Un dia rodó

Fa un parell de dissabtes feia un dia no massa bo i vaig arribar sense massa espectatives a la botiga. Els dissabtes no són dies de molta venta, especialment al matí. A això em va costar bastant acostumar-me al principi de ser-hi, ja que jo sempre havia aprofitat el dissabte per a anar a comprar roba i pensava que la majoria de gent feia com jo.I es veu que no.
Doncs al matí vaig tenir bastant moviment, ja que al estar en segones rebaixes, fa que la gent s’animi força.
Ja a la tarda vaig venir més animada i la veritat és que va anar la mar de bé. A una hora i una mica més de tancar, van entrar dues noies que em van encantar. Una d’elles volia una de les meves faldilles, però no tenia la talla. Li vaig dir que li podia fer i em va contestar que la volia estrenar aquell mateix dissabte al vespre. I sabeu què li vaig dir? Que li feia, que en una horeta llarga la tindria llesta. Es va sorprendre i em va dir que sí, que tornava en una hora. I em vaig posar a tallar ràpidament. Si anava fent a bon ritme tindria temps de confeccionar-la dins del límit . I sense córrer. El primer pensament va ser que millor que no vingués ningú, però va entrar una clienta i de les que més m’agraden, d’aquelles que sempre són amables i venen amb les idees clares. Total, que la vaig atendre sense mirar el rellotge i quan va marxar vaig seguir confeccionant la faldilla. No m’agrada córrer massa, que les presses mai són bones, però vaig continuar a bon ritme. A falta de deu minuts de l’hora acordada ja la tenia acabada, faltava etiquetar-la i planxar-la. I just quan vaig acabar amb la planxa, va entrar la noia per la porta. Se la va provar i li quedava molt bé, tant que li vaig demanar si li podia fer un parell de fotos per a les xarxes i em va dir que sí, que encantadíssima. I quan van marxar vaig tancar la botiga, conscient que havia estat un dia rodó, dels que m’agraden i em fan sentir que vaig per bon camí.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *