Reciclant

Obro la pàgina del Vogue en la seva edició digital i llegeixo que el scrunchie és l’accessori per al cabell de temporada. Literal. I no hi puc estar més d’acord. Els scrunchies o lligacues ja fa un temps que tornen a aparèixer per tot arreu i, tot i que el titular és una mica agosarat, ja que es tracta d’un complement realment petit, jo en faig a la botiga i els vaig venent. La veritat és que els faig pràcticament en cadena, perquè només necessites un tros de tela i una mica de goma per a fer-ne. La gràcia es troba en els estampats, quan més llampants, millor. La veritat és que es tracta d’una manera d’aprofitar trossos de tela de peces més grans que et queden al magatzem i així van sortint. El meu pare em deia que tenia el síndrome de Diògenes,no ho deia en broma, però la veritat és que no m’agrada tirar res.
I ara que estic iniciant una mini col.lecció de bijuteria tèxtil, la veritat és que em va de conya haver conservat una pila de trossos de tela que ara estic usant per a fer collars. Fins i tot unes tires de tela d’Indonèsia que m’havien sobrat, ara les estic aprofitant i trobo que quedaran peces molt xules. Ara que es porta el tema del reciclatge i la sostenibilitat, puc dir que estic a la moda, perquè fins i tot estic aprofitant els botons que tenia de ma mare i que ja veureu el resultat. La idea era fer una col.lecció de bijuteria tèxtil amb elements reciclats i la veritat és que de moment la despesa és igual a 0. O sigui que de moment vaig bastant bé. Més endavant hauré de comprar alguna peça com tanques o alguna bola que ja tinc pensada. Ara estic oberta a tot, a noves idees i estic amb els ulls ben oberts. Espero que la nova col.lecció vegi la llum abans de Nadal i també espero que us agradi d’allò més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *