Més vestuari, més sèries

Com que l’altre dia vaig fer un post sobre el vestuari de les sèries, avui seguiré per aquí, ja que és un tema que m’encanta. I em vaig quedar amb les ganes de parlar de les sèries de les que gairebé estic més pendent del vestuari que de l’argument. Una d’elles és Downtown Abbey, si l’heu vist ja sabreu de què us parlo. És una sèrie de la BBC ambientada a principis de segle XX on el vestuari té molta importància. La sèrie està centrada en una família, els Crawley, que veuen com la sort els està a punt de canviar. Es tracta d’una família aristocràtica, d’aquells que es muden a l’hora dels àpats, encara que no hagin de sortir de casa. La seva estilista, l’Anna Robbins, usa moltes peces vintage, però també n’hi ha moltes de confeccionades per a la sèrie (i la posterior pel.lícula).
Una de les sèries que també està ambientada a principis del segle XX, però una mica més endavant és la sèrie espanyola “Las chicas del Cable”,que s’ambienta als anys 20.La seva estilista, l’Helena Sanchís, ha usat dissenys seus o reproduccions originals de l’època adaptats al personatge i al físic de l’actriu. Una de les característiques de la sèrie és que les protagonistes treballen a la Companyia Telefònica on vesteixen d’uniforme, que es va inspirar en les fotos de l’època, que cal recordar que va ser una època molt important en la moda, on van desaparèixer els corsés i la silueta femenina es va alliberar. I s’ha de veure que cada protagonista vesteix en funció del seu caràcter, però sempre de les tendències de l’època.
Mad men és una d’aquelles sèries on el vestuari és excepcional, com a mínim per a mi. La seva dissenyadora de vestuari, la Janie Bryant, ha guanyat un Emmy al millor vestuari per la seva creació. No només els vestits que porten ells, que solen ser sota , cavall i rei, perquè no surten dels de les dues peces en marró o en gris. Trobo que és amb les protagonistes femenines on ha desplegat tot el seu talent, on canvien en funció de la seva personalitat: la Betty Draper en els seus inicis va vestida com si fós la Grace Kelly, sent una model reconvertida en mestressa de casa. Al contrari, trobem la Joan Harris, que sempre va mostrant silueta. El curiós és que l’actriu que la interpreta, la Cristina Hendricks, sempre es queixa que costa trobar vestits per als premis, ja que té una talla que surt dels estàndards, però que per l’època on està ambientada la sèrie és un prototipus de dona que fa girar el coll pel carrer. També l’altra protagonista de la sèrie, la Peggy Olson, mostra el seu canvi a través del vestuari. El seu personatge comença com a secretària que ve d’un entorn estrictament catòlic i vesteix com a tal. Però quan les coses van canviant, i arriba a ser publicista, el seu estil canvia amb ella i vesteix com una adicta a la feina, emulant als seus companys al portar una camisa blanca sovint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *