Un mes mogudet

El mes d’octubre ha estat un mes convuls per a mi en molts aspectes. A part del clima polític que estem vivint que ens té a tots una mica obsessionats, s’ha sumat el fet que estem en una mena d’estiu permanent (escric aquest post el dia 05 de Novembre i ahir va ser el primer dia que em vaig posar mitges) i també se m’ha ajuntat (ai, aquests planetes) que la botiga del davant de la meva ha decidit plegar després de disset anys. Ho van decidir quan ja tenien la roba de la col.lecció d’hivern i la van posar tota al 50%. No cal dir que la seva botiga treia fum i que a la meva no hi entrava gaire gent. El propietari de la botiga em va dir que estava venent com si fossin tres Nadals junts i jo me’l vaig mirant sonrient mentres per dins m’estava retorçant. Sona fatal, ho sé, però què coi, m’estava morint d’enveja!! I el pitjor és que el paio em cau superbé!
Aquesta setmana he llegit una notícia al País on deien que les ventes de roba estaven parades arreu pel tema del temps, que fins i tot les grans cadenes anaven boges sense saber si treure samarretes de cotó o jerseis de llana, perquè no acabaven de veure el que la gent volia. Perquè tenien gent a les botigues, però que no s’acabaven de decidir a comprar.
Ja sé que no és just consolar-se amb les penúries dels demés, però la veritat és que una mica sí que conforta.
Sort que ara ja estrenem mes de novembre i espero que els planetes decideixin canviar la seva orientació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *