Treball artesanal

Des que vaig començar a cosir he experimentat una evolució que m’ha fet canviar el punt de vista sobre la confecció, ara valoro d’una altra manera tot l’esforç de creació d’una peça. També em fa gràcia la lleugeresa amb la que normalment es valora la feina artesanal, suposo que la mateixa lleugeresa amb la que jo mateixa la valorava abans d’iniciar-me amb el fil i l’agulla.
Quan vaig començar a fer mercats, em trobava gent que es pensa que confeccionar roba no costa gens , que tot és car i que hem de vendre les peces al preu d’una fàbrica de Bangla Desh. Això em feia (i em fa) agafar aire i intentar explicar que confeccionar una peça vol uns materials i necessita un temps per a ser feta. Evidentment, en una botiga de barri tinc preus ajustats, que si hagués de comptar el temps dedicat a cada peça i repercutir-lo en el preu segurament no vendria ni mitja peça.
Però a vegades passa el contrari, que entra algú a la botiga que valora aquesta feina i que expressa la seva admiració, llavors no puc estar més contenta, l’autoestima em fa una pujada fins a l’infinit i em recorda que el camí iniciat és el bo, que tots els esforços tenen recompensa (encara que a vegades ens costi de creure) i que per fi estic al lloc on professionalment volia estar).20160705_105703

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *