Fum fum fum

La segona quinzena de Desembre és quan comença la campanya de Nadal, quan ja s’ha cobrat la paga extra (ai, quins records!!) i quan la clientela està més que disposada a gastar. En resum, que és el paradís dels botiguers. Fins al dia d’avui en tot el mes només he fet un dia de festa i la veritat és que no podria estar més feliç. Abans no m’agradava gens el Nadal, a mi això d’atiborrar-se sense mesura no ho acabo d’entendre i el fet que gent que durant l’any no et pregunta ni una sola vegada com estàs i que de cop vulguin sopar amb tu també em costa una mica, la veritat.
També vinc d’una família petita i mai han sigut unes dates massa familiars,tampoc.
Però des que tinc la botiga m’ha canviat la perspectiva i ara m’encanten. Veure la gent com ve a comprar regals per als seus i que no els importi el preu ni res (ja sabeu que porto fatal això de que em diguin que les coses són cares o que em demanin un descompte perquè sí) és fantàstic. De fet, l’any passat el dia 24 va ser el millor dia de ventes de l’any i va haver un moment al migdia que em vaig agobiar i tot, de la gent que tenia a la botiga. No em malinterpreteu, estava encantada de tenir èxit, però m’agrada atendre bé a la gent i no m’agrada fer esperar a ningú.I d’aquí que m’atabalés, però recordo que durant el sopar de Nadal estava molt feliç. Trinxada, però encantada de la vida.
Després durant la resta de l’any, especialment durant algun mes que he tingut una mica fluix, he recordat aquella sensació i he tornat a ser feliç un altre cop. Així que només em queda una cosa: desitjar-vos a tots unes molt Bones Festes (i espero que us hiperregalin!!!)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *