Maestros de la costura

Ja van per la tercera temporada i ja fa temps que en volia escriure un post. És un programa que suposadament va de costura , però que no deixa de ser un programa d’entreteniment, tècnicament impecable, però que de costura no se n’acaba de veure gaire. Hi ha 12 concursants que no deixen de ser personatges, que cada setmana competeixen per veure qui se’n va o millor dit qui no se’n va. Al final n’han de quedar tres, que es repartiran els premis. El primer premi és una col.lecció de roba pròpia que es vendrà a El Corte Inglés, mentre que el segon i tercer premi són formacions dins del disseny.
Els concursants normalment no tenen massa idea sobre costura, o això sembla, perquè després presenten col.leccions a la Madrid Fashion Week quan tu els has vist que mesos abans no sabien posar una cremallera. També és veritat que el temps que els donen per a fer les proves és molt poc: es pot acabar un vestit en 90 minuts? Doncs no, jo en aquest temps puc acabar una faldilla, però a casa meva. En un plató amb les llums, els companys i la presentadora cada trenta minuts dient que no acabes, doncs ho hauria de veure.
Pel que fa als consursants, diuen que al casting s’hi van presentar més de 10.000 persones, però a mi em van contactar per a veure si podia fer-ne difusió. I consti que l’he fet a les tres edicions. I crec que trien els concursants en funció del que poden aportar com a personatges al show, no pels seus coneixements de costura.
El jurat està composat per tres dissenyadors (o modistes) que representen tres tipus de disseny diferents: el modista amb atelier que fa roba a mida per a les seves clientes que també fa de figurinista per a espectacles, la jove dissenyadora que representa el color i que ja porta temps donant guerra i el nouvingut, que porta poc temps, però que ha arribat per a quedar-se, que presenta col.leccions a Nova York i que ha aconseguit vestir a la Madonna i a la Beyoncé.
I si em pregunteu la meva opinió, la veritat és que el miro i m’agrada, tot i que el trobo un pèl massa llarg (són tres hores), surten dissenyadors i tallers superxulos que normalment no es veuen per televisió i han aconseguit que la costura estigui més de moda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *