La tornada als mercats

Aquesta Setmana Santa, enlloc de marxar de vacances, vaig fer un mercat. Feia temps que no en feia cap i m’agradava la idea de tornar-hi. Ara bé, tenia clar que no hi tornava sola.Ni de conya. I una de les meves proveïdores de bijuteria també feia temps que estava pensant en tornar-hi, així que ràpidament ens vam posar d’acord. I aquest any hem visitat un parell de mercats a Barcelona, que tampoc ens han convençut gaire. LLavors els planetes es van posar en línia, coses d’aquelles que acostumen a passar quan menys les esperes, i vam veure que el Downtown Market es feia durant la setmana santa. I jo tancava la botiga i la Mercè no marxava, així que ens hi vam inscriure. Els planetes no es van mantenir gaire en línia perquè una setmana abans va començar a fer un temps terrible. I quatre dies abans ja ens van dir que no es faria a l’aire lliure, sinó que ens traslladaven dins del centre comercial.
No va ser una bona notícia, però tampoc teníem massa possibilitats de fer-hi res. Així que va arribar el dia abans i jo vaig anar a la botiga a preparar la roba que m’enduria , ja que vam quedar amb la Mercè que ella portaria bijuteria i jo un parell de burres amb roba. Va arribar el dissabte i jo estava dels nervis. Feia quatre anys que no feia aquell market, que va ser el meu primer mercat a la vida i tenia papallones a l’estómac. Vam muntar la parada i la veritat que aquell dissabte va ser decepcionant. Molt decepcionant. Molta gent, però poca venta i vam marxar cap a casa una mica deprimides. Vaig dormir com una marmota, perquè si alguna cosa tenen els mercats és que cansen molt i vam acabar molt trinxades.
I el diumenge al matí hi vam tornar. Ja de seguida vam notat que l’ambient era diferent i que la gent venia amb més ganes. El temps era igual de dolent, seguíem dins del centre comercial (davant d’un Mango, per a més inri), però la cosa es va animant. I nosaltes també, és clar. Ja no estàvem tan cansades i el temps corria molt més de pressa. Vaig recuperar les emocions viscudes al meu primer mercat: l’emoció de la venda, les visites que et venen a veure (he tingut visites de clientes de la botiga, que això abans no em passava), el bon rotllo amb la resta de paradistes, i sobretot el contacte amb la gent, que en aquest mercat hi ha visitants d’arreu del món.
Vam acabar el dia contentes i quan tornàvem al cotxe comentàvem que al dia següent estaríem fent la croqueta al sofà, que no serviríem per a res. I així va ser. Repetirem, sens dubte!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *