i ja paro)

Una de les sèries d’època on el vestuari està més cuidat és a Peaky Blinders, una sèrie ambientada al Birmingham dels anys 20. Aquesta sèrie ha recuperat el look masculí d’entreguerres: el teixit que mana és el tweed, especialment en gris i marró, i l’uniforme dels protagonistes es composa de tres peces: jaqueta, pantaló i armilla. Les gorres també són indispensables i els colls, que llavors eren desmontables, igual que els punys, també. Com que era una època que no es rentava tant i són les peces que més s’embruten, es podien desmuntar i eren intercanviables. Així, s’allargava el temps de poder portar la mateixa camisa i es veia sempre impecable. Cal destacar que l’Stephanie Colliens és l’estilista de la sèrie i que ha aconseguit tornar a posar de moda l’estètica de l’època.
Una sèrie que al principi em va costar bastant, però que després em va acabar enganxant va ser “Glow”, ambientada en la Califòrnia dels anys 80. Si bé en un principi sembla la pel.lícula “Flashdance”, després descobrim que el cast està ple de dones de totes les talles i colors: tenim desde la típica rossa que protagonitza sèries de televisió a l’actriu fracassada de color, passant per la pakistaní prima com un filferro. I totes vestides per la Bettie Morgan,la dissenyadora de vestuari de la sèrie que ha explicat que ha fet una incursió per a les botigues vintage de Los Angeles, on ha aconseguit peces úniques que componen el 50% del vestuari i que l’altre 50% són peces dissenyades per a la producció. Només cal fer un cop d’ull als bodies que porten les protagonistes (es dediquen professionalment a la lluita lliure) així com al maquillatge i a la perruqueria per a traslladar-nos als anys 80 ràpidament. La quantitat d’ombra blava així com els litres de laca que porten als cabells són una de les característiques de la dècada.
Un dels meus “guilty pleasures” ha estat Élite, i ha estat una gran sorpresa perquè és una sèrie d’institut, i a mi ja m’agafa lluny, el tema, però com barreja thriller amb unes trames que tela marinera, ja se m’ha guanyat. I és una producció molt cara, on es veuen els euros invertits. Però parlem de vestuari. A l’institut s’ha de portar uniforme, però tot i així, l’estilista de la sèrie, la Cristina Rodríguez, aconsegueix diferenciar a cada personatge per la manera com porta l’uniforme: la més pija porta una diadema com si fós una corona i va plena de perles, la musulmana és la única que va amb pantalons i el més rebel s’afluixa la corbata i porta la camisa per fora. Tot són detalls que ens ajuden a conèixer als personatges. I quan les trames surten de l’institut veiem que cada personatge vesteix diferent: la més rica fa que es noti d’on prové perquè porta vestits de Gucci, la nova rica va carregada d’or, la musulmana va amb dessuadores de Compañía Fantástica, una firma ben assequible, i la marquesa va vestida precisament d’això, de marquesa. La veritat és que el treball del vestuari d’aquesta sèrie és impecable i ajuda i molt a com veiem els personatges i les trames que protagonitzen.

Imatge de www.pexels.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *