Una visita misteriosa

Més o menys cada tres o quatre setmanes entra a la botiga una senyora oriental de mitjana edat que va molt decidida a una de les burres, toca dues o tres peces de roba i marxa . El més curiós, o el que més em sorprèn a mi és que ho fa sense dir ni adéu i a l’entrar tampoc diu hola.
No mira mai massa coses, només s’està una mica més si hi ha gent a la botiga i em veu més distreta atenent, però el ritual segueix sent el mateix, tocar alguna peça de roba i marxar tan ràpid com ha arribat. No cal dir que em resulta un misteri el que fa i em té una mica sorpresa que no digui ni piu en cadascuna de les seves visites.
He arribat a la conclusió que viu prop d’aquí i que no domina massa l’idioma i sempre fa incursions ràpides per a que jo no li pregunti res ni li insisteixi a ensenyar-li alguna peça. El que ella no sap és que jo no sóc d’aquest tipus de botiguera, no molesto a la gent, o això em sembla! Quan entra una clienta li pregunto si la puc ajudar en res i la deixo al seu aire. Sí que hi ha gent que et ve directa a preguntar pel que busca, però la majoria van al seu aire.A mi m’agrada que em deixin mirar tranquil.la, una botiga xula sense cap dependent a la vora és la felicitat per a mi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *